INTERNET Altra enfocament
Sembla que tots els mitjans de comunicació s'han convertit en apologistes de la nova religió. El bombardeig de notícies sobre Internet és, en la majoria dels casos, fascinant. El missatge és: “en el futur tot passarà en la xarxa. Si no ets cyber, estàs fora”. Com a usuari estic convençut que Internet és una eina molt útil per a algunes aplicacions. No cal repetir aquí els avantatges d'aquesta eina, ja que tenim moltes notícies en periòdics, ràdios i televisions. Per exemple, tots sabem que Internet és una “xarxa de xarxes” a través de la qual és possible utilitzar els serveis telemàtics que s'ofereixen en l'altre extrem del món o contactar amb qualsevol altre.
No obstant això, no entenem bé les noves oportunitats que sovint s'exalten tant. Sovint ens quedem amb el lema “bé, però...” després de rebre aquest tipus de notícies. Malgrat la seva escassa freqüència, és cert que en Internet s'esmenten ocasionalment alguns aspectes problemàtics. Per exemple, s'han plantejat problemes com la pornografia/censura i la pirateria//seguretat, a pesar que moltes vegades l'anàlisi no ha estat exhaustiu i només han servit per a reforçar el mite d'Internet. D'aquesta forma s'ha potenciat el consum d'Internet fins a convertir-se en moda. Qualsevol esdeveniment social (concert, inauguració...) Oferir terminals de navegació per internet per a ser modern.
Nombrosos experts anuncien els canvis del món a través d'Internet. No hi haurà periòdics ni llibres en el futur. No serà necessari assistir a classe. Escola, treball, oci, compres... es realitzaran des de casa per terminals telemàtics. Si bé aquest futur és possible, en la majoria dels casos aquestes prospectives no són més que creences personals sense fonament fonamental. Ciència-ficció sí, però de gran influència en la societat.
És com el que els psicòlegs diuen “profecia que es compleix” (la mare al nen: “cauràs!” i el nen cau). Les prospectives permeten orientar els esquemes i comportaments de la gent cap a una direcció en la qual els resultats siguin “naturals” o, almenys, acceptables.
Però crec que el fenomen de les xarxes telemàtiques mereix una anàlisi més profunda. Hi ha altres aspectes que gairebé mai s'esmenten. Alguns temes per a reflexionar són:
- Aspectes sociològics. Com seran les relacions laborals i personals? Es potenciarà l'aïllament de les persones? La trobada amb els llunyans suposarà allunyar-se dels veïns? Com canviaran les estructures socials els fenòmens de tele que s'anuncien (teletreball, tele-aprenentatge, tele-compra, tele-oci, etc.)?
- Aspectes psicològics. Se superarà o augmentarà la dependència d'Internet? Els qui no poden integrar-se en la societat se submergiran en la “vida virtual” mitjançant un nou fenomen alienador?
- Partits polítics. Qui controla la informació que hi ha en Internet? Fins ara qualsevol persona podia disposar d'un servidor d'informació per a donar la seva opinió. No obstant això, estan apareixent els primers senyals de censura, com a lleis especials a França, Austràlia o els EUA. D'altra banda, la censura en el control de la informació no sempre és necessària si es disposa de monopolis d'informació i servidors altament atractius i ben actualitzats. Aquests són els autors de l'opinió i els servidors alternatius que s'han vingut desenvolupant fins avui tan sols fan el butlletí de sempre o el butlletí de fancine.
- Aspectes geopolítics. Diuen que per als pobles no desenvolupats Internet és l'última oportunitat per a agafar el tren de la tecnologia. Les diferències entre els pobles desapareixeran automàticament amb el simple ús de la xarxa? Tingues en compte que els països del tercer món no disposen de la infraestructura necessària per a aprofitar els avantatges d'Internet. Per a aconseguir-ho dependran dels pobles desenvolupats: sempre darrere d'ells, cada vegada més lluny.
- Aspectes tècnics. S'han creat grans expectatives en la gent, però l'eficàcia d'Internet és molt limitada perquè l'amplada de banda disponible és bastant estret. Quan la infraestructura de telecomunicacions millora, diuen que se solucionarà el problema de la velocitat, però el màrqueting que es realitza, no permetrà que el nombre d'usuaris s'anticipin als recursos?
- Aspectes econòmics. No sabem quins interessos hi ha darrere d'Internet. Les enormes despeses que es vénen produint fins al moment, sobretot en infraestructura de telecomunicacions, han estat assumits pels governs. Les universitats no paguen res i el que paguen els altres usuaris és només una part del cost. En el futur les grans empreses de telecomunicacions cobraran el servei “complet”? També es parla de la distribució d'Internet en dues xarxes, una pública i una altra de pagament.
Per això, el tractament d'Internet ha de situar-se en un tema més general de l'actitud social davant la tecnologia. Actualment els resultats de la tecnologia s'accepten sense debat. En la mentalitat de la societat actual no es pot oposar-se a la tecnologia perquè és anar en contra de la modernitat. Per exemple, assajos d'enginyeria genètica, control social per computadors, etc. s'han dut a terme sense adonar-nos i abans d'entrar en el debat. En aquest ambient s'ha acceptat sense crítica el “miracle” d'Internet. És la tecnologia la que decideix, no l'ésser humà.
No obstant això, jo no sóc totalment pessimista. La societat és molt flexible i adaptable. Noves actituds davant nous fenòmens. Per exemple, si s'estableix el teletreball, apareixeran tele-sindicats i tele-vagues per a tractar els problemes dels tele-treballadors. En una societat avançada, la pròpia societat hauria de decidir cap a on va el futur i no cap a on va la disponibilitat de la tecnologia. Però això només serà possible si es transmeten actituds crítiques davant Internet i s'analitzen tots els aspectes en lloc de quedar-se amb la boca oberta davant Internet.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
