"He anat recorrent els passos"
María Durán Lázaro ha confessat que des de petit li agradava la naturalesa, però que no tenia ni idea de per què anava a caminar en els seus estudis i en el seu treball. "Et pregunten si seràs metge o bomber, però no biòleg o forestal -enginyer, així que de jove no tenia referents. He anat caminant segons he anat fent passos”.
Prova d'això és que la seva trajectòria no ha estat habitual. Per exemple, quan va acabar els seus estudis d'institut, al no tenir clar què estudiar en la universitat, va decidir recórrer a la Formació Professional: Vaig descobrir els estudis "Natura i menú de recursos i organització" i avui crec que va ser la millor opció per a començar. Després d'això em vaig adonar del que m'agrada, no sols de caminar en la naturalesa, sinó de conèixer l'entorn i els ecosistemes, i que també m'interessava professionalment”.
Va decidir estudiar el forestal -enginyeria tècnica. En finalitzar es va inscriure en la borsa de treball del CSIC i mesos després li van cridar de l'Institut d'Agrobiotecnología de Pamplona. Així, es va traslladar de València a Pamplona i va estar lligant un contracte durant gairebé sis anys. I, mentre el feia, se li va donar l'oportunitat de dedicar-se a la recerca.
"Fins llavors mai vaig pensar que podia ser investigador. No sabia ni què era! Jo treballava com a Tècnic de Laboratori o Tècnic d'Instal·lacions Agropecuàries, i allí veia als investigadors que estaven realitzant la tesi i m'agradava molt el treball que feien. Així que vaig decidir fer la tesi, però com tenia el títol d'enginyeria tècnica, vaig haver de fer un màster previ per a adaptar l'enginyeria tècnica al grau. I el vaig fer mentre treballava, però realment m'ha agradat, he gaudit molt", recorda.
Pastures d'Aezkoa i joves
Per a la realització de la seva tesi va ser a Aezkoa. Per a la realització del Treball Fi de Màster i Grau es va contactar amb una professora de la Universitat Pública de Navarra, Rosa María Canals Tresserras, que va realitzar el projecte d'ordenació de les pastures d'Aezkoa en 2008. "A partir d'aquí, va començar a realitzar projectes de recerca, un dels quals feia referència a l'expansió d'una gramínia: l'alca herbaci (Brachypodium rupestre). Així, vaig sol·licitar una beca per a l'estudi de l'ecologia de les pastures d'alta muntanya i hem publicat molts treballs sobre el terreny, la vegetació i fins i tot la pèrdua socioeconòmica que suposa el matoll herbaci. L'alca té un mal valor nutricional”.
A més, ha demostrat que l'expansió de l'alca herbaci i la pèrdua de la diversitat de parament està lligada a la gestió del bestiar i del foc: "L'alca herbaci es distribueix en llocs no ramaders. Per tant, el pasturatge es va degradant progressivament. La conclusió és que una bona gestió del bestiar contribueix a l'obtenció de pastures de bona qualitat, la qual cosa és beneficiós des del punt de vista socioeconòmic. Però la globalització també arriba a llocs tan aïllats com Aezkoa, i la pèrdua de bestiar comporta l'expansió per granges i la degradació de les pastures”, explica.
Admet que, malgrat el seu gust pel treball de manifest i de laboratori, li costa bastant escriure articles i fer-ho. Per això, agraeix molt la col·laboració de l'equip: "Una tesi no és realitzada per una sola", afirma.
A més, destaca que va participar en un projecte per a mostrar i animar a les noies joves (2n i 4t de l'ESO) el que fan en la seva àrea de treball, ja que les dones són minoritàries. El projecte ha estat publicat en la revista Ecosistemes i diu clarament que el va complir completament i que li va ser molt satisfactori.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
