Contrarellotge
Més difícil de l'esperat, veient els resultats. L'últim cim sobre el clima ha aprovat reduir les emissions de sis gasos que contribueixen a aquest efecte hivernacle, és cert, però la majoria dels casos aquesta reducció serà més baixa de l'esperat o desitjat.
L'efecte d'hivernacle, a pesar que el que hem sentit últimament no ens queda més remei, és necessari perquè hi hagi vida en la Terra, perquè nosaltres siguem nosaltres mateixos. Sense aquest immens hivernacle sobre nosaltres mateixos, acabem la història dels éssers vius en aquesta boleta, perquè necessitem les condicions que aquest efecte genera per a continuar viu. Això sí, en la mesura. L'excessiu escalfament de l'hivernacle provoca un augment desenfrenat de la temperatura mitjana i impedeix la vida. De fet, els gasos de ditxos s'encarreguen de mantenir aquest equilibri al punt. O si ens fixem en la situació actual, hauríem de dir que aquests gasos han perdut l'equilibri.
El 80% de l'efecte d'hivernacle es deu a l'òxid de carboni (IV), gas que es desprèn fàcilment qualsevol combustible fòssil. L'excés d'emissió d'aquest gas s'ha començat a produir des de la Revolució Industrial, a causa de l'activitat industrial. Però no sols ell.
En el món hi ha 450 milions d'automòbils vagant; milers d'avions i vaixells; i almenys en el món desenvolupat gastem electricitat sense mesures. Només protegint adequadament les finestres i portes en totes les llars dels EUA, aconseguirien reduir les emissions de diòxid de carboni en un 20%.
La major part de les xerrades de Kyoto sobre aquest gas han tingut lloc entorn del diòxid de carboni, però finalment, l'acord dels governs regularà les emissions de sis gasos. Tots són gasos de diferent efecte i ús, però ningú dubte que l'efecte d'hivernacle està augmentant.
A l'ésser un hivernacle cada vegada més compacte, la Terra tendirà a escalfar sense remei. En els últims mesos també s'ha parlat molt de sobre els efectes i conseqüències. Kyoto ha estat un gegantesc partit d'escacs en el qual durant 10 dies els participants han mogut les peces amb molta cura i no han aconseguit resultats espectaculars. Cal revisar totes les peces si volem conèixer el desenvolupament del partit. Kyoto ha estat un puzle gegant i cada peça té el seu lloc.
DETALL DEL PROTOCOL
PARTICIPANTS
ANTECEDENTSNom oficial de la Cimera de Kyoto 3a Convenció Marco sobre el Canvi Climàtic És un congrés. Abans de la reunió del Japó s'han realitzat les següents sessions per a reflexionar sobre la situació del clima: Conferència de Toronto (1988) Abans de la trobada de Berlín, tots els membres de l'Organització de les Nacions Unides tenien dret a participar en aquestes reunions, però des de la primera cimera només estan oberts als governs que han signat l'Acord marc. PER QUÈ NO S'HA ACONSEGUIT UN COMPROMÍS MÉS EFECTIU?Era coneguda la impossibilitat que l'acord de Kyoto recollís els gustos i interessos de tots els representants. Els països més afectats pel canvi climàtic violent, especialment l'Associació de Petites Illes Amenaçades per la mar (AOSIS), han sol·licitat una reducció de les seves emissions del 20% respecte als nivells de 90, però els estats industrialitzats no han superat el 5%. Era molt difícil interactuar. En va han estat els prestigiosos intents realitzats pels grups ecologistes davant la Conference Hall de Kyoto i, finalment, s'han complert les expectatives: d'alguna manera s'ha adoptat una solució perquè no es manifesti massa davant la ciutadania. La solució definitiva sembla prendre's en el següent cim. |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
