Hasiera »   Erreportajeak »   Europak badu bere Internet2

Europa ja té el seu Internet2

• Zabaldu:
• Twitter
• Facebook
• Emaila

Sembla mentida! Han passat quatre anys des que vaig escriure en aquesta revista sobre la xarxa que van posar en marxa Internet2 als Estats Units. I han trigat quatre anys a desenvolupar una xarxa europea similar a la dels EUA. Gèant és el nom de la xarxa desenvolupada a Europa, quatre vegades més ràpida que el seu company dels Estats Units i que aviat multiplicarà per quatre la seva velocitat. Té un significat especial en Internet?

El mes de desembre passat va arrencar a Europa la xarxa Géant (www.dante.net/geant). Aquesta xarxa pretén ser la versió europea de la xarxa Internet2 (www.internet2.edu) desenvolupada als Estats Units fa anys. Internet2 és una xarxa d'Internet d'alta velocitat, però no és oberta, ja que només pot ser utilitzada per científics. El projecte Gèant va arrencar davant la falta d'una xarxa europea similar per al desenvolupament científic. Aquesta xarxa reuneix a prop de 3.000 centres de 32 països. Internet2 és una xarxa que agrupa prop de 180 centres. La velocitat de la xarxa Gèant és de 10Gb/s, quatre vegades més ràpida que la dels Estats Units. També tenen intenció d'accelerar Internet2 i en dos anys la velocitat aconseguirà els 10 Gbit/s, però per a llavors la velocitat de Gèant serà de 40 Gb/s.

Per a prendre consciència de la importància de l'aposta de la Unió Europea pel Géant, cal tenir en compte que en els pròxims quatre anys invertirà 200 milions d'euros en aquesta xarxa.

Xarxa científica

Perquè Géant no és una xarxa normal. Hi ha moltes altres xarxes en el món que superen la Internet que usem tots. Fins fa poc, el més important era l'Internet2 dels Estats Units, xarxa que utilitzava la comunitat científica local. Cal tenir en compte que Internet va passar de mans militars a científics en la dècada dels 80, amb el que diversos científics van començar a desenvolupar projectes en xarxa. No obstant això, l'èxit de WWW va frustrar l'ús que els científics feien d'Internet, ja que el col·lapse de la xarxa no permetia treballar. Els científics necessitaven les amplades de banda per a treballar, i la situació d'Internet en els 90 no permetia.

Per aquest motiu en 1996 sorgeixi Internet2, una xarxa d'alta velocitat per a científics que permet treballar en projectes totalment inviables a través d'Internet. Per exemple, un astrònom que utilitza Internet2 podrà utilitzar en temps real els radiotelescopis distribuïts per tot el món a través del seu ordinador. Però a més, gràcies a aquesta xarxa cada vegada hi ha més possibilitats que científics allunyats entre si treballin junts. Un exemple d'això pot ser el projecte sobre el genoma humà.

Però no creguis que aquestes xarxes tinguin cablejat independent d'Internet. En molts casos totes dues xarxes van pel mateix cablejat, però l'amplada de banda és molta major per a Internet2 o Gèant que per als usuaris habituals.

Avantatges i problemes de Gèant

Per tant, la gairebé única xarxa científica existent fins al moment era Internet2, que a l'ésser una xarxa dels Estats Units, no era de gran utilitat per als científics europeus. Els científics que volien connectar-se d'Europa a Internet 2 podien fer-ho, però no aconseguien en absolut la mateixa velocitat que els científics estatunidencs.

El naixement de Gèant ha deixat enrere Internet2. Va començar la seva marxa l'1 de desembre i per a llavors va néixer amb una velocitat de 10 Gbit/s, quatre vegades superior a Internet2. En dos anys s'espera a més que la velocitat de Gèant sigui de 40 Gbit/s. Amb això s'espera que els científics europeus tinguin els mateixos avantatges que els estatunidencs, però la realitat és molt diferent.

Cal tenir en compte que, a diferència dels Estats Units, la situació de tots els països europeus en matèria de telecomunicacions és molt diferent. Per això, dels 32 països connectats a aquesta xarxa, molt pocs són capaços d'utilitzar el seu potencial íntegrament. Per exemple, a Regne Unit, França i Alemanya estan totalment disposats a aprofitar la xarxa; en l'Estat espanyol, RedIris és el que ofereix accés al Gèant, que ofereix una velocitat de 2,5 Gbit/s. Però, per exemple, Portugal encara ofereix pitjor velocitat.

A més, disposar d'una xarxa que ofereixi una velocitat de connexió molt alta no serveix de res si els centres que es connectin a aquesta xarxa no estan preparats per a això. Si es vol aprofitar totalment la velocitat de Gèant, tots els centres haurien de connectar-se amb un gigabit per segon, però la realitat és molt diferent.

I a Euskal Herria, EuskoNix No es tracta d'una xarxa independent, però s'espera que la velocitat d'Internet a Euskal Herria s'acceleri amb aquest projecte. EuskoNix és el punt neutre d'Internet desenvolupada al País Basc, és a dir, alguna cosa com la plaça pública en la qual els proveïdors d'Internet situats al País Basc intercanvien el seu trànsit. L'objectiu és que quan ens connectem a Internet, i volem accedir als serveis d'un altre proveïdor pròxim, no hàgim de donar voltes pel món per a arribar a ell i acudir directament a ell. Aquest tipus de punts neutres són comuns en altres llocs com Espanya amb EspaNix o Catalunya amb CatNix. El punt neutre d'Euskal Herria, nascut amb l'impuls de la UPV-EHU, s'espera que estigui en marxa per a la primavera i s'implantarà al campus de Leioa. El Govern Basc finançarà amb 770.000 euros els dos primers anys d'infraestructura i funcionament necessaris, a partir dels quals es farà càrrec de les universitats i empreses fusionades. Els signants són: UPV, Universitat de Navarra, Mondragon Unibertsitatea, Universitat de Deusto, Euskaltel, Abrared, Sarenet, Ibercom, Mondragon Conet, EJIE i Osakidetza. A tots ells s'han sumat els principals servidors d'Internet, excepte Telefonica, que constitueix un problema important ja que Telefónica és el proveïdor de major trànsit a nivell estatal.