Professió i risc de malalties hematològiques
Existeixen estadístiques sobre la incidència d'aquestes malalties, però no sabem si són molt fiables. En els treballs publicats sempre s'ha esmentat la sospita d'un major contacte químic en el treball de pacients amb leucèmies, mielodisplàsies, limfomes i malalties malignes de la sang similars, però en general no s'han pogut distribuir bé els casos relacionats amb el treball. Per això, les Autoritats Sanitàries van publicar unes pàgines especials en les quals s'indicaven les malalties hematològiques que sospitaven haver aparegut per contacte químic o físic laboral. Es va distribuir a tots els hematòlegs un qüestionari i una carta preparada per a enviar les respostes per a informar un coordinador de les malalties sospitoses esmentades.
En el termini de 36 mesos que ha durat la recerca s'han recollit 229 casos, 201 homes i 29 dones. Quant a l'edat, en 26 casos ha estat major de 72 anys i 4 pacients menors de 22 anys. Encara que la majoria dels casos es van diagnosticar a partir de 1989, alguns es van diagnosticar en 10 anys anteriors. A pesar que en 30 pacients va haver-hi un contacte de menys d'un any de durada, la majoria el van fer durant dècades.
En la taula anterior es mostren les malalties hematològiques diagnosticades i el número d'elles. És difícil donar una classificació de les diferents indústries i professions, però les més freqüents van ser la indústria química (30 casos), la indústria nuclear (18 casos), les forces armades (15 casos), el Servei Nacional de Salut (14 casos), la indústria de derivats de cautxú o goma (11 casos) i la indústria petroquímica (10 casos). En les indústries de menor grandària podem citar les relacionades amb l'automòbil i el transport i algunes branques especialitzades en manufactura química. Cal destacar la presència de 9 radiòlegs, 5 infermeres i un operari d'un laboratori mèdic. En els casos recollits de les forces armades, tres treballaven provant armes nuclears.
Entre els productes químics, el benzè és el que més es va associar a aquestes malalties (34 casos), mentre que entre els factors físics cal esmentar les radiacions ionitzants (33 casos). Altres temes destacables detectats sovint van ser pintures i laques (16 casos), tricloroetileno i uns altres dissolvents.
No sembla que els contactes fisicoquímics que es produeixen en les diferents professions siguin ignorats per l'efecte que poden causar les malalties hematològiques. Les dades recollides en el present estudio no poden considerar-se definitius. Cal tenir en compte que algunes regions del Gran Bretanya van rebre moltes respostes mentre que unes altres van ser molt poques. D'altra banda, no es van prendre mesures per a demostrar la correcció dels diagnòstics, no es va realitzar un control per a confirmar la veracitat del contacte laboral del pacient i la decisió de si cada cas estava relacionat o no amb el contacte laboral depenia de l'opinió de cada hematòleg, en informar o no al coordinador.
A. Aquest treball, publicat per Jacobs i col·laboradors en la revista British Journal of Haematology, ha servit per a posar de manifest la necessitat d'estudis de factors professionals que puguin influir en l'aparició de malalties hematològiques. L'ús freqüent de cartes i trucades telefòniques en aquest estudi ha posat de manifest la importància de disposar de fonts d'informació assequibles per part dels tallers i indústries perquè els metges puguin completar adequadament les històries clíniques dels pacients. Finalment, el fet de tenir constància de les hores de contacte professionals o extra-laborals de cada pacient pot ajudar a detectar substàncies perilloses potencialment causants de malalties hematològiques.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
