Vista des de l'espai?
Els números semblen indicar que als astronautes els agrada més fotografiar que als turistes japonesos. Ja han sortit més de 400.000. El 85% de les fotografies corresponen a la Terra, mentre que en la resta es mostren els treballs realitzats pels astronautes anés dels vehicles o dins de la cabina.
No han tret tantes fotos durant els dos anys de funcionament de l'Estació Espacial Internacional (NEE). A principis dels anys 60, els astronautes estatunidencs van començar a fotografiar la Terra al costat de les missions de Mercury. Tan aviat com es va poder, les missions de Mercury van ser les primeres liderades per la NASA.
En l'actualitat, l'Estació Espacial Internacional és la principal font fotogràfica. De fet, un dels deures dels astronautes que treballen en ell és treure fotos. Aquest treball, missió o projecte es denomina Crew Earth Observation i és gestionat pel centre espacial Johnson de la NASA. Des d'allí es gestionen tots els astronautes, no sols els estatunidencs. Les fotos estan disponibles gratuïtament en internet en http://eol.jsc.nasa.gov/sseop/.
La fotografia és una recerca
La terra ha de ser especial des dels 350 quilòmetres i els astronautes gaudiran d'aquesta visió, però la fotografia és un treball primer de tot. Per això, la fotografia és una de les assignatures del programa d'entrenament. Fotografia i geologia, ecologia, geografia, meteorologia, oceanografia... Han d'aprendre de tot per a després poder distingir el que estan veient des de l'espai. Normalment entrenen per a buscar coses inusuals, com la llum del sol, la llum reflectida en l'oceà mostra corrents marins i illes que no es veuen d'una altra manera. Aquesta capacitat de veure esdeveniments extraordinaris aporta valor afegit al treball realitzat pels astronautes. Valor afegit respecte al treball que realitzen els satèl·lits.
Avui dia, els satèl·lits són els més utilitzats per a fotografiar la Terra, però els satèl·lits són màquines i es controlen a distància. Per tant, malgrat ser bons en l'execució dels treballs previstos, ofereixen poques possibilitats d'improvisació. Els astronautes, per part seva, poden improvisar tot el que vulguin i treure-li una foto quan els crida l'atenció. Poden aprofitar les estrenes entre núvols, canviar ràpidament els objectius de la màquina i fer un seguiment de les curiositats espacials o terrestres.
A més de la capacitat de reacció ràpida i improvisació, les fotos dels astronautes són especials perquè poden jugar amb perspectiva. La majoria dels satèl·lits estan orientats cap avall, és a dir, observen la Terra sense angles. O amb un angle fix. Els astronautes, en canvi, només han de moure les mans per a canviar l'angle entre la càmera i la Terra. I l'angle és important per a detectar certs fenòmens atmosfèrics.
Per exemple, les fotografies que mostren l'horitzó mostren més concentrats els aerosols i les boires i fan visible la pols que no detecten els sensors dels satèl·lits. Per part seva, les fotografies realitzades a l'horitzó durant la sortida o posta del sol permeten observar les capes atmosfèriques i detectar variacions.
Aquestes característiques fan que els investigadors apreciïn molt les fotos dels astronautes i transmetin desenes de peticions cada setmana. Els astronautes improvisen molt, però la improvisació no és llei. Quant a l'Estació Espacial Internacional, a causa de l'escàs temps dels astronautes durant la fase de construcció, s'ha decidit limitar de moment els temes de recerca a set: deltes, esculls coralinos, contaminació urbana, grans inundacions i sequeres, glaceres, falles en els límits de les plaques tectòniques i formacions geològiques singulars com els grans cràters.
Amb 10 minuts els astronautes solen bastar per a fer aquests treballs tots els dies, encara que els majors de la Terra saben que els dóna molt més temps mirant per la finestra. Però no ho fan perquè saben que és una bona teràpia per a fer front al tancament, i una font de descobriment inesperat.
En 1994, per exemple, la tripulació del transbordador espacial Columbia va veure una estranya boira sobre la mar Carib. Van fer fotos, les van enviar a la Terra i van rebre una resposta sorprenent: la boira era un gegantesc núvol de pols procedent d'Àfrica. Fins llavors, a ningú se li va ocórrer que els núvols de pols podien travessar l'Oceà Atlàntic, i en tractar-se de núvols fins, els satèl·lits mai les van detectar.
Des de llavors s'ha descobert que les tempestes de sorra al Sàhara provoquen que cada estiu els núvols de pols arribin a Amèrica, juntament amb els microbis i al·lergògens. I que aquests núvols són les responsables de la marea vermella que mata en el golf de Mèxic a nombrosos peixos, mariscos, mamífers marins i ocells. Al costat de la pols, el ferro arriba a la mar i, en aquestes condicions, les algues tòxiques es multipliquen notablement.
Testimoniatge gràfic dels anys d'activitat humana
Al marge de les troballes significatives, el treball dels astronautes de 30 anys és molt útil per a veure com l'activitat humana distorsiona la Terra, entre altres coses perquè dóna la mesura del creixement urbà i la desforestació. Atès que moltes ciutats, esculls coralinos o glaceres han seguit durant anys, es pot observar de forma molt gràfica la variació de la Terra en els últims 30 anys.
Un bon exemple és el delta del Riu Groc de la Xina. El Riu Groc ha estat transformat per l'home durant milers d'anys, però en els últims tretze anys, a causa de les sequeres, a penes arriba a l'aigua i ha sofert grans canvis de grandària. De 1989 a 1995 va créixer 400 quilòmetres quadrats, després va perdre la meitat de la superfície guanyada en dos anys i des de 1997 va tornar a créixer 100 quilòmetres quadrats. Els avatars del Riu Groc s'han seguit durant anys des del transbordador espacial i des de fa dos anys des de l'Estació Espacial Internacional. Per a això, els astronautes tenen una finestra molt especial en la part superior, la finestra del mòdul Destiny.
La finestra del mòdul Destiny, la més benvolguda de totes
El mòdul Destiny va ser afegit per la NASA en 2001. Es tracta d'un mòdul preparat per a recerques científiques, però també és el lloc més apropiat per a l'oci, ja que des d'allí es veuen les millors vistes de la Terra. Els astronautes diuen que es poden acostar i baixar a la finestra perquè sembla que la finestra no té cristall.
La finestra, igual que la de les cases, és de vidre, però de la mateixa qualitat que les lents dels telescopis, és a dir, transmet el 98,5% de la llum visible que toca sobre ella, sense distorsions. Això significa que mirant per darrere del cristall amb un telescopi, les estrelles es veuen transparents. Per la finestra de la casa, els que es veuen bé a ull es converteixen en taques borroses de colors des del telescopi.
Amb aquesta mena de finestres i gran habilitat, els astronautes han tret fotografies de molt bona qualitat des de l'Estació Espacial Internacional. En alguns casos han estat capaços de realitzar fotografies amb una resolució d'entre 6 i 8 metres, és a dir, separables dels autobusos.
Els satèl·lits comercials, per part seva, ofereixen una resolució d'entre 10 i 25 metres que permet diferenciar edificis i carrers.
En qualsevol cas, es preveu utilitzar la finestra de Destiny per a alguna cosa més que per a fer fotos. Al juny d'enguany, amb un any de retard, es llançarà l'estructura denominada amb les sigles WORF, T he Windows Observational Research Facility. En definitiva, el WORF és la infraestructura que permet instal·lar sensors i ordinadors en la finestra.
Una infraestructura d'aquest tipus permet utilitzar en l'espai els sensors utilitzats en la pròpia Terra, ja que en estar dins de l'estació, no han de dissenyar-se per a fer front a les dures condicions de l'espai. A més, la configuració dels instruments serà fàcilment modificable manualment i, en cas de ser necessari la seva reparació o calibratge, serà enviada a la Terra. Treballar així és molt més còmode i rendible que ficar els sensors en els satèl·lits i controlar-los a distància.
El sistema WORF serà utilitzat per primera vegada pels alumnes. De fet, dins del projecte ISS EarthKAM, els alumnes estatunidencs de cicles mitjans poden controlar una cambra instal·lada en la finestra de Destiny. Controlen la càmera des de la classe i poden treure la foto que desitgin per a analitzar-la en classe. El projecte va començar en 1996 amb el transbordador, llavors anomenat Kidsat, i ha estat prosseguit en l'Estació Espacial Internacional. Les fotos dels alumnes poden veure's en http://www.earthkam.ucsd.edu.
Les de l'espai són fotos normals?
Pel que es veu, no es pot dir que siguin normals, però els mitjans tècnics són els mateixos que s'utilitzen en la Terra. En l'Estació Espacial Internacional disposen de gravadors de vídeo com els terrestres, càmeres digitals i càmeres de 35 i 70 mm. Quant a les pel·lícules, la majoria de les fotografies són de color. En algunes missions s'han utilitzat pel·lícules de colors que detecten llum infraroja i en blanc i negre s'han fet unes poques, però si no, les de colors normals.
Els que revelen pel·lícules enviades per astronautes a la Terra enalteixen la visibilitat i la transparència de les fotografies. I és que cal no oblidar que l'estació espacial es mou molt ràpid al voltant de la Terra –que completa una volta en hora i mitja–, i no obstant això les fotos no surten mogudes. Els astronautes treballen sense triples, però, intencionadament o sense voler, segueixen el moviment de la Terra i realitzen fotografies transparents. En el millor dels casos han aconseguit fer fotos amb una resolució d'entre 6 i 8 metres, és a dir, un camió separable. No obstant això, la seva resolució habitual és de 30-80 metres, similar a la dels satèl·lits LANDSAT.
Gairebé tot visible des de l'Estació Espacial Internacional
L'Estació Espacial Internacional està situada a una distància mitjana de 354 quilòmetres i fa un volt a la Terra cada 91-93 minuts. Té una inclinació de 51,6 graus. Això significa que es pot veure el terreny entre aquestes latituds aproximadament. Dins d'aquests límits es troba el 95% de la superfície habitada per l'home.
Estudis de l'Estació Espacial Internacional
- Deltes Les costes han canviat dràsticament en pocs anys: s'han construït barreres per a controlar el recorregut de l'aigua i la sedimentació, s'ha incrementat notablement la població, s'han extret aigües subterrànies... Les fotografies dels astronautes donen dimensió a aquests canvis i completen altres estudis de dinàmica de les costes. Des de l'Estació Espacial Internacional es realitza un seguiment especial dels deltes del sud i est d'Àsia.
- Algunes glaceres romanen coberts de gel durant tot l'any o en funció de l'estació. La relació entre la dinàmica de les glaceres i el clima local no s'entén exactament, però els científics creuen que la pèrdua de gel que s'ha produït en els últims cent anys està relacionada amb el canvi climàtic. Des de l'Estació Espacial Internacional s'analitza l'evolució estacional de les glaceres del món, especialment els de les Muntanyes Rocalloses, els pics més alts de les regions equatorials i els Andes. També es fa seguiment dels gels al voltant dels pols.
Els esculls de coral El 58% dels esculls coralinos estan en perill degut a les activitats humanes i les fotografies realitzades des de l'espai són molt útils per a conèixer la situació, extensió i estat dels esculls coralinos. Els astronautes es consideren fonts bàsiques a l'hora de realitzar mapes.
L'evolució de la ciutat de Las Vegas queda reflectida en les fotografies realitzades per Astronauta. Una de les fotografies és Las Vegas. En 1973 tenia una extensió de 206km 2 i en 1996 de 628, la qual cosa suposa un increment del 204%. La població va augmentar de 273.000 a 1,1 milions. (Fotos: NASA (SKYLAB), SL3-28599 i Mir NM-725-34.- Ciutats: creixement i contaminació s'estima en tres cinquenes parts de la població humana per a 2030. Seguiment del creixement de les grans ciutats des de l'Estació Espacial Internacional. Paral·lelament s'analitzarà el smog que cobreix l'horitzó en moltes ciutats. Els climatòlegs i meteoròlegs estan molt interessats en aquestes boires, formades per substàncies contaminants, que a més de ser tòxiques, són responsables dels canvis locals de temperatura.
- Sequeres i inundacions des de l'Estació Espacial Internacional s'investiguen inundacions i sequeres relacionades principalment amb el Nen. Els astronautes capten en les fotos els incendis, les baixades del nivell de l'aigua, etc., indicadors de sequera. O les riberes que indiquen un augment de les inundacions i pluges. S'analitzarà l'evolució dels territoris més afectats per El Ñino des de l'Estació Espacial Internacional durant els anys 1997-98 i es continuaran els treballs realitzats des de l'estació Mir.
- Des de l'Estació Espacial Internacional s'investiguen els processos tectònics en l'est d'Àfrica. Per als geòlegs que estudien la formació dels fons oceànics i les fractures de les plaques continentals, el sistema de falles d'aquesta regió és molt interessant, ja que la seva ruptura és similar a la que en el seu moment va separar Amèrica, Euràsia i Àfrica. Aquesta ruptura va provocar el naixement de l'oceà Atlàntic.
- Erupcions volcàniques, huracans, inundacions... A més dels projectes previstos, els astronautes retraten molts esdeveniments inesperats. Erupcions volcàniques, tempestes de sorra, huracans, inundacions, proliferacions sobtades del plàncton... A més, poden explotar regions en les quals no es realitza un seguiment amb altres mètodes.
L'Everest des de l'espai
L'astronauta Donen Bursch va gaudir al març de l'any passat. En despertar-se d'hora, va decidir tirar una mirada al mapa mundial i es va adonar que en poc temps anaven a passar per sobre de la muntanya Everest. En l'ordinador es va consultar l'altitud de l'estació espacial, es va comprovar que podia obrir la porta de finestra i es va anar a la finestra de cambra en mà. El sol de la matinada li va permetre prendre aquesta bella foto. Va escriure en el periòdic i li va semblar que l'Everest havia de saltar a ell.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
