La insuficiència del iode alimentós pot tenir conseqüències greus en totes les edats: goll endèmic, proliferació d'avortaments, augment de la mortalitat neonatal, alteracions congènites, errors neurològics i alteracions de les funcions mentals, retard en el desenvolupament físic de nens i adolescents, etc. A aquest conjunt d'efectes se'l denomina “Trastorns per insuficiència de iode” (IGA).
Les conseqüències d'aquests efectes constitueixen un greu problema de Salut Pública a nivell mundial. Aquest risc afecta a més de mil milions de persones a Àsia, Àfrica i Sud-amèrica. Encara que a Amèrica del Nord han desaparegut els anomenats GIGUES, en alguns estats europeus encara sorgeixen grans problemes com Àustria, Alemanya, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Portugal, Romania i Turquia. En l'Estat espanyol s'ha localitzat el goll endèmic en: Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Castella, Catalunya, Galícia, Múrcia i País Basc.
La insuficiència de iode en els Estats desenvolupats sol ser generalment lleu i no apareixen tots els efectes abans esmentats, però sí la reproducció dels golls. A causa del goll, molta gent acudeix al metge i suposa una gran despesa econòmica per a la societat.
La prevenció d'IGA no és tan difícil si es prenen diverses mesures per a prendre el iode suficient en els menjars: sal iodada, oli iodat, pa iodat o aigua iodada. Aquestes mesures són econòmiques i la més utilitzada és la de la sal iodada, ja que aquesta matèria és consumida per la majoria de les persones (una quantitat similar cada dia) i és fàcil de distribuir en els circuits de comercialització als països desenvolupats.
Les necessitats de iode varien en funció de l'edat i mentre els nounats necessiten 40-90 g/dia, les dones embarassades necessiten 200 mg/dia i les persones que es troben en altres circumstàncies tenen entre aquests dos límits. El iode més abundant en els aliments es troba en les sals iodades i en els mariscos (peixos i mariscos). La sal iodada està comercialitzada des de 1982 i és convenient que, amb algunes excepcions, tots prenguem aquest tipus de sal, sobretot en el cas de les dones embarassades.
La falta de iode és la causa més freqüent de la formació del goll nodular, la qual cosa provoca en la majoria dels casos l'aparició de l'hipertiroïdisme en poblacions com la nostra. Si eliminem el goll endèmic, els problemes d'hipertiroïdisme es redueixen considerablement. Els pacients amb goll multinodular o malaltia Greus-Basedow no han de ser inclosos en mesures de iodoprofilaxis per les seves conseqüències negatives.
En un treball realitzat en la dècada dels setanta es va observar que en la Comunitat Autònoma del País Basc el 15% dels habitants de les zones rurals tenien goll, però no es van prendre mesures en contra. El treball que ara ens ocupa analitza els resultats d'un estudi epidemiològic realitzat en la Comunitat Autònoma del País Basc entre 1988 i 1992 entre 4.336 nens escolaritzats de 6 a 14 anys. Es van tenir en compte tres zones: la urbana, l'atlàntica i la mediterrània. 60 escoles públiques, 24 escoles privades i 24 ikastoles.
Els resultats mostren que el goll va ser més freqüent en les noies que en els nois (27,6% i 21,2% respectivament), en les zones rurals per davant de les ciutats (33,4% i 20,3% respectivament) i en les interiors per sobre de les zones costaneres (32,8% i 17,2% respectivament). En la zona marítima, a més, va ser més freqüent en zones sense costes.
La prevalença del goll augmenta amb l'edat, sobretot en majors de 10 anys. Només en 5 nens escolaritzats es van detectar nòduls en el tiroides. El pes mitjà i l'altura dels escolaritzats van ser similars entre els qui tenien goll i no ho tenien.
Tenint en compte que en una zona geogràfica més del 10% dels nens i nenes d'entre 6 i 12 anys tenen vot es parla del goll endèmic, en aquest estudi es demostra que el goll és endèmic en tota la Comunitat del País Basc, excepte a la comarca de Donostia-Bidasoa Behea. Segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és de nivell I de gravetat, la qual cosa suposa una elevada prevalença del goll. No sabem si aquesta situació assegura un desenvolupament mental normal.
Si bé la sal iodada tal com s'ha esmentat anteriorment està comercialitzada des de 1982, els resultats d'aquest estudi mostren un baix consum en el nostre entorn. El Departament de Sanitat del Govern Basc ha posat en marxa un programa de prevenció i control dels problemes derivats de la insuficiència de iode per a erradicar el goll endèmic entre els nens escolaritzats per a l'any 2.000 i perquè el 95% de la població que pot prendre sal prengui sal iodada. Esperem que tots tinguem bons resultats.