Mineria urbana
Telèfons, ordinadors, impressores, càmeres digitals, frigorífics, rentavaixelles… Només la Unió Europea, Noruega i Suïssa van crear 10,5 milions de tones d'aparells elèctrics i electrònics en 2016. 23% de la generació mundial. A més, altres 2 milions de tones de bateries i 7 milions de vehicles.
Són conseqüència de la societat de la informació i de l'excessiu consum, així com de la tendència de la indústria electrònica: molts dispositius electrònics són irreparables des del disseny. És més, no reciclables, per la complexitat que suposa la miniaturització de les seves parts. El ràpid desenvolupament de nou programari fa que cada vegada hàgim d'innovar més sovint. Conclusió: e-escombraries, tones.
Traslladant les dades a un: cadascun de nosaltres tenim una mitjana de 250 kg d'electrònica, 17 kg de bateries i 600 kg de vehicles, tenint en compte els aparells elèctrics i electrònics que hi ha en les llars, empreses i espais públics, i a curt i mitjà termini probablement els tirarem a les escombraries. En una època en la qual es parla constantment del reciclatge, cal no oblidar que el 76% dels aparells electrònics rebutjats s'acumulen directament en abocadors o es cremen en incineradores.
Un patrimoni en les escombraries
Aquestes 44,7 mil milions de tones d'escombraries electròniques, generades en un any mundial, contenen una gran quantitat de substàncies perilloses i contaminants, però també un tresor que molts desitjarien per a si: 55 mil milions € en metalls preciosos i materials d'alt valor, segons informe de la Universitat de les Nacions Unides.
Entre aquests valuosos recursos es troben el neodimi, imprescindible per a crear imants permanents de motors, l'indi, utilitzat en pantalles planes, i el cobalt, utilitzat en bateries recarregables. Una dada significativa és que un simple telèfon intel·ligent conté prop de 40 matèries primeres, moltes d'elles de gran puresa. Aquesta puresa fa valuosos.
Els vehicles també són una important font de metalls secundaris bàsics: 213 milions de tones d'acer, 24 milions de tones d'alumini i 7,3 milions de tones de coure són els vehicles rodats a Europa. A més, els catalitzadors contenen platí i pal·ladi i en components electrònics abunden les matèries primeres crítiques. Encara queden pocs vehicles elèctrics descartats, però aviat seran també una important font de matèries primeres com el neodimi, el liti o el cobalt.
Mapa de e-escombraries
La presència d'aquesta mena de patrimoni en les escombraries ha propiciat un fenomen curiós: la mineria s'està movent de la muntanya a la ciutat, on es concentra la major quantitat de matèries primeres benvolgudes. I veient el potencial de la nova mineria, la Unió Europea ha desenvolupat noves eines per a això: ha creat la primera base de dades de materials disponibles per a la mineria urbana. El projecte, denominat ProSUM, ha creat la Plataforma de la Mineria Urbana per a posar les dades a la disposició de tots.
Fins al moment, les institucions públiques, les universitats, la indústria i les organitzacions no governamentals recollien dades de forma molt dispersa. Era difícil tenir una visió completa. En aquesta ocasió han mapatge conjuntament els valuosos recursos dels residus electrònics i els vehicles obsolets. D'aquesta manera, la caracterització del potencial de reutilització de les matèries primeres secundàries permetrà identificar el potencial de reutilització d'aquestes. A més de la informació sobre la composició i puresa dels components, la nova base de dades inclou dades sobre el flux i fugida de residus.
Metabolisme industrial
Els informes realitzats per la Universitat de les Nacions Unides evidencien la dificultat d'identificar i recuperar totes aquestes matèries primeres. En primer lloc, cada any milions de tones d'aparells vells electrònics són expulsats il·legalment a Àfrica i Àsia, on no existeix cap infraestructura de reciclatge. El 40% dels vehicles europeus acaben a les seves muntanyes d'escombraries.
Per tant, per a complir amb els objectius del projecte ProSUM, consideren clau que Europa s'ocupi de les seves escombraries electròniques sense ser enviada a tercers i que se centri en el metabolisme industrial. És a dir, que en el disseny dels dispositius es tingui en compte des del principi que al final de la seva vida haurien de convertir-se en matèria primera secundària per a un nou procés.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
