Desenvolupament científic d'implants dentals

Orive Arroyo, Gorka

Farmazian doktorea. Biofarmazia, Farmakozinetika eta Farmazia-teknologiako irakasle kolaboratzailea

Farmazia Fakultatea UPV-EHU, Vitoria-Gasteiz

Anitua, Eduardo

Medikuntzan eta Kirurgian doktorea, aho-kirurgialaria eta BTIko zuzendaria

La pèrdua d'un o diverses dents pot ocasionar molèsties funcionals, estètiques i psicològiques derivades d'una malaltia, accident o edat. En definitiva, les dents donen forma a la nostra boca i a la nostra cara. Per tant, mantenir les dents sanes és fonamental per a una adequada estètica i evitar alteracions.
Desenvolupament científic d'implants dentals
01/05/2007 | Anitua, Eduardo; Andia, Isabel; Orive Rierol, Gorka | Doctor en Medicina i Cirurgia, Cirurgià Bucal i Director del BTI; Doctor en Ciències i Director de Recerca BTI I+D; Doctor en Farmàcia i Professor Associat de Farmàcia.

Importància funcional i estètica dels implants. A) i D) les formes inicials; B) i E) una vegada implantats els implants dentals.
R. Anitua
Des d'un punt de vista funcional, la falta de dents pot reduir o anul·lar totalment la nostra capacitat de mastegar. A més, si els buits deixats per les dents perdudes no són reemplaçats ràpidament per implants dentals, es poden produir pèrdues òssies en aquests mitjans anatòmics i efectes adversos sobre les dents adjacents.

A més, al no estar bé vist en la societat actual, la falta de dents pot provocar efectes psicològics negatius, podent provocar alteracions psicològiques, depressions o traumes. En aquestes situacions, parlar, menjar o somriure només pot provocar vergonya i hi ha risc de crear complexos que poden perdurar tota la vida.

Per a fer front a aquestes situacions, la primera decisió és acudir al dentista per a col·locar un o diversos implants dentals nous. Els implants dentals aniran acompanyats de pròtesis (dents artificials) que recuperin la seva funcionalitat i estètica inicial. No obstant això, el que els lectors potser no saben és que la funcionalitat de tots els implants dentals, els protocols d'implantació i, en definitiva, l'eficiència a llarg termini no són en absolut iguals ni similars. A vegades, la implantació d'implants produeix infeccions, dolor, malalties i inflamació. En altres ocasions, la inadequació dels protocols d'implantació dels implants limita considerablement la vida dels implants i el seu funcionament al llarg del temps, amb el consegüent risc de pèrdua d'aquests.

Protocols estrictes

Estructures de l'implant dental i de la pròtesi.
R. Anitua

Amb l'objectiu de millorar protocols i tècniques, el Biotechnology Institute (BTI) de Vitòria-Gasteiz ha realitzat durant els últims 15 anys una intensa labor de recerca i esforç que ha revolucionat el món dels implants dentals. En el seu si s'han desenvolupat tècniques, implants dentals i protocols que s'han convertit en punters. I la Comunitat Autònoma del País Basc ha guanyat fama entre els dentistes de tot el món.

El desenvolupament científic dels implants dentals és un objectiu ambiciós i un objectiu tan ambiciós requereix de professionals experts en diferents camps científics. Entre altres, dentistes experimentats i implantólogos, que mantenen una relació diària amb els pacients i coneixen les seves demandes i problemes. També és necessari comptar amb biòlegs experts en ossos, tenint en compte que la instal·lació d'implants dentals requereix una estructura òssia adequada, tal com es necessita una terra fixa en la construcció d'una casa. D'altra banda, es necessiten enginyers, físics i químics per a dissenyar i realitzar correctament la superfície i l'aspecte dels implants dentals. Finalment, són necessaris especialistes en l'estudi d'implants dentals en animals i humans. La sinergia de tots ells permetrà obtenir implants dentals d'alta qualitat i eficiència.

La integració, imprescindible

Superfície de titani (A) d'implants dentals i estructura cilíndrica i forma d'espira (B i D). Aquestes últimes permeten l'entrada i ancoratge en el teixit ossi.
(Foto: R. Anitua)

La primera decisió és triar la composició química, l'estructura i la forma dels implants dentals. Els implants es fabriquen amb materials d'alta resistència, principalment titani o algun dels seus derivats. I a les implatas dentals se'ls dóna una estructura cilíndrica i forma d'espira per a millorar la seva penetració i ancoratge en el teixit ossi.

No obstant això, perquè un implant quedi ben fixat en l'os, és necessari aconseguir una interacció adequada entre l'os i la superfície de l'implant. Aquesta interacció singular es denomina integració implanto-os. L'estabilitat dels implants amb mala integració és escassa i la probabilitat de pèrdua és molt elevada a causa de les pressions que es generen en el procés de masticació i moviments de la llengua. Per això, l'objectiu prioritari és aconseguir la millor integració d'ossos d'implant.

En els treballs desenvolupats pel Biotechnology Institute de Vitòria-Gasteiz, no ha estat fàcil donar una resposta adequada a aquesta meta. Després de molts anys de treball, se'ns va ocórrer utilitzar les capacitats biològiques dels factors de creixement com a col·laboradors, i l'èxit ha vingut d'aquesta manera.

El mullat dels implants dentals en un líquid biològic concentrat amb factors de creixement previ a la seva implantació accelera i millora la integració òssia dels implants.
R. Anitua

Dos avanços han estat fonamentals. D'una banda, fer els passos necessaris perquè els factors de creixement puguin obtenir-se a un baix cost, ja que, a pesar que ja es coneixien les propietats dels factors de creixement i les seves funcions en la regeneració òssia, el seu ús estava molt limitat pel cost. D'altra banda, altres factors necessaris per a aconseguir un adequat desenvolupament ossi --factors mitogénicos que promouen el creixement de cèl·lules òssies (osteoblastos), factors que separen cèl·lules mare i generen cèl·lules òssies, factors angiogénicos, etc.- poden ser extrets d'una sola font, concretament de les plaquetes de la sang.

Descobrir que tots aquests factors es poden obtenir de les plaquetes de la sang ha permès superar els límits que fins a aquest moment semblaven impossibles de superar. Aquest líquid concentrat obtingut de la pròpia sang, a més dels factors de creixement, conté les proteïnes adhesives vitronectina i fibronectina, essencials per a l'adhesió dels osteoblastos. De fet, hem vist que si abans d'aplicar al pacient els implants dentals s'impregnen en aquest líquid, les proteïnes i els factors de creixement queden adherits a la superfície dels implants, accelerant i millorant la integració os de l'implant.

Els efectes dels implants impregnats en factors de creixement són molt significatius. Els implants impregnats es van envoltar totalment d'ossos (A i D), mentre que els de control només tenien coberta la meitat de l'implant (B i E).
(Foto: R. Anitua)

Realitzem proves d'eficàcia d'aquesta estratègia en animals, ja que els assajos realitzats en animals permeten mesurar la seguretat i eficàcia d'una alternativa terapèutica. En aquest cas, apliquem diversos implants impregnats en líquid biològic en les cabres i els comparem amb altres col·locats sense líquid. Els assajos amb cabra van donar resultats sens dubte: la integració d'os d'implant mullat era un 85% superior a la d'uns altres. En els assajos histològics i histomorfométricos realitzats dos mesos després de la col·locació dels implants, s'observava clarament que els implants impregnats estaven completament envoltats d'ossos, mentre que els altres només tenien la meitat de l'implant recoberts d'ossos.

Quin tipus d'implant?

No obstant això, l'excel·lent integració dels implants dentals no és l'únic maldecap dels dentistes. En funció de cada situació, s'haurà de determinar amb precisió el tipus d'implants més adequat. És a dir, és necessari decidir si s'implantaran implants més llargs, curts, més amplis o més estrets, i si els implants s'implantaran amb pròtesis o solo. L'eficàcia depèn del fet que l'una o l'altra opció tingui conseqüències diferents.

Exemple de la tecnologia desenvolupada per a mesurar el nivell ossi. Aquest nou sistema permet la detecció exhaustiva de zones d'alta densitat òssia (A) i baixa (B).
(Foto: R. Anitua)

Per a poder prendre aquestes decisions, l'equip d'enginyers del BTI ha desenvolupat una tecnologia que serveix per a mesurar la densitat òssia. Seguint la metàfora avançada, la nova tecnologia permet analitzar l'estat de la terra (nivell ossi) en la qual es col·locaran les columnes (implants) de la nostra casa. Això permetrà als dentistes utilitzar una escala que indiqui la densitat òssia dels pacients en cada zona. Aquesta escala ha trastocat les maneres de treballar i prendre decisions dels dentistes, deixant a un costat els costums ancestrals i el coneixement subjectiu. De fet, aquesta nova forma de treball permet disposar d'informació quantificable, quantitativa i objectiva que permet als dentistes prendre la decisió clínica més adequada en cada situació.

L'aplicació de sistemes informàtics i tecnològics pioners en el món permet conèixer les tensions d'implants dentals i gosi-us adjacents. El color vermell representa punts d'alta tensió i el blanc punts de baixa tensió.
R. Anitua

D'altra banda, l'empresa biotecnològica BTI aplica sistemes informàtics i tecnològics pioners en el món per a valorar les tensions òssies que poden generar els implants. L'embranzida de la llengua, la forma inadequada de mastegar, la tensió, etc. han exercit pressió sobre els implants dentals. Aquesta pressió, com si fossin petits terratrèmols, genera tensió en els ossos laterals dels implants. A poc a poc aquests petits moviments poden reduir la integració i estabilitat dels implants, augmentant el risc de pèrdua d'aquests. El sistema d'elements finits tridimensionals desenvolupat per l'empresa BTI ajuda a seleccionar els implants que generen les menors tensions en cada situació. Gràcies a aquesta nova tecnologia, els dentistes han après com es redueix la tensió en col·locar en l'os implantis de major diàmetre, la qual cosa ajuda a mantenir els implants estables i funcionals durant molt de temps.

Llarga supervivència

No obstant això, és fonamental saber si aquests treballs i esforços de molts anys s'han reflectit en la funcionalitat a llarg termini dels implants. Afortunadament, els resultats positius presentats pel BTI no estan a l'abast de molts: segons les últimes dades, l'eficàcia i la durada dels implants dentals és del 99,2% a cinc anys, és a dir, només 9 de cada 1.000 implants implantats generen problemes. A més, els pacients reconeixen que no han sofert dolor, infeccions ni altres efectes secundaris durant aquest període. Per tant, aquests resultats han suposat un augment de la confiança dels pacients i professionals en els implants dentals, així com un augment de la seguretat.

Hem aconseguit que el que fins fa poc era desconegut per als dentistes es converteixi en un estàndard: el disseny d'implants dentals, la definició precisa de normes i protocols d'implantació mitjançant procediments multidisciplinaris i professionals. Segons els nostres últims resultats, es poden extreure dues interpretacions i conclusions: d'una banda, que el valor, la seguretat i l'eficàcia dels implants dentals s'han demostrat plenament i, per un altre, que, de cara al futur, tenim encara possibilitats de millora.

El BTI Biotechonology Institute de Vitòria-Gasteiz ha rebut a l'abril el Premi Príncep Felip a la Innovació Tecnològica en l'àmbit de les petites i mitjanes empreses.

Bibliografia
Anitua, E., Sánchez, M., Nurden, A.T., Nurden, P., Orive, G. i Andía, I.
"New insights into and novell applications for platelet-rich fibrin therapies"
Trends Biotechnol 5:227-234. 2006.
Marx, R.E., Carlson, E.R. Eichstaedt, R.N., Schimmele, S.R. Strauss, J.E. i Georgeff, K.R.
Plasma Platelet-rich: growth factor enhancement for bone grafts
Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol Endodón
85:638-646. 1998.
Anitua, E.
"Enhancement of osseointegration by generating a dynamic {surface"
J Oral 32:72-76. 2006.
Griffin, T.J. i Cheung, W.S.
"The usi of short implants in posterior areas with reduced bone height: a retrospective investigation"
Journal of Prosthetic Dentistry 92, 139-144. 2004
Anitua, E.
Enfocaments nous en la regeneració.
Vitòria-Gasteiz 2000.
Anitua, Eduardo; Andia, Isabel; Orive Rierol, Gorka
Serveis
231
2007
Serveis
030
Medicina
Article
Serveis
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila