El pensament tradicional de la gent, veu al baserritarra com una persona dedicada a la ramaderia i al tall d'herba, però amb el pas del temps l'activitat habitual ha creat nous serveis (IVA) i l'entrada en la vida dels baserritarras ha fet obligatòria la gestió.
Així mateix, les noves situacions en l'agricultura exigeixen cada vegada major esforç. Per exemple, la millora genètica del bestiar requereix inversions enormes, i al seu torn l'alimentació i la governança abasten gran part del pressupost del caseriu, tot això controlat per ordinador.
L'ajuda dels ordinadors pot resultar imprescindible en la producció. Per exemple, avui dia, per a treure un litre de llet, els baserritarras utilitzen 450 grams concentrats, que suposen el 50% del total. Aquesta aportació externa suposa introduir-se en el mercat lliure de compra i és convenient conèixer el preu del soia a Chicago per la seva relació amb l'alimentació i el govern del caseriu.
Tota aquesta informació és imprescindible per als caserius amb futur. La informàtica permet, per exemple, conèixer el preu de les matèries primeres necessàries per a realitzar el pinso en el mercat internacional. Amb ells facilita la determinació de la composició que es desitja crear i del preu final.
En l'actualitat, aquestes tasques de gestió es canalitzen a través de diversos serveis secundats pel Govern de Gasteiz. Aquests centres de gestió recullen una sèrie de dades enviades pels baserritarras (despesa en pinso, quantitat de llet extreta, preu de venda, etc.) que determinen la rendibilitat del caseriu.
El tema tractat en la conferència es va centrar únicament en els principis de gestió. L'espai que es troba enfront de tots dos és ampli i ple d'obstacles.
D'una banda, entre els baserritarras no hi ha sensibilitat cap als ordinadors. Per a corregir-ho, com a primer pas els microordinadors s'estan introduint com a joguines (escacs, marcians, etc.) per a acostumar a la gent. En el segon pas es mostrarien les possibilitats de l'ordinador aplicades a la seva manera de vida.