Immediat funcionament del sistema de gestió del reciclatge d'embalatges
L'embalatge és un producte, per definició legal, elaborat amb qualsevol matèria destinada a contenir, protegir, utilitzar, distribuir o presentar mercaderies. El paper, el cartó, tot tipus de plàstics, el cristall i el tetra-brick són els materials habituals que els componen. Es tracta, per tant, de materials molt diferents quant a les seves característiques i procedència. Una altra característica important d'aquestes escombraries és que constitueixen la major part de la bossa d'escombraries, la qual cosa suposa en molts casos el 50% del volum d'aquesta. En realitat, aquest embalatge és una fracció que ha anat creixent ininterrompudament en les últimes dècades i que continua creixent: aquest creixement és imparable tant als països industrialitzats com en la resta. Aquesta situació de difícil retorn és conseqüència directa de l'extraordinari creixement del consum actual.
No tots els sectors produeixen igual residu d'embalatge
D'altra banda, les quantitats produïdes en els nuclis urbans i en les zones rurals són molt diferents. La primera és sens dubte molt més generadora d'escombraries, ja que en els caserius s'han produït i reciclat molts productes. No obstant això, en els últims anys el plàstic en les zones rurals ha augmentat notablement a causa dels nous sistemes de fermentació d'herba i a la proliferació d'hivernacles. Per a adonar-nos d'això, només cal fixar-nos en com les clàssiques cloïsses han anat creixent paisatgísticament en bales d'herba de plàstic.
En les indústries els envasos i embalatges són molt utilitzats. Encara que normalment no s'esmenta, la indústria i el comerç són els grans productors d'aquesta mena d'escombraries. D'altra banda, la gestió conjunta dels embalatges amb els residus urbans fa que les xifres de producció dels mateixos quedin disperses en el total de residus urbans.
Els embalatges, un dels principals apartats dels residus sòlids urbans, són també un problema ambiental i no un dels més petits. En moltes ocasions s'han esmentat els impactes produïts per les escombraries i els seus tractaments i no repetirem el que sempre s'ha dit aquí, tret que els embalatges, igual que la majoria de les escombraries, comencen a generar impacte durant l'explotació de la matèria primera i en el moment de la seva fabricació, per la qual cosa no sols han de tenir-se en compte els danys produïts per abocadors o plantes de tractament en la valoració dels impactes.
Legislació i disposicions per al reciclatge d'embalatges
Amb l'objectiu de buscar una solució al problema dels embalatges, la Unió Europea va publicar en 1994 una directiva en la qual s'establia que, d'una banda, tots els residus d'embalatge es reciclessin entre un 25% i un 45% dels materials i, per un altre, que es reciclés almenys un 15% del pes de cada material. Aquesta directiva estableix que aquests objectius es compleixin per a l'any 2001. Això s'ha mantingut en 1997 a la legislació espanyola amb un petit suplement que suposa una reducció del 10% en el nombre d'embalatges. No obstant això, en el desenvolupament de la Llei no apareix aquest punt.
La llei i el seu reglament estableixen que la gestió dels embalatges ha de construir-se entorn del denominat Punt Verd o Sistema Integrat. D'acord amb això, els fabricants d'embalatges, les empreses que utilitzin embalatges i els recicladors crearan una empresa que gestionarà el Sistema Integrat i pagaran el preu de la gestió. A Espanya neix Ecoembes. No obstant això, la llei deixa lliure als sectors que treballen amb un determinat material perquè per separat creuen el seu propi sistema. Les empreses dedicades al vidre i el llautó, per exemple, han treballat en aquest camí i ja han creat un sistema propi.
Com ja s'ha indicat, a la fi de 1997 es va crear l'empresa Ecoembes, entre la majoria dels fabricants, usuaris i recicladors d'embalatges d'Espanya, per a la gestió del sistema general. Els participants hauran d'abonar anualment la quota establerta en funció de la seva facturació i declaració, prèvia imposició per part de l'Administració Ambiental de l'import del quilo de cada material.
Fent els primers passos en el territori basc
La gestió de les escombraries correspon legalment als ajuntaments o mancomunitats d'escombraries. No obstant això, es poden utilitzar diferents vies per a transferir diners del Sistema Integrat. En la Comunitat Autònoma del País Basc, per exemple, els diners passa per la Viceconsejería de Medi Ambient del Govern Basc. Per a això han signat un acord entre el Govern de la Comunitat i Ecoembes.
Els Ajuntaments i Mancomunitats hauran d'adherir-se a aquest conveni si desitgen rebre fons. El premi a cadascun es calcularà en funció de la quantitat reciclada. Cada Territori Històric està fent el seu propi camí: A Guipúscoa, per exemple, si al principi es pensava que totes les mancomunitats i ajuntaments estiguessin agrupats entorn de l'Impost, en l'últim moment la mancomunitat de Sant Marcos ha decidit actuar pel seu compte.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
