Comença la visita virtual de BTEK
El Centre d'Interpretació de la Tecnologia BTEK és singular des de l'exterior i des de l'interior. Des de l'exterior recorda el logo del Parc Tecnològic: són dues piràmides, col·locades juntes i comunicades sota terra. L'edifici està rebent importants guardons arquitectònics, entre els quals es troba el Millor Edifici Cultural 2009 en ArchDaily, la web d'arquitectura més visitada del món.
Però l'interior de BTEK pretén sorprendre i atreure al visitant tant com l'exterior i convidar-li a entrar a través de la música. Així, la melodia exterior acompanya al visitant al llarg de l'entrada i en la primera sala. La pròpia melodia i l'aspecte del passadís d'entrada indiquen com és l'ambient: contemporani, tecnològic, però no fred. I en aquest ambient, el visitant té a la seva disposició diferents elements per a jugar i experimentar.
Perquè BTEK no és un museu, és un centre d'interpretació. Així ho explica Xabier Diaz, director de BTEK: "Malgrat ser un aparador de la tecnologia que es desenvolupa al Parc, al País Basc i en el món, no vol explicar la història i evolució de la tecnologia, sinó animar als visitants a participar perquè, a través de les experiències, es conscienciïn del que hi ha darrere d'aquestes tecnologies".
En opinió de Díaz, és important demostrar que la tecnologia que es crea aquí és comparable a la d'altres països considerats capdavanters (nord d'Europa, els Estats Units...) i que la gent del seu entorn té la capacitat de fer aquest tipus de coses. Amb això es pretén encuriosir per la ciència i la tecnologia i fomentar vocacions. De fet, BTEK està especialment dirigit als joves, i pensant en ells han creat contingut, estètica i llenguatge, tant verbal com gràfic.
No obstant això, el centre està obert a persones de totes les edats, amb la intenció d'acollir altres activitats com a accions artístiques, exposicions, presentacions, conferències, cursos per a alumnes i professors... En aquest sentit, el director de BTEK està totalment obert a les sol·licituds. A més, Díaz reconeix l'obligació de seguir de prop els camins pels quals discorren les tecnologies als parcs i en el món: "A mesura que algunes tecnologies es queden enrere i es desenvolupen noves, caldrà anar canviant també alguns elements o àmbits complets".
La responsable de crear i donar forma al seu contingut actual ha estat Aitziber Lassa, de la Fundació Elhuyar. Lassa defineix el procés creatiu amb les paraules repto i col·laboració. El repte, perquè Elhuyar no ho ha fet fins ara, i la col·laboració s'ha basat en la col·laboració amb experts de tots els àmbits des del principi fins al final del procés.
D'aquesta manera, es va decidir en grup que, a més d'un espai específic per a reflectir el treball que realitzen els investigadors al parc i el seu entorn, BTEK comptaria amb altres espais per a treballar temes com a Internet i el món digital, la nanotecnologia, la robòtica, la biotecnologia o la sostenibilitat.
Una altra decisió important va ser la creació d'un model específic per a BTEK. "Vam veure molts models i ens vam adonar que cap ens servia", diu Lassa. Van estar, per exemple, en el Museu de la Ciència de Londres i en el Museu d'Història Natural, i van veure com es treballa per a comunicar al públic temes científics i suscitar un debat sobre ells. També van visitar els museus de ciències de París, però alguns els van semblar bastant tradicionals.
Quan van viatjar als Estats Units van conèixer museus "d'un altre tipus". Van estar presents en el museu de l'Institut de Tecnologia del MIT Massachusetts i en els museus The Tech i Exploratorium de San Francisco, entre altres. En The Tech van tenir l'oportunitat de veure els suports i recursos tecnològics més avançats. Per part seva, l'Exploratorium va ser pioner del model Hands on, és a dir, van ser els primers a proposar la interacció i l'experiència per a l'adquisició de conceptes.
El model de BTEK se centra en la tecnologia punta que es desenvolupa en l'entorn i en els investigadors que treballen en ell. "Volem posar als joves en la seva pell perquè visquin tot el procés de desenvolupament tecnològic".
Tot això de la forma més entretinguda i lúdica possible. "No obstant això", detalla Lassa, "BTEK no és un parc temàtic en absolut. És un centre d'interpretació que ha de tenir valor afegit". Un exemple d'això és l'espai creat per a la reflexió i el debat. "Hi ha temes com la biotecnologia o la nanotecnologia que generen debat social. Però totes les tecnologies, a més d'oportunitats, generen riscos. En aquest espai busquem que els visitants pensin de tot això."
Fora d'aquest espai, juntament amb les eines d'interacció i joc, hi ha elements que estimulen la reflexió en tots els àmbits. En el mòdul denominat "Batecs del món" es veu molt clar. En ella, a través d'uns mapes especials que envolten al visitant, es posen de manifest les diferències entre uns països i uns altres en la producció i consum de tecnologia, la salut, l'educació...
En un altre mòdul, en l'àmbit de la sostenibilitat, els joves han de triar un rol (polític, consumidor, empresari...) que els permeti veure les conseqüències de les decisions preses en conseqüència. Segons Lassa, "hem tingut molt en compte que els joves que vénen a BTEK són part de la societat i que aviat seran adults i tindran una repercussió social. Per això volem que coneguin la tecnologia, però en tots els aspectes, que després siguin capaços de prendre decisions i que s'adonin que entre tots estem construint aquest món".
Per a això van formar un grup de treball sòlid. Especialment, els divulgadors científics de la Fundació Elhuyar, el museógrafo Pau Senra i la interiorista Ainhoa Villamonte han col·laborat amb Lassa. Entre tots ells han decidit què comptar i com, quin recorregut faran els visitants, a quin ritme, com dosar i com donar informació, quines preguntes generar, on, quan i com plantejar-les... Malgrat això, Lassa enalteix a la resta de personal que ha participat en el centre d'interpretació: "tots hem après de tots".
Així mateix, destaca la tecnologia utilitzada en la realització dels mòduls. Segons ell, les empreses participants han hagut de fer I+D per a crear elements com el mòdul Caixes negres o els robots.
Precisament l'empresa YDreams ha estat l'encarregada de crear les citades Caixes Negres. Aquesta empresa genera programari interactiu i té una gran experiència en la realització de mòduls per a museus i centres d'interpretació, entre els quals es troba la seva participació en l'Oceanário de Lisboa. En el cas de BTEK, ha preparat vint-i-un instal·lacions.
Segons explica Sérgio Cardoso, responsable de continguts de YDreams, ha estat un treball molt dinàmic. "Si compares el primer document del projecte amb el qual finalment hem elaborat, és evident que hi ha hagut canvis. De fet, hi ha hagut una comunicació constant entre el nostre equip i el d'Elhuyar, i junts hem anat adaptant les idees inicials. A pesar que el procés ha estat llarg i complex, estem molt satisfets, tant amb la manera de treballar com amb el resultat final".
Sobre les caixes negres, diu Cardoso: "Nosaltres sempre intentem que el suport o mitjà sigui el més invisible possible. En aquesta ocasió també hem actuat, però hem de reconèixer que la tecnologia també és evident en els suports. Per exemple, en les caixes negres hem utilitzat una realitat augmentada, i aquesta tecnologia és capdavantera i molt espectacular".
Innovae Vision també ha utilitzat tecnologia punta. Aquesta empresa especialitzada en comunicació interactiva ha creat quatre elements per a BTEK, dos d'ells per a l'àrea de robòtica: un braç robòtic que retrata als visitants i Kixmi, el capçal robòtic. Aquest últim ha estat un gran repte reconegut pel director d'Innovae Vision, Pablo Ayala. Kixmi desafia als visitants i, a través d'un joc, descobreix el que pensen. Segons explica Ayala, "hem fet un esforç enorme, perquè volíem que siguem capaços de transmetre emocions en parlar".
Al final, està orgullós del resultat. "Ara sabem que la tecnologia que hem desenvolupat funciona. El següent pas és confirmar que compleix l'objectiu, és a dir, que els visitants es diverteixen i aprenen".