Els virus acompanyen a la seguretat alimentària
El centre de recerca AZTI investiga la possibilitat d'utilitzar virus antibacterians per a prevenir malalties de transmissió alimentària. Una dels majors avantatges és que aquests virus només afecten una espècie o gènere bacterià i no són perjudicials per a la resta de bacteris beneficiosos, ni per a animals i plantes.
Encara que quan sentim parlar de virus se'ns ocorren malalties i desgràcies, els virus no sempre són enemics. Per exemple, els fago poden ser importants aliats per a cuidar de la nostra salut.
Els fagos, o bacteriofagos, infecten els bacteris, per la qual cosa és fàcil deduir per què són interessants per als humans. Per exemple, quan els antibiòtics no funcionen podem utilitzar-los per a fer front a una infecció o per a evitar intoxicacions per aliments.
En aquest segon àmbit s'està investigant precisament en el centre de recerca AZTI de l'aliança BRTA. Desenvolupen eines de control de patògens que es propaguen a través dels aliments. I, entre altres coses, estan investigant amb els fagos. Precisament, la possibilitat d'oferir noves solucions contra els patògens que es transmeten a través dels aliments ha incrementat en els últims anys la recerca dels fagos en matèria de seguretat alimentària.
El primer pas és trobar els fagos d'interès. I per a això, exploren les zones on creixen els bacteris que infecten i prenen mostres: aigua, sòl, mar, aliments…
Els fagos tenen una característica molt especial: són molt específics. És a dir, només contaminen uns certs bacteris i no danyen a unes altres. Aquesta particularitat fa que sigui de gran interès per al seu ús com a eina biològica contra les malalties que produeixen els bacteris, segons ha explicat la investigadora Amaia Lasagabaster Bilbao: “Cada fago pot infectar una sola espècie de bacteris i com a màxim un sol gènere. I aquesta és el principal avantatge dels fagos. De fet, amb l'ús dels fagos podem lluitar contra un patogen que genera un problema, però sense afectar altres bacteris beneficiosos presents en l'aliment, els animals o el medi ambient”.
Els investigadors d'AZTI caracteritzen i analitzen els fagos que afecten especialment tres gèneres bacterians: Campylobacter, vibrio i Listeria. De fet, els bacteris d'aquests tres gèneres tenen un gran impacte en la nostra salut i en alguns casos poden causar greus problemes.
“El Campylobacter és avui dia la toxoinfección alimentària més freqüent a Europa i possiblement en el món”, explica María Lavilla Martín. “El vibrio és una dels bacteris més importants de l'aigua i no sols ens afecta a nosaltres, sinó també als peixos de l'aqüicultura, i es transmet al llarg de tota la cadena d'alimentació. I Listeria monocytogenes, encara que no és molt comú, és una de les més perilloses, perquè pot causar la mort”.
En el laboratori es multipliquen i purifiquen els fagos, per a així completar les col·leccions dels fagos que s'enfronten a les malalties. També són analitzats genèticament, per a assegurar-se que només s'està treballant amb fagos que maten bacteris d'interès.
Preveuen que l'ús d'estratègies de control de malalties basades en fagos durant tot el procés productiu dels aliments, tant en el sector primari com en la ramaderia i l'aqüicultura, pugui ser possible per a controlar els patògens que puguin generar problemes i garantir la seguretat en la cadena de transformació dels aliments, tant en els aliments com en les superfícies que puguin estar en contacte amb els aliments.
D'altra banda, les estratègies basades en el fagot només estan regulades i aprovades en uns pocs països del món. A Europa, encara no. No obstant això, els investigadors veuen molt a prop aquesta possibilitat. De fet, tenen clar que l'ús de virus que infecten els bacteris pot ser molt interessant per a fer front a diferents problemes de salut.
“A nosaltres ens agrada dir que són bons virus perquè només infecten bacteris i són totalment innocus per a animals, plantes i éssers humans”, ha subratllat Lasagabaster. “L'ús dels fagos serà una estratègia de futur per a fer front a molts bacteris problemàtics. Seran una alternativa molt potent per a lluitar, per exemple, contra les resistències als antibiòtics o contra les malalties que es transmeten a través dels aliments”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
