Descartar per protecció
Les dones són fisiològicament més variables que els homes. A causa de les hormones sexuals, les dones sofreixen alteracions cícliques que els homes no tenen, entre altres coses, en una franja d'edat augmenten i baixen les hormones cada mes, es queden embarassades, a vegades adopten anticonceptius hormonals per a evitar l'embaràs i deixen de produir hormones sexuals a partir de certa edat.
Tots aquests processos poden alterar l'efecte del cos sobre els fàrmacs. Per exemple, els anticonceptius hormonals poden alterar l'absorció de certs fàrmacs, com els psicofàrmacs, i alguns enzims que s'encarreguen de metabolizar medicaments en el fetge tenen una major o menor activitat a causa de les hormones sexuals. Per tant, perquè l'efecte sigui el mateix en homes i dones, un hauria de prendre més dosi d'un medicament i un altre menor.
Des del punt de vista d'un assaig clínic, la necessitat de tenir en compte totes aquestes incidències de les dones podria fer que l'experiment sigui més difícil i car. Els assajos clínics són l'última fase experimental que es realitza abans de la sortida d'un medicament. Els investigadors lliuren el medicament objecte d'estudi a diverses persones per a comprovar la seva resposta davant aquest medicament. En funció d'aquestes respostes, determinen les dosis a prendre, els possibles efectes secundaris de la medicació, etc.
A l'hora de dissenyar un assaig clínic, els investigadors intenten que en l'experiment participin el menor nombre de variables possibles. Com menys variables hi ha, més fàcilment poden relacionar les reaccions que observen amb l'efecte del fàrmac.
Sobre la base d'aquest criteri, i a la vista de la variabilitat de les dones, els investigadors han tingut una gran tendència a utilitzar durant molt de temps exclusivament a homes en assajos clínics. No veien gens dolent en això, perquè estaven convençuts que les diferències entre homes i dones es limitaven als òrgans sexuals. Per tant, consideraven molt més còmode, senzill i eficaç utilitzar voluntaris que no tenien fluctuacions en el temps, en benefici de l'assaig.
Protecció dels nens
A poc a poc, certs fàrmacs van provocar greus efectes secundaris en les dones embarassades. El cas del compost talidomida va ser molt famós: Va ser publicada en 1958 per a tractar l'insomni i l'ansietat. També ho feien les dones embarassades per a fer front a les molèsties ocasionades per l'embaràs. No sabien que aquesta substància provocava malformacions en el fetus i van néixer milers de nens malformados.
Davant això, les dones van passar de ser innecessàries en els assajos a ser objecte de protecció i d'exclusió total dels assajos. Calia protegir la seva fertilitat. La resposta va ser total per part de les autoritats. Per exemple, en 1977, l'agència de regulació de medicaments i aliments (FDA) als Estats Units va dir clarament que estava prohibida la participació de dones reproductores en assajos clínics.
No obstant això, no es van adonar que aquesta decisió, que tenia per objecte protegir, no sols perjudicava les dones. Aquestes mateixes raons que van portar a les dones a l'exclusió serveixen per a comprovar que és necessari tenir-les en compte en els assajos clínics.
Per a prendre un medicament, seria necessari saber si homes i dones responen de la mateixa manera a un tractament concret, si l'efecte dels medicaments varia amb el cicle mensual o després de la menopausa, si els tractaments d'hormones artificials (tant els anticonceptius com els utilitzats per a fer front als símptomes de la menopausa) tenen alguna influència i si el medicament afecta tant a dones embarassades com a nens.
Iniciar canvi
Aquesta tendència a l'exclusió de les dones dels assajos clínics fa que gran part del coneixement científic que tenim actualment no sigui complet. Amb el pas del temps, les organitzacions sanitàries es van adonar d'un gran error i van començar a recomanar la participació de les dones en els assajos clínics. La prohibició del FDA abans esmentada va estar vigent fins a l'any 1993. Va ser llavors quan es va començar a dir que calia incloure a les dones en els assajos i, una vegada finalitzat l'assaig, diferenciar les conseqüències per sexe.
No és el mateix incloure a les dones en els assajos clínics que analitzar els resultats obtinguts en l'assaig per sexe. Si en una recerca concreta s'han inclòs dones, però en la interpretació dels resultats no s'han analitzat de manera separada a homes i dones, la incidència dels medicaments en els uns i els altres apareix barrejada. I és possible que l'efecte, els efectes secundaris i altres efectes siguin diferents en els uns i els altres.
A Europa, des de fa uns quinze anys es comença a conscienciar de la importància de les dones, que cada vegada són més valorades. Les lleis estan canviant a poc a poc, han començat a donar recomanacions, però encara no diuen gens concret, queden en generalitats. Diuen que la participació de les dones ha de ser proporcional a l'impacte de la malaltia estudiada en la població i que les dones han d'estar degudament representades.
No obstant això, no especifiquen com han de dissenyar-se els assajos clínics ni com han d'actuar els comitès d'ètica que analitzen els projectes d'assajos clínics en aquesta matèria, ni com han de presentar-los una vegada realitzat l'assaig clínic
com ha d'aparèixer la informació de sexe en els informes. Aquests informes són l'única informació que es dóna a conèixer en els assajos clínics. En ells es recullen els resultats de la recerca realitzada. D'ells depèn decidir quins resultats reportar i quins resultats no donar.
En general, els investigadors mostren una actitud similar, és a dir, no exclouen a les dones, però en molts casos no especifiquen si les han tingut en compte en els seus assajos i, malgrat això, no analitzen els resultats obtinguts per sexe.
Això va quedar patent en un estudi realitzat per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Va analitzar tots els informes presentats en el primer quadrimestre de 2007 per a saber si es tenia en compte la participació de les dones en els assajos clínics. Es va comprovar que només un 20% dels 25 assajos presentats va analitzar els resultats per sexe o que va tenir en compte la influència del sexe.
Davant aquests resultats, no van poder dir si la participació de les dones va ser suficient o no, ja que el 80% de les recerques no ho havien fet. L'única conclusió que van poder extreure va ser que els investigadors no van tenir en compte si el sexe va influir en la recerca que van realitzar, almenys en l'informe final.
En realitat, quan s'han realitzat aquest tipus d'estudis, els resultats han estat molt variats, és a dir, no sempre han trobat diferències en la resposta d'homes i dones als medicaments. A vegades sí han trobat diferències significatives, però unes altres han arribat a la conclusió que aquestes diferències no són preocupants o que la resposta és la mateixa en homes i dones si la dosi utilitzada s'ajusta al pes corporal.
Per això és imprescindible saber si hi ha o no diferències. No seria acceptable generalitzar els efectes. Si no hi ha diferències cal demostrar que no hi ha, ja que és possible que hi hagi diferències. No es basa el mètode científic? Un llarg procés des que una molècula inventa fins que l'accepta com a medicament i, en l'últim moment, administra medicaments a una part de la població sense proves suficients.
Canviar amb esforç
La nostra societat no ha aconseguit, per tant, la famosa igualtat entre dones i homes quant a assajos clínics. Perquè arribem, és imprescindible que els investigadors prenguin consciència de la seva importància.
Seria convenient que les institucions també apostessin per la igualtat. Seria de gran ajuda si es modifiqués la legislació sobre aquest tema i es definís com s'han de realitzar els assajos clínics per a garantir la igualtat entre homes i dones. Les entitats que atorguen subvencions també poden col·laborar exigint que els resultats dels projectes de concessió de subvencions s'analitzin en funció del sexe.
Fora dels organismes oficials, les revistes científiques poden tenir una gran força --com més gran sigui el nom d'una revista -. En definitiva, convé a tots els investigadors donar a conèixer la recerca realitzada, divulgar al màxim els resultats obtinguts. Doncs bé, si les revistes consideren imprescindible que en els experiments es tinguin en compte a les dones i que els resultats es desagreguin per sexe a l'hora de decidir si les recerques són o no publicables, fins i tot de manera indirecta, obligarien els científics a dissenyar els experiments d'aquesta manera.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
