Drons del camp de batalla a l'aula
En el cicle d'obra civil de la Formació Professional de Bidasoa-Irun es va adquirir un dron fa tres anys i des de llavors s'està treballant amb un dispositiu volador. "Utilitzem el dron per a fer treballs de fotogrametria a través de fotografies --de Dani Tenarena, un dels professors del cicle. Busquem obtenir informació tridimensional de la Terra per a elaborar mapes que reflecteixin la planimetria i altimetria del terreny. De la terra o d'un objecte. De fet, en parlar de fotogrametria, jo puc reflectir de la mateixa manera la muntanya Jaizkibel o, per exemple, l'església d'Hondarribia. Al final és un objecte que jo puc imaginar".
Per a fer treballs amb finalitats purament estètics o d'entreteniment, el dron es pot conduir manualment mitjançant un joystic i amb el dispositiu a la vista. No obstant això, per a altres treballs tècnics, es condueixen de forma programada. En l'ordinador es realitza la programació del vol, s'especifiquen alguns punts a recórrer, els punts waypoints i se li indica què fer en aquests punts.
Per a la realització de treballs de fotogrametria, per exemple, el dron realitza fotografies de la terra de forma alineada en funció de l'objectiu que es desitja buscar i del recorregut que se li ha donat. Cadascuna de les fotografies se superposa a la següent, cobrint el 60-70% de l'anterior en longitud i el 30-40% en amplària.
A través de diverses equacions és possible saber en quin moment s'ha tret cadascuna de les fotos i on estava la càmera en el moment de la seva sortida. Amb aquesta informació es determina la posició de tots els objectes superficials. "Quan preparem el vol, diem al dron, vola sobre la platja i fes fotos superposades al 70% i al 40%. Quan ho programem així, és el propi programari el que decideix el nombre de fotografies i posicions que ha de realitzar per a complir amb els requisits que ens hem marcat. El resultat és un núvol de punts".
Segons Dani Tena, durant el cicle, els alumnes han d'adquirir la capacitat d'aprendre a programar un programari que vola el dron. "No sols això, sinó que també han d'aprendre a programar el vol i després, una vegada que el dispositiu ha aterrat, aprendre a obtenir fotografies, a utilitzar programari de fotogrametria i a realitzar mapes en tres dimensions".
Substitut de la topografia
La fotogrametria amb drons és considerada com l'hereva de la topografia clàssica a l'escola, sobretot des del punt de vista temporal i de cost. "Quan realitzarà el mostreig de la terra, el topògraf ha de prendre dades punt a punt. Per a obtenir entre 3.000 i 5.000 punts, un topògraf pot passar una setmana treballant amb mètodes clàssics. Nosaltres volem un matí o una tarda, portem les dades a l'ordinador i en 20 minutos generem 1.000.000 de punts. Potser la qualitat dels nostres punts no és tan bona, però la quantitat representa aquesta manca".
En els plans que es generen amb les imatges obtingudes pels drons apareix tot el que es troba en superfície: rampes, arbustos, tanques, escales, bancs... I d'aquests models també obtenen ortofotos, és a dir, representacions mitjançant fotografies de la superfície terrestre, amb tots els elements que apareixen a la mateixa escala, sense errors de perspectiva. En els ortofotos, per tant, es podran realitzar mesuraments precisos, igual que en els plans habituals utilitzats en cartografia. "És el futur. La topografia i la cartografia han evolucionat al llarg del temps, han passat diverses fases, i això és un més. No tindria sentit ensenyar als alumnes a utilitzar les eines que s'usaven fa 10 anys", diu Tena.
Per al parell dronea-fotogrametria es preveuen noves aplicacions: modelització d'edificis, restauració, excavació arqueològica tantes vegades com es desitgi, estat de pedreres, control d'instal·lacions elèctriques, etc. El treball del dron dependrà del sensor que se li posi. "El dispositiu volador té la seva importància, però el dispositiu no és el més important, sinó el sensor que se li aplicarà. Si li poso la càmera normal, farà fotos normals, el dron farà el treball segons el que li aplicarem amb la càmera de vídeo, amb una arma… Com a Formació Professional el nostre objectiu no és volar els dispositius. L'important és que l'alumne sàpiga quin tipus de sensors pot col·locar en el dron i què pot fer amb aquesta informació".
Quan el dron va trepitjar la sorra d'Ondarreta és el migdia i l'exercici ha acabat. La bateria tampoc la dóna per a molt més, prop d'una hora de recorregut. Temps suficient per a recollir les dades, retornar al centre i realitzar l'ortofoto de la platja amb la informació rebuda.
Diferents tipus de drons
Els usos dels drons poden ser, per tant, molt variats, i el propi ús condiciona amb freqüència el disseny d'aquest. Es classifiquen en funció del pes i tipus de sud. "Les de menys de cinc quilos, com la nostra, entren en la categoria de micròfons; a partir d'aquí, fins a 200 quilos, es consideren de categoria mitjana i més de 200 quilos com a grans. També es realitzen classificacions segons el seu pla de contenció per a aconseguir volar. Tenint en compte això, es distingeixen principalment dos tipus de drons: els d'ales giratòries i els d'ales fixes. Les rotatives poden tenir dues ales, quatre, sis, vuit o més; les fixes són com a avions, amb una hèlix que permet la propulsió del dispositiu i ales que asseguren el pla de contenció".
El dron de Formació Professional de Bidasoa-Irun és elèctric i funciona amb bateries. Els drons més grans també utilitzen un altre combustible, combustibles líquids com els avions, i tenen una gran autonomia per a volar, tant en el temps com en quilòmetres. Poden arribar a recórrer milers de quilòmetres.
Tant d'un tipus com d'un altre, els drons es mouen en una situació d'alegalitat, ja que encara no existeix una normativa clara. Es tracta d'iniciar el desenvolupament d'una normativa a nivell europeu, però fins al moment es poden utilitzar lliurement en un espai aeri no controlat. És a dir, no es poden utilitzar en les zones en les quals es mouen els avions comercials --en les proximitats dels aeroports -, no poden superar els 300 metres d'altura, ni els vols sobre grans aglomeracions estan prohibits, però la resta no té límits. "Als Estats Units estan més avançats des del punt de vista normatiu i ja es preveu que per a 2015 grans drons i avions comercials comparteixin espai aeri". És a dir, que hi ha nous colonitzadors.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
