Recobriments metàl·lics (II): residus i emissions
tractaments més adequats.
Els residus més importants derivats d'aquests processos són els banys esgotats i els llots galvànics procedents de la depuració d'aigües contaminades procedents de processos galvànics.
Baños esgotats
Els banys esgotats més comuns són àcids (decapatges, activats, ...), bàsics (desgreixatge, ...), amb crom hexavalent (pasivados, ...), cianurados (alguns desgreixatges, ...).
Els processos galvànics actuals permeten mantenir els banys de procés durant molt de temps. En alguns anys, no obstant això, pot arribar a una impuresa o una altra concentració molt elevada, la qual cosa obliga a canviar el bany i a reformular-lo. En conseqüència, es genera la concentració d'electròlits que han de ser eliminats com a deixalles. L'electròlit conté metalls útils en el seu interior i sempre que sigui possible ha de recórrer-se a la seva recuperació. Si no és possible, haurà de ser tractat mitjançant mètodes físic-químics, tant en la pròpia empresa (si disposa d'infraestructura per a això) com en l'exterior (lliurant-ho a un gestor extern).
Existeixen altres banys esgotats que difereixen dels anteriors en els processos galvànics, substàncies estranyes en el procés (greixos i olis usats en el desgreixatge, metalls en decapatge i activat, etc.) derivats del seu ús. Aquestes substàncies fan inservible el bany, la qual cosa obliga a crear un bany nou. Aquests banys esgotats hauran de ser tractats en les instal·lacions de depuració pròpies de l'empresa, i en absència d'infraestructura hauran de ser posats a la disposició d'un gestor extern.
Aigües residuals de neteja i llots
Sense excepció, les emissions més importants que es generen en els processos de recobriments electrolítics són les aigües residuals generades per la neteja posterior a l'activitat. Un gran malbaratament d'aigua de neteja sol ser inútil i a més les aigües residuals són altament tòxiques. Aquesta toxicitat obliga a alliberar les aigües dels tòxics passant posteriorment pels processos de sedimentació i decantació.
Els llots procedents de la depuració tenen gairebé tanta importància com els banys esgotats quant a la seva toxicitat i quantitat. Aquests llots es gestionaran en funció dels components que els continguin, recorrent a la recuperació en cas de contenir metalls d'alt valor afegit. Si les aigües residuals no han estat tractades adequadament amb anterioritat poden tenir efectes nocius sobre la qualitat dels llots, com l'aparició de traces de compostos problemàtics, la presència d'excés de floculantes, l'excés de contingut en aigua, etc. Això, lògicament, incrementarà el cost de la gestió.
Regeneració de bescanviadors d'ions
En moltes instal·lacions galvàniques existeix un bescanviador d'ions com a equip auxiliar, tant per a l'obtenció d'aigua destil·lada a partir d'aigua bruta com per a la neteja amb aigua desionitzada en circuit tancat. En tots dos casos les resines captadores d'ions se saturen i han de regenerar-se. La regeneració es realitza mitjançant solucions àcides i bàsiques, obtenint-se una resina activa disposada a reprendre's. Com a residu queden els concentrats àcids i bàsics que contenen els ions extrets, així com les aigües de rentada àcides i bàsiques diluïdes que contenen components similars a aquests concentrats. Tant les unes com les altres necessiten ser depurades o gestionades externament.
Altres residus
A més dels ja esmentats, existeix una altra sèrie de residus a destacar. Entre ells es troben els residus procedents del manteniment dels banys, com ara materials filtrats, carboni actiu contingut en compostos orgànics impregnat d'electròlits, residus grassos procedents d'equips d'eliminació d'olis, etc. Els ànodes també produeixen els llots que queden en les bosses anòdiques. També són residus les peces que presenten un acabat incorrecte o cauen en les cubes. Així mateix, els residus de laboratori (derivats de les anàlisis químiques que es duen a terme en el procés galvànic), els envasos i embalatges que han recollit materials bruts i reactius utilitzats per a la protecció humana han de gestionar-se com a residus. Aquests residus, per la seva diversitat, requereixen un tractament específic, bé mitjançant la seva depuració in situ, bé mitjançant el seu lliurament a un gestor extern.
Finalment, les emissions a l'atmosfera no han de ser omeses, ja que aquestes procedeixen dels processos d'aspiració que es realitzen en diferents banys, entre els quals destaquen els aerosols procedents de banys de crom dur. Normalment aquestes emissions es transfereixen a l'exterior sense cap mena de tractament.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
