Arquitectura bioclimàtica
En aquest sentit, més d'un arquitecte ha començat a cuidar el disseny dels edificis per a minimitzar les molèsties al medi ambient. Això és el que alguns diuen construcció sostenible. La construcció sostenible d'un edifici ha de tenir en compte molts factors com els materials, les característiques del lloc en el qual es construirà, les tècniques constructives, la ubicació de l'edifici i el consum energètic. Aquest últim factor és el que abordarem en aquest article en les llars amb un consum energètic mínim, els bioclimàtics.
Segons els estudiosos d'arquitectura bioclimàtica, un dels impactes més severs que pot causar un habitatge és el seu consum energètic durant tot el període d'ús. La demanda energètica és constant i per a complir aquesta demanda es continuen utilitzant combustibles fòssils. Els processos utilitzats per a la generació d'electricitat incrementen considerablement la producció de CO 2, i la millor manera d'evitar-ho és mitjançant la reducció de la despesa energètica, que és el que l'arquitectura bioclimàtica tracta de fer.
Arquitectura bioclimàtica: aprofitament de l'energia solar
Però, com es defineix l'arquitectura bioclimàtica? Es tracta d'una arquitectura adaptada al medi ambient que tracta de minimitzar el seu impacte sobre el medi ambient i que té com a objectiu reduir la contaminació amb la disminució del consum energètic. Tot això amb un disseny i una adequada selecció de materials, aprofitant tot el que ofereix el medi ambient.
L'habitatge bioclimàtic és energèticament autònoma, per a això és imprescindible un disseny adequat. Amb el disseny s'aconsegueix un eficaç control tèrmic de l'habitatge: és el propi edifici el que capta, emmagatzema i distribueix l'energia, tant a l'estiu com a l'hivern.
La principal font energètica de l'habitatge bioclimàtic és el Sol. És l'energia més fàcil de trobar i aprofitar en qualsevol lloc, econòmica, neta i no exhaurible. El disseny de cases bioclimàtiques té com a objectiu aprofitar al màxim l'energia solar. Aquesta energia s'utilitza per a escalfar la casa, il·luminar i escalfar l'aigua.
A l'hora de dissenyar la casa, és necessari estudiar el clima del lloc on es construirà, el recorregut del Sol i les formes de transmissió de la calor. A més, tots ells són factors que es tenen en compte l'orografia del lloc a construir, les direccions de vent més habituals, la vegetació, etc.
Però com aprofitar l'energia solar?
L'objectiu principal és escalfar tota la casa a través del sol, que és on més energia es consumeix. Un aprofitament adequat de l'energia solar evita l'ús de cap sistema de calefacció o refrigeració. Per a això, l'orientació, l'aïllament, la ventilació i la vegetació són els factors més importants a considerar.
Quant a l'orientació, hi ha dues opcions: tenir les habitacions més utilitzades de l'habitatge i les portes cap al sud o construir un hivernacle de vidre en el mur sud, on s'acumuli tota la calor del Sol. Totes dues opcions permeten aprofitar directament la llum i la calor del Sol durant gran part del dia. Cap al nord hi haurà habitacions poc utilitzades o amb el menor nombre d'obertures possibles per a evitar que la calor s'escapi.
A més, l'aïllament de la casa ha de ser molt bo perquè la calor acumulada durant el dia no es perdi a la nit. L'ús de materials d'aïllament pot ser molt variat i si es vol construir un habitatge sostenible, els materials hauran de ser reciclats o almenys reciclables.
Molt suau a l'hivern i fresc a l'estiu
A l'estiu, a diferència de l'hivern, el Sol roman moltes hores en el cel i, en una casa tan aïllada, es pot acumular més calor del desitjat. Per a evitar que això ocorri, és molt important triar el sistema de ventilació i la vegetació adequada de l'entorn de l'habitatge.
Cal aconseguir que la ventilació es realitzi en la mesura que sigui possible sense gastar energia, ja que l'objectiu final és estalviar energia. Per a això es pot aprofitar, per exemple, la tendència de pujada de l'aire calent.
En zones en les quals l'aire és més fresc es poden obrir buits perquè l'aire fresc entre a l'estiu. Així mateix, en la part superior de la casa, en el sostre i en la teulada es poden obrir altres obertures per a evitar la fugida d'aire calent. D'aquesta forma, l'aire fresc que entra per la part inferior de la casa farà que l'aire calent de l'interior es desplaci cap amunt i ajudi a ventilar la casa. Les obertures es poden obrir o tancar segons les necessitats de l'usuari. D'aquesta forma, quan la casa s'escalfa molt s'aconseguirà generar corrents d'aire que redueixin la temperatura.
La vegetació que envolta la casa també pot contribuir a l'estabilitat tèrmica d'aquesta. La plantació d'arbres o arbustos caducifolis en les zones més exposades al sol suposarà un doble treball per a les plantes. D'una banda donaran ombra a l'estiu i refrescaran l'ambient; d'altra banda, en perdre les fulles a l'hivern, deixaran passar tots els raigs del sol i s'aconseguirà una il·luminació adequada.
Tant a l'hivern com a l'estiu es tindrà en compte la direcció dels raigs solars. A l'estiu els raigs són molt més perpendiculars, no penetren directament per les finestres i gran part d'ells es reflecteixen. Per tant, la casa no s'escalfarà tant. A l'hivern, en estar el Sol més a baix, els raigs entren més directament per les finestres i s'aprofiten més.
I en la realitat quina?
L'habitatge amb tot l'esmentat i més amunt, encara que inicialment és més cara, resulta rendible a llarg termini, ja que pot arribar a estalviar fins al 70% de l'energia que consumeix un habitatge habitual.
No obstant això, en l'actualitat i en aquests entorns, són molt pocs els que tenen la possibilitat de construir un habitatge, i la majoria d'ells han de conformar-se amb l'existent. Això no és excusa per a no realitzar canvis en l'habitatge que tenim. Hi ha moltes opcions per a fer del que hi ha una cosa més bioclimàtica’.
Analitzant el clima, la ubicació de l'habitatge i la procedència de la major despesa energètica, es poden conèixer les mesures necessàries per a estalviar energia: millor aïllament de l'habitatge, millor aprofitament de la llum solar per a escalfar o il·luminar la casa, etc.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
