Domòtica, una realitat que semblava ficció

En les pel·lícules de ciència-ficció s'han vist diverses vegades habitatges intel·ligents. En prémer el botoncito del llit apareixeria el típic robot que portava el desdejuni en la safata, mentre la banyera s'omplia automàticament d'aigua tèbia i escuma… Aquestes imatges que la indústria cinematogràfica ha convertit en habituals no tenen molt a veure amb la realitat. No obstant això, les cases automàtiques, les domòtiques, són una realitat des de fa anys. El desenvolupament de les telecomunicacions donarà un nou impuls a la domòtica.

En els habitatges actuals existeixen nombrosos sistemes automàtics que permeten una vida més segura, més còmoda i/o estalviadora d'energia. Aquests sistemes es van desenvolupar en la dècada dels 80 com a conseqüència de l'automatització industrial.

Molts d'aquests sistemes automàtics són ja coneguts. Per exemple, els sistemes de gestió energètica es poden trobar en molts habitatges. Les més senzilles són els termòstats, que en aconseguir la temperatura programada prèviament, desconnecten el radiador de calefacció o la caldera d'escalfament d'aigua.

La comoditat és una de les característiques de la domòtica.

Els temporitzadors i programadors també es troben en molts habitatges. Així són, per exemple, els aparells per a encendre la calefacció una hora abans que arribi a casa o apagar-la quan un vulgui, i els aparells per a encendre o apagar les llums a una hora determinada. Igual que aquests, els automatismes en matèria de seguretat han cobrat gran importància, com a alarmes antirobatori, dispositius que detecten l'existència de foc o fugues de gas o aigua, etc. Si hi ha més sistemes d'automatització: comandaments a distància per a obrir portes, contestadors automàtics, acumuladors elèctrics per a estalviar energia…

Per tant, és clar que en el seu moment l'automatització dels sistemes va permetre viure més còmodament i amb major seguretat en els habitatges. Però el desenvolupament no es va limitar a això, ja que després va arribar la domòtica. Una de les paraules noves de la dècada passada.

La domòtica, en definitiva, consisteix a agrupar les funcions d'automatització en un únic sistema. L'avantatge d'aquesta integració és que es necessita una sola instal·lació, que l'usuari aprengui el funcionament d'un únic sistema, que l'usuari es relacioni amb una empresa i un sistema d'assistència tècnica i, el més important, que en estar integrats tots els sistemes el servei sigui més optimitzat, per exemple, quan es posa en marxa el sistema antirobatori, el sistema domòtic pot entendre que la casa s'ha quedat buida i baixar diversos graus de temperatura, estalviant energia al mateix temps.

A Euskal Herria hi ha diverses empreses que han tret el sistema de xarxes domòtiques. Fagor, per exemple, juntament amb el centre de recerca Ikerlan d'Arrasate-Mondragón, porta temps treballant en aquest camp. El resultat d'aquest treball ha estat Fagor Sare Domòtica. En aquesta xarxa s'han integrat els electrodomèstics, escalfadors, equips de seguretat i comunicacions.

Des de qualsevol telèfon mòbil es pot connectar amb les xarxes de comunicacions.

El nucli del sistema és el Dom Major, que controla i monitora els aparells domèstics a través del telèfon. Per a donar les ordres, el Dom Major utilitza la instal·lació elèctrica de la casa, per la qual cosa no és necessari realitzar una nova instal·lació. El sistema és totalment modular, és a dir, l'usuari tria els aparells i aplicacions que desitja introduir en la xarxa domòtica. És el treball que pot realitzar el propi usuari per a introduir o treure algun element de la xarxa, ja que es programa fàcilment. De fet, en les oficines i tallers hi ha gent que s'encarrega del manteniment i de la instal·lació, però no en les llars.

Els avantatges tecnològics que es donaran en el futur beneficiaran al sistema domòtic.

D'aquesta forma, CENELEC, organització europea que regula la qualitat de les instal·lacions elèctriques, llançarà nous reglaments per a millorar la qualitat de la comunicació a través de la xarxa elèctrica de les llars. Aquestes mesures entraran en vigor a la fi d'any.

La domòtica integra les funcions d'automatització en un únic sistema.

Els investigadors que treballen en la millora d'instal·lacions domòtiques, a més d'optimitzar la xarxa elèctrica, tenen una altra línia de recerca: les comunicacions per ràdio. Aquest tipus de sistemes es coneixen des de fa temps: els auriculars sense fils o els tradicionals instruments de comandament per a obrir les portes del garatge, per exemple, utilitzen la comunicació via radio. Aquest tipus de comunicacions és barata, però com aquestes utilitzen la mateixa radiofreqüència, es produeixen nombroses interferències.

Amb la finalitat de solucionar aquests inconvenients, s'han creat una sèrie d'iniciatives, una de les més importants és la normativa que ha implantat la nova banda de freqüències. Com a conseqüència, s'ha obtingut una banda de freqüències de 868 Mhz, dins de la qual s'han extret diverses subbandas. Cadascuna d'elles serà per a cada tipus d'aplicació. Per exemple, les aplicacions de so discorreran per una subcarpeta, les aplicacions de seguretat per una altra, etc. D'aquesta forma, almenys, es reduirà la competitivitat entre aplicacions. A més, aquesta normativa limita el temps d'ús d'aquestes subtarjetas a cada aplicació.

Les tecnologies sense fils permetran una major eficàcia dels sistemes domòtics.

Bluetooth, la nova tecnologia de radi, també té una gran esperança en la domòtica. En definitiva, la tecnologia Bluetooth permet connectar tot el que es connecta per cable sense necessitat d'utilitzar cables. Però no es limita a això. Aquesta tecnologia no és només per a connectar el ratolí, la impressora o qualsevol altra cosa amb l'ordinador, sinó que permet connectar dispositius que no tenen relació directa i sincronitzar-los automàticament. Així, per exemple, el telèfon mòbil pot utilitzar-se per a obrir portes, per a connectar amb electrodomèstics, per a portar documents des del telèfon a l'ordinador, per a llegir comptadors, etc.

En 1994 els fabricants de telèfons mòbils i ordinadors van veure la necessitat d'una nova tecnologia sense fil. No obstant això, en els últims anys el mercat dels telèfons mòbils s'ha alentit molt, s'estan fent menys dispositius electrònics i no s'està abaratint de manera significativa, per la qual cosa tampoc s'ha abaratit la tecnologia. La tecnologia Bluetooth va més lenta del que inicialment es pensava.

Les tecnologies sense fils permetran una major eficàcia dels sistemes domòtics.

No obstant això, per al desplegament de la domòtica és molt important que els sistemes de diferents marques es comprenguin entre si. Els electrodomèstics que habitualment es troben en les llars no són de la mateixa marca, la rentadora pot ser d'una casa i la nevera d'una altra. Per la seva incompatibilitat, no es permet la instal·lació d'una sola instal·lació domòtica. Per tant, al consumidor només li queden dues opcions: una, convertir-se en l'esclau d'una marca determinada i una altra, no instal·lar instal·lacions domòtiques. La domòtica ha d'estandarditzar, unificar el llenguatge entre tots els dispositius. Si aconsegueix aconseguir aquest nivell d'estandardització i el desenvolupament previst de les telecomunicacions, d'aquí a uns anys les cases domòtiques seran molt més abundants que les actuals.

Gehitu iruzkin bat

Saioa hasi iruzkinak uzteko.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila
MAIER Koop. Elk.
KIDE Koop. Elk.
ULMA Koop. Elk.
EIKA Koop. Elk.
LAGUN ARO Koop. Elk.
FAGOR ELECTRÓNICA Koop. Elk.