Un embrió, un embaràs
A l'hospital Quirón de Sant Sebastià, la doctora Mirin Mandiola es troba davant nou embrions. Són embrions que sobreviuen després de tres dies. Una dona que no podia tenir fills va ser extirpada de quinze obocitos després d'estimular als seus ovaris amb hormones. Mandiola va introduir un espermatozoide a cada ovòcit mitjançant microinjecció. Perquè nou d'aquests quinze embrions han avançat. I ara ha de triar tres d'aquests nou per a imposar-se a la dona. No és una decisió qualsevol, ja que la probabilitat d'aconseguir l'embaràs depèn de la qualitat de l'embrió.
Mandiola selecciona embrions tenint en compte diverses característiques: "Triem segons criteris morfològics". Un criteri és la velocitat de creixement: "l'ovòcit fecundat amb l'espermatozoide ha de tenir quatre cèl·lules a les 48 hores, aquest és l'estadi perfecte i a les 72 hores l'estadi perfecte és de vuit cèl·lules". Fan una espècie de puntuació per a mesurar la qualitat morfològica. "Existeixen una sèrie de característiques morfològiques que indiquen una bona o mala evolució de l'embrió. Si té més o menys cèl·lules de les necessàries, no és adequat; si les cèl·lules no són de la mateixa grandària, ni tan sols té parts de detritus. Es trien dos o tres embrions amb major puntuació, entenent que són els de major capacitat d'adherència a l'úter".
Però els embrions de bon aspecte no tenen per què ser sans. "Transferim molts embrions de bon aspecte, però proporcionalment queden molt poques dones embarassades", explica Mandiola. Alguns d'aquests embrions poden sofrir mutacions en gens o aneuploidías, és a dir, un nombre anormal de cromosomes. En molts casos els embrions no es peguen o produeixen avortament en menys de tres mesos. L'única manera de descartar aquests embrions és en l'actualitat realitzar un diagnòstic genètic, el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP).
Però el diagnòstic genètic no sempre es realitza en casos concrets. Per exemple, en famílies amb una malaltia genètica greu, per a triar embrions sense malaltia. Malaltia d'Huntington, fibrosi quística o distròfia muscular de Steinert, per exemple. El DGP també es realitza quan la dona ha sofert avortaments reiterats, ja que l'origen dels avortaments pot estar en la quantitat o estructura anormal dels cromosomes dels embrions.
El DGP consisteix en l'extracció d'una cèl·lula a l'embrió, per la qual cosa es tracta d'una tècnica invasiva. "Manipular l'embrió no és bo, clar", compte Mandiola, "com menys toc, millor, més viable serà. No obstant això, les tècniques utilitzades per a l'elaboració del DGP solen ser les que permeten a l'embrió avançar amb una bona capacitat de desenvolupament. Per això, el DGP ha de realitzar-se en l'estadi adequat de l'embrió, amb entre 6 i 8 cèl·lules. D'aquesta forma l'embrió és capaç de continuar creixent, encara que faci un forat i extregui una de les cèl·lules".
En la corretja d'embrions
Els embriólogos agrairien una tècnica ràpida, senzilla i no invasiva que els ajudaria a triar embrions sans. Però avui dia no hi ha. Embryomics s'esforcen en això analitzant els metabòlits del mitjà de cultiu embrionari per a obtenir informació sobre la salut dels embrions. Aquesta recerca pertany a l'àmbit de la metabolómica. Per a Francisco Dominguez, d'Embryomics, "la metabolómica arriba a proporcionar als embriólogos i ginecòlegs informació bioquímica que els ajudi en l'elecció d'embrions".
Els metabòlits són les molècules que apareixen en el metabolisme de l'embrió, que els agafa del mitjà d'alimentació dels embrions, o que els elimina com a residus. La glucosa, el piruvat, la lactosa, per exemple, són metabòlits.
Embryomics neix en el context de la fecundació assistida en la Fundació IVI de València. Es tractava d'un projecte de recerca en origen que, a la vista del seu èxit, es van traslladar a la Biokabia del Parc Tecnològic de Bizkaia, centre de creació d'empreses de biotecnologia. Exploren els mitjans de creixement dels embrions fabricats per DGP d'Embryomics. D'aquesta forma poden equiparar l'estudi metabolómico del mitjà amb el resultat del DGP, és a dir, comparen els perfils de metabòlits d'embrions normals i anormals.
En paraules de Domínguez, "els embrions i normals amb moltes anomalies cromosòmiques es distingeixen al 100% segons el perfil dels metabòlits. En altres casos la separació és menys clara, per exemple, quan hi ha una sola monosomía --en lloc d'un parell de cromosomes - hi ha un únic cromosoma - és més difícil trobar diferències, ja que està més prop de l'embrió normal, però també es distingeixen en aquests casos".
Per a dur a terme aquesta separació s'analitzen més de mil metabòlits. "Són mostres molt complexes, el metabolisme té molts metabòlits i nosaltres analitzem al màxim", explica Domínguez. "Coneixem alguns d'aquests metabòlits, però la majoria els tenim sense identificar, simplement els diferenciem per massa i temps de retenció". Utilitzen ressonància magnètica d'anàlisi i espectroscòpia de masses. Aquestes tècniques permeten mesurar concentracions molt petites. Però l'equip és molt car i fa falta gent formada. Per això, Embryomics treballa al costat d'Owl Genomics, que aporta recursos tècnics i la seva experiència en metabolómica. Aquest centre també es troba al Parc Tecnològic de Bizkaia.
Un projecte, de moment
Domínguez espera que els resultats estiguin publicats per a finals d'any, però vol deixar clar: "és un projecte i de moment estem en fase de recerca, però estem desenvolupant el producte i almenys inicialment l'oferirem a les clíniques IVI". L'oferta serà un servei. En el laboratori es recolliran els mitjans conreats per l'embrió (gotetes d'uns 40 microlitros) i s'enviaran a Embryomics, obtenint el resultat en 24 hores. Això permetrà a l'embriólogo diferenciar millor els embrions normals dels no normals.
Serà una eina més per a l'embriólogo. Segons Mandiola, "probablement d'aquí a uns anys la metabolómica tindrà una aplicació clínica clara. Però encara està una mica verd. I a més, la metabolómica dirà quin embrió s'adherirà més fàcilment des d'un punt de vista cromosòmic. Servirà per a casos normals, per a fecundacions in vitro convencionals. Però no per a substituir el DGP. En el DGP has de tenir clar quines cerques".
Esther Fernández coincideix amb Mandiola. Aquest embriólogo, un dels pioners en l'elaboració de DGP a Espanya, considera que la metabolómica pot tenir moltes aplicacions en l'embriologia humana, però no serà en absolut substitut del DGP. Explica que, entre altres coses, "el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) s'utilitza en embrions de parelles portadores d'una malaltia greu, així com en el diagnòstic de determinades malalties genètiques o alteracions cromosòmiques –tots dos hereditaris-. I aquest DGP mai podrà ser substituït per la metabolómica".
No obstant això, Fernández veu a la metabolómica un paper important en un dels grans reptes de l'embriologia: la transferència d'un únic embrió. Quan l'embriólogo està a punt de triar entre diversos embrions, a més de la puntuació morfològica, tindria una altra dada per a triar la millor opció.
No obstant això, en l'actualitat, tal com explica Mandiola, el nombre d'embarassos és baix, comparat amb el nombre d'embrions que s'implanten (40%-50%), per la qual cosa es transfereixen a la mare dos o tres embrions en cada cicle, sempre que sigui possible. Això suposa un risc d'embarassos múltiples, i l'embaràs de bessons --i sobretot de trigèmins - és un risc inherent tant per a la mare com per als nens. Per això, l'ideal seria transferir un únic embrió, per al que es requereix molta seguretat que aquest embrió avança. En això consisteix, per tant, el gran repte de la metabolómica: ser una eina per a triar l'embrió més viable.
L'equació d'un embrió igual a un embaràs, de moment, està lluny de la realitat. En el laboratori, Mandiola ha seleccionat els tres millors dels nou embrions i, en el quiròfan, els han transferit a la dona. Només queda esperar que algun d'ells es pegui ara.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
