Fotografia de residus plàstics a Europa
El centre tecnològic Gaiker-Ik4 ha analitzat, a petició de la Comissió Europea, els avantatges i inconvenients mediambientals dels processos actuals i en desenvolupament de la recuperació d'aquests plàstics i/o polímers. Aquest estudi ens servirà per a treure una espècie de foto "" dels residus plàstics dels països de la Unió Europea.
Per a això, s'ha realitzat un inventari de la composició plàstica de sis tipus de residus plàstics generats a la Unió Europea en 2005 i que poden generar-se en un futur pròxim (2015): envasos, escombraries domèstiques, residus d'aparells elèctrics i electrònics, vehicles fora d'ús, residus agrícoles i residus de construcció i demolició. És a dir, s'han determinat els polímers més habituals en aquests residus plàstics. D'una banda, s'ha comprovat que el polietilè de baixa densitat (LPDE) és el polímer més present en aquests residus plàstics. I se sospita que continuarà sent així, ja que aquest polímer és molt utilitzat en la fabricació d'envasos i embalatges, entre altres. D'altra banda, és previsible que l'ús de polietilè tereftalato (PET) i polipropilè (PP) augmenti considerablement en els pròxims anys a causa de la creixent utilització d'envasos i d'automoció i del sector elèctric-electrònic respectivament.
Segons les dades, i tenint en compte els residus d'aquests sis tipus de plàstics, l'any 2005 es van recollir 23,6 milions de tones de residus plàstics, la qual cosa suposa 34,8 milions de tones en 2015.
En aquest sentit, s'han analitzat les tecnologies que actualment s'utilitzen per al tractament de residus plàstics i que encara s'estan desenvolupant a nivell de laboratori i com a experiència pilot. De totes elles, s'han seleccionat tecnologies que permetin augmentar el grau de recuperació dels residus plàstics actuals, com el reciclatge mecànic i el reciclatge químic, i s'ha aprofundit en la valoració energètica i en l'anàlisi de les seves característiques tècniques i serveis ambientals. Així com una anàlisi de les condicions i de la legislació que faciliten o limiten la posada en marxa d'aquestes tecnologies en cada país, analitzant, entre altres coses, les infraestructures nacionals de recollida d'aquests residus, la seva composició i quantitats. Finalment, s'ha realitzat un mesurament de l'impacte ambiental de la recuperació de residus plàstics.
Un dels principals problemes de reciclatge de plàstics és que el plàstic arriba barrejat amb altres productes en la planta de reciclatge. El transport és també un obstacle per a l'aposta pel reciclatge, ja que el cost del transport impedeix la viabilitat de certs processos. L'informe elaborat pel centre tecnològic Gaiker-Ik4 revela que existeix una gran diferència de legislació i recursos entre uns països i uns altres.
Principals conclusions
A l'hora d'elaborar l'inventari de residus plàstics de la Unió Europea, es troba a faltar les dades de volum de residus que es generen i tracten als països recentment integrats a la Unió Europea.
Dels sis tipus de residus analitzats en aquest estudi, l'àrea d'envasos és la que més documentació recull. Segons els informes que anualment es recullen a la Unió Europea, l'any 2003 la majoria dels països van complir el nivell mínim de reciclatge de residus plàstics d'envasos, que era del 15% (excepte Finlàndia).
En el cas dels residus plàstics d'aparells elèctrics i electrònics i vehicles fora d'ús, estan sotmesos a la legislació general a nivell europeu. Els objectius d'aquesta legislació són el reciclatge, la reutilització i la recuperació d'aquests residus. Amb això es pretén que el grau de reciclatge i recuperació dels components plàstics sigui relativament alt. No obstant això, aquesta legislació és més recent que la legislació de residus d'envasos, per la qual cosa encara no es disposa de dades d'aquest tipus de residus plàstics que es generen i tracten.
En el cas de les construccions, demolicions i residus plàstics agrícoles, no obstant això, no existeix una legislació general a nivell europeu que reguli aquests residus, i les dades i estudis que ens informen sobre el volum de residus generats són de caràcter local, i ocasionalment es recullen dades nacionals.
En el cas d'Espanya, per exemple, és el cinquè país que genera més residus plàstics i un dels quals menys es recuperen. Hi ha, doncs, que fer.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
