Dispositius que no deixen temperat
Si a l'Antàrtida caiem a la mar sense cap mena de protecció, l'home no sobreviurà més de tres minuts. Però el continent gelat és massa temptador per a la recerca, per a evitar-lo. La tecnologia més capdavantera ha permès a centenars de científics sobreviure en unes condicions òptimes, així com realitzar recerques que, malgrat la seva excel·lent situació, són habituals per a ells.
Molts d'aquests científics viuen en un vaixell. No són envasos d'ús comú, sinó que han de ser capaços de trencar el gel. El Polarstern alemany, per exemple, és capaç de navegar travessant gel de fins a metre i mig de gruix. Disposa de quatre motors que poden aconseguir una força de fins a 14.000 kilowatios, la qual cosa li confereix una potència i una alta velocitat (capaç de recórrer gairebé 30 quilòmetres per hora) que permeten trencar aquest tipus de plaques de gel.
Polarstern està fabricat amb un acer especial capaç de suportar 50 graus sota zero. De fet, l'acer comú sol tornar-se fràgil en aconseguir els deu graus sota zero. No obstant això, l'augment de la concentració de níquel en l'acer redueix aquesta fragilitat i millora les propietats mecàniques en augmentar la concentració de carboni.
Barco capdavanter
Polarstern és el més sofisticat dels seus envasos. D'ell és responsable l'Alfred Wegener Polo de Recerca Marina d'Alemanya
De fet, el cap logístic de l'Institut, el doctor Uwe Nixdorf, explica per què Polarstern és tan especial: "A més de trencar el gel, es desembolica en alta mar. Això és necessari, ja que va d'anada i volta entre l'Àrtic i l'Antàrtida. Altres vaixells especialitzats a trencar el gel pugen i baixen bruscament en alta mar. Altres vaixells de recerca són incapaces de trencar el gel". Gràcies a les seves hèlixs laterals, proa i popa, als estabilitzadors verticals i a un sistema especial que evita moviments bruscos, Polarstern també funciona en alta mar.
A bord es realitzen recerques enfocades a onze àrees, amb tot l'instrumental que això comporta. Cal destacar l'ecosonda Hydrosweep DS II, que inclou dades per a l'elaboració de cartografia marina, entre altres. És ideal per a mars profundes, com el de l'Antàrtida, ja que també és capaç de prendre dades situades 10.000 metres per sota del nivell de la mar.
"El ressò multi-raig Hydrosweep DS II utilitza 59 raigs, cadascun dels quals realitza un escombratge individual del fons marí", explica el doctor Saad El Naggar, emprat de logística de l'Institut. "La suma de tots aquests raigs proporciona una informació profunda sobre el fons marí en un angle ampli de 90 o 120 graus en funció de la profunditat de la mar".
Una altra de les eines més innovadores que han utilitzat en el Polarstern és el sistema First Navy, que detecta balenes mitjançant termografia d'infrarojos. Va ser provada per primera vegada al juliol de l'any passat. Aquest sistema aprofita la calor que desprenen les balenes en respirar. El doctor Olaf Boebel, cap de l'equip de recerca en acústica oceànica, ha donat detalls: "La termografia per infrarojos registra la radiació de la calor procedent de cada cos. Ho mostra en una pantalla en blanc i negre. Com més clar és un punt, més calent és. I el doll calent d'una balena se separa fàcilment de les aigües fredes de l'Antàrtida".
Volcà en tres dimensions
La tecnologia per raigs s'utilitza no sols en el lloc més fred del món, sinó també en el més calent. Per exemple, per a representar l'interior d'un volcà. Així ho va fer Dougal Jerram, professor del departament de Ciències de la Terra de la Universitat de Durham, durant la seva expedició al triangle Afar al costat de diversos membres de la cadena de televisió BBC. El triangle Afar es troba a Etiòpia, just al costat de l'anomenada banya d'Àfrica. Geològicament es troba en una zona molt inestable i serà devastada alguna vegada per la mar Rojo. A l'ésser la zona més calenta de la Terra, el propi Dr. Jerram va sofrir una temperatura de fins a 55 graus a la fi de 2007.
L'objectiu principal de l'expedició era treure per primera vegada la imatge tridimensional d'un llac actiu de lava. Per a això, per primera vegada en la història calia introduir un equipament de 80 quilos en el cràter d'un volcà, l'Erta Ale. Aquest equip consistia en la fabricació d'un escàner làser. "L'escàner envia milions de raigs làser en un angle de 360 graus per a construir una foto virtual de l'entorn", explica el doctor Jerram. Aquest escàner té incorporada una càmera de fotos simple i, comparant els nombrosos punts enviats pels raigs làser amb les imatges obtingudes per la càmera, es dóna un color real a la imatge tridimensional.
Tal com va assenyalar el Dr. Jerram, la tasca més difícil va ser transportar un equip de 80 quilos. Per a arribar fins al cim del volcà van utilitzar camells, però el procés des de la vora del cràter cap a l'interior va quedar en mans de l'home. Això sí, amb la tecnologia: "Usem una termocámara tipus P640 per a veure en quina zona del cràter estava la temperatura fora de les mesures de seguretat". Aquesta càmera utilitza raigs infrarojos i en fer la pantalla del que grava, realitza una reproducció en funció de la temperatura de cada zona, utilitzant diferents intensitats de color. Gràcies a aquesta cambra, els membres de l'expedició van poder conèixer per endavant les zones que havien d'evitar en entrar en el cràter, especialment per la seva calor i perillositat.
Una vegada preses totes les mesures i escanejant bé l'exterior del cràter, no hi havia més que posar-se el vestit de protecció contra la calor i descendir pel cràter amb l'utillatge. Amb aquest últim pas, el repte ja estava superat, ja que per primera vegada es va aconseguir ficar un artefacte en un volcà i escanejar un llac de lava en tres dimensions. No obstant això, el Dr. Jerram tenia un altre repte i va utilitzar un últim dispositiu quan estava a baix: "Es va intentar mesurar la temperatura del volcà mitjançant un termoparell capaç d'aconseguir una temperatura de fins a 1.500 graus. El magma tenia entre 1.150 i 1.200 graus aproximadament".
Diu més o menys, perquè finalment no va aconseguir el seu objectiu: no va poder llançar el termoparell prou llarg com perquè entrés bé dins del magma i aconseguís la seva temperatura. La tecnologia més capdavantera també té les seves limitacions.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
