Plans de gestió de residus industrials en Hego Euskal Herria
Estratègia de residus perillosos en l'Estat espanyol
El Pla Estatal de Residus Perillosos va ser aprovat en 1995, amb els socialistes en ple domini. Els seus principals objectius, d'acord amb el que proposava l'Associació Europea, eren reduir, reciclar i recuperar els residus perillosos de cara a l'any 2000. De la mateixa manera que les lleis europees atribuïen la gestió dels residus a cadascun dels Estats, el Pla espanyol atribuïa aquesta obligació a cada Comunitat Autònoma.
El mínim de reducció que establia el Pla d'Estat era del 40%, no era una xifra estranya! A més, el concepte de reducció s'interpretava àmpliament, ja que considerava la prevenció com un mitjà bàsic i imprescindible per a reduir els residus. El Pla també assenyalava la intenció de posar en marxa programes específics per a la consecució dels objectius. Un altre punt o criteri destacable de la proposta era que la incineració no era necessària per al tractament dels residus. En el seu lloc, i amb la finalitat de poder donar una solució controlada als residus que actualment no tenen tractament, impulsava l'emmagatzematge com a tractament final. Així mateix, obligava a totes les Associacions Autònomes a presentar a l'Estat els seus inventaris i plans en el termini d'un any. Per tant, sent aquest pla bastant estalviador, els ecologistes ho van donar per bo, encara que no estiguessin d'acord amb tots els seus apartats.
No inventari ni prevenció
Desgraciadament, i com sol succeir, les coses no s'han fet com estava previst en el pla. Després de dos anys, la situació és la següent: d'una banda, la majoria de les associacions autònomes no han complert aquest termini, incloent Navarra, i d'altra banda, tot el que es proposava des del punt de vista preventiu no ha pogut avançar. En conseqüència, en la majoria dels casos falta l'inventari, és a dir, els instruments necessaris per a dur a terme els plans. El finançament que es proposava per a la prevenció, per un import previst de 2.300 mil milions de pessetes l'any 1996, és un altre punt que no s'ha complert. A Andalusia, per exemple, li corresponien 500 milions de pessetes i només se li han concedit 36. En lloc d'invertir la major part dels diners en prevenció, s'ha utilitzat per a construir infraestructures. En el polèmic magatzem de residus tòxics de Nervión-Huelva, controvertit per la falta d'elaboració del Pla d'Andalusia i per l'incompliment de les condicions ambientals de la cel·la, s'han invertit 300 milions de pessetes aquest mateix any.
Després del canvi de govern de 1996 es pot sospitar que les coses empitjoraran. Actualment s'està elaborant la llei general de residus. A pesar que aquesta llei permetrà la regulació conjunta de tots els tipus de residus (matèria que fins ara ha estat dispersa per diferents lleis), la manera de designar alguns dels tractaments de residus que es proposen en la mateixa és ambigua i, per tant, existeix un gran risc de lectura perjudicial per al medi ambient. Per exemple, quan s'utilitzen els termes de “valorització” o “eliminació”, en aquesta llei es vol dir incineració i no altra. D'altra banda, no es respecta la definició de prevenció i la jerarquia de prioritats que apareixia en el pla anterior (prevenció 1, reutilització 2, reciclatge 3, tractament 4).
Valorització: parany de termes
Aquesta paraula sorgeix en teoritzar sobre el reciclatge en relació a l'aprofitament tèrmic. En les directives comunitàries es dóna bastant importància a la valorització i s'està venent com a via ecològica, però el que es pretén és impulsar la incineració. En alguns llocs s'utilitza a més com a sinònim de reciclatge. Amb la finalitat d'aclarir la confusió existent entorn dels següents termes, una definició de reciclatge i valorització cardíaca és la reutilització del material com la reutilització de la ferralla com a matèria primera per a la indústria del metall, mentre que la valorització consisteix a cremar i utilitzar l'energia resultant per als processos productius o per a la producció d'electricitat.
Pla Especial de Gestió de Residus Especials en la CAPV
Aquest és un dels primers plans que es realitza a nivell estatal, juntament amb el català. Requereix un inventari ben fet i pròxim a la realitat. Segons aquest inventari, en la CAPV es generen anualment 538.000 tones de residus especials. D'elles, el 28% no es gestionava en el moment de l'estudi, és a dir, tenia una meta desconeguda. Els objectius del Pla es basen en criteris europeus de prevenció, reducció i reciclatge. Malgrat la clara formulació d'aquests objectius en paper, en la pràctica s'ha recorregut a la creació d'infraestructures de tractament de residus com taladrinas, dissolvents i el denominat Centre Avançat de Reciclatge d'olis. L'objectiu del Pla per a 1996 era reduir els residus en un 25%, però fins avui només s'ha aconseguit reduir en un 13%. És evident que aquestes xifres es troben relativament allunyades dels objectius del Pla Estatal (40% per a l'any 2000), per la qual cosa és necessari revisar el Pla Basc. D'altra banda, no és clar si aquest llindar de reducció es pretén aconseguir com a conseqüència de la política preventiva (en l'article anterior dèiem que la prevenció es basa en l'ús de tecnologies netes) o mitjançant l'impuls de bones pràctiques en les empreses.
En qualsevol cas, i malgrat els punts foscos en l'execució del pla, la política de residus perillosos del Govern Basc és bastant distorsionada respecte a altres associacions autònomes.
El Pla de Navarra... o no?
Han passat quatre anys discutint sobre el Pla a Navarra. Fa ja dos anys que es va redactar el primer esborrador i en l'actualitat no ha estat aprovat definitivament pel Parlament. Es va tractar d'un tema mal plantejat des del seu origen, ja que la necessitat de redactar el Pla es va plantejar amb el projecte de la cel·la subterrània de Potasses de Navarra. El magatzem va suscitar una forta polèmica, per la qual cosa es va suspendre el projecte i de moment el Pla.
El present Pla es redacta en els mateixos terminis que el Pla Estatal (1996-2000). El seu punt més destacat és l'inventari. Això suposa la producció de 54.000 tones de residus especials, però la seva fiabilitat és molt dubtosa. Els objectius que proposa són: Reducció del 21% i reciclatge/valorització 18%. Aquestes xifres estan molt lluny de les que proposava l'estratègia estatal i, a més, la no posada en marxa de cap projecte allunyarà encara més aquests objectius. Fa dos anys els governs basc i navarrès van signar un acord de col·laboració en matèria de residus tòxics, que no ha avançat.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
