L'Antàrtida es fon
El vaixell MV Artic Sunrise, de l'organització ecologista Greenpeace, va partir el passat 17 de gener del port argentí d'Ushuaia, on va tornar el 15 de febrer, després de gairebé tot el mes de treball de recerca. La principal comesa de l'expedició de recerca era estudiar els canvis que s'estan donant a l'Antàrtida i així ho ha fet durant aquest temps: ha estudiat amb detall la temperatura, l'estructura de les plaques de gel, la flora i la fauna, arribant a les conclusions que es recullen en el mapa adjunt.
Aquestes dades, sens dubte, expliquen la gravetat de la situació. No obstant això, no s'han trobat res nou: els companys d'expedició que esperaven trobar aquesta situació abans de sortir. En el document publicat pel Comitè Internacional d'Experts sobre Canvi Climàtic l'any 1995 es reconeixia que “les dades recollides indiquen que el clima està canviant i que la influència de la pressió humana és total”.
Aquesta preocupació ja era recordada per molts, i en les trobades internacionals celebrades tant a Rio de Janeiro com a Toronto es van aprovar mesures encaminades a canalitzar la situació. Entre el que s'ha dit i el realitzat, no obstant això, també s'ha donat massa marge. Aquestes mesures han quedat en paper mullat. A la fi d'any es podrà redirigir tot això, amb la celebració de la Conferència Internacional del Clima a Tòquio, a la qual Greenpeace traslladarà les dades recollides en el treball exterior dels últims mesos.
Mirall polar
Aquests símptomes que denuncien el canvi climàtic són més fàcils de sofrir en els pols. Segons les dades aportades pels científics de la British Antartic Survey l'any 1994, des de fa 130 anys, quan es va començar a estudiar sistemàticament els canvis de temperatura, fins a l'actualitat, no s'ha observat un escalfament progressiu a l'Antàrtida en els últims anys.
Les temperatures han augmentat a l'Antàrtida i aquesta tendència s'ha mantingut durant diversos anys. Com a conseqüència d'això, les grans plaques de gel comencen a alliberar-se de la costa, tal com s'aprecia en les dades aportades per Greenpeace. Si la temperatura de l'aigua i l'aire augmenta, les estructures de gel avançaran cap al sud sense remei. A més, els científics han observat que les colònies de pingüins són cada vegada més escasses i que la flora també està canviant dràsticament; la presència d'espècies que fins ara no es veien en els pols està sent molt elevada a causa de l'alliberament de llavors que antigament havien quedat “atrapades” en els gels, tot apunta. El krill que necessiten els pingüins per a subsistir és cada vegada més escàs, lògicament a causa de la disminució del gel. Òbviament, en breu es crearà una cadena enorme, almenys si ja no s'ha posat en marxa.
L'anteriorment exposat són canvis observats en els propis pols. En qualsevol cas, la qual cosa està succeint en aquestes gegantesques masses pelades afectarà directament el clima de tot el planeta. Els canvis no es limitaran a aquest.
Per exemple, en retrocedir el gel canvia la relació entre l'energia que reben i expandeixen els oceans, la qual cosa es coneix com a efecte albedo i els científics creuen que aquesta capacitat s'està perdent a poc a poc, amb el que les mars perdrien la seva capacitat d'absorbir CO 2 i la pròpia calor amb tot el que això suposa. El nivell de la mar també es veurà afectat; el fenomen no és nou, en els últims anys s'han observat dades que demostren la reculada de la costa, però tot apunta al principi. Què passaria si totes les plaques de gel dels pols es diluïssin? Pot ser una pregunta extrema, però, com sabem, la realitat sovint supera la ficció.
En 1991, el científic polar Bill Budd va descobrir l'estreta relació entre el canvi climàtic i l'aprimament de la capa d'ozó. La contínua producció i consum de gasos que incrementen l'efecte d'hivernacle no redundarà en benefici del fenomen ja iniciat.
Hi ha qui espera poc sobre el cim que se celebrarà a Tòquio. Probablement els experts que s'acostin no proposaran noves mesures per a frenar el canvi climàtic, per la qual cosa es tornarà a parlar de la limitació de l'ús de gasos d'efecte d'hivernacle o de la prohibició de la pèrdua o desforestació. No s'esperen noves solucions i no és necessari. Tant a Rio de Janeiro com a Toronto es van aprovar aquestes mesures, mancada el seu compliment i execució.
El vaixell MV Arctic Sunrise va partir el 17 de gener cap a l'Antàrtida, i va sortir d'Ushuaia (l'Argentina) i va tornar a ella el 15 de febrer. Va passar tot el mes en treballs de recerca. La missió del viatge, que els membres de l'expedició portaven definits dia a dia, consistia a estudiar amb detall la flora i fauna de l'Antàrtida, per a documentar els senyals que demostren que el canvi climàtic s'està produint. En 1975 va ser el primer viatge del MV Arctic Sunrise. Fabricat en drassanes noruegues, va navegar fins a la seva adquisició en 1995 per Greenpeace, Polarbjorn. Els membres de Greenpeace coneixien bé el vaixell, ja que abans de comprar-lo va ser utilitzat per l'exèrcit francès en el projecte de construcció d'una pista d'aterratge a l'Antàrtida i llavors els activistes de Greenpeace es van encadenar a Polarbalín com a protesta. El viatge de recerca del mes ha comptat amb la participació de 30 persones: membres de la tripulació, personal de conducció dels dos helicòpters que viatjaven, coordinadors de campanyes, membres de l'equip científic i periodistes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
