Irati Jauregi López és investigadora, encara que mai va pensar que anava a dedicar-se a la recerca. Ha reconegut que des de petit ha tingut curiositat i “preferia jugar amb llecs i similars que amb ninots”. I en triar els estudis universitaris tenia clar que volia alguna enginyeria. Però no volia fer el dibuix tècnic i només se li van quedar les Telecomunicacions o la Informàtica. Així, va començar a estudiar Enginyeria en Tecnologies de Telecomunicació sense pensar-ho molt, amb la intenció d'anar després al món laboral.
“M'encantava fer el grau, però no volia passar més anys en la universitat”, reconeix Jauregi. El treball fi de grau li va fer canviar la seva opinió: “Vaig tenir com a professor a Miguel Beruete Díaz i com m'agradava molt les seves explicacions i l'assignatura, li vaig preguntar si hi havia possibilitat de fer amb ell el treball fi de grau. Llavors vaig començar a investigar i em vaig quedar enganxat”.
El que el va atreure és anar aprenent del que estàs fent: “En certa manera és autoaprenentatge. Vas fent proves i en funció dels resultats segueixes una via o una altra”. Li sembla una recerca més creativa i estimulant en comparació amb el treball en una empresa. “En contra dels meus prejudicis, vaig haver de reconèixer que m'agrada investigar”.
A més, amb el seu treball fi de grau, va rebre el tercer premi en els Premis de Liberalització de Telecomunicacions 2016. No ho esperava en absolut, però ho va acceptar satisfet com a reconeixement al treball realitzat. “Vaig aconseguir la Matrícula d'Honor amb el treball i em vaig presentar als premis impulsats pel professor. No obstant això, en participar alumnes de tota Espanya, em semblava impossible aconseguir un premi, però així va ocórrer”.
Accepta que va fer un treball “bonic”. De fet, va desenvolupar sensors capaços de detectar estructures biològiques diverses per al seu ús en aplicacions biomèdiques. Per a això, va realitzar simulacions i estudis de comportament de vàries fiqui-superfícies per a detectar invasions de fongs. “Aquestes superfícies són làmines ultramarenosas, derivades de la recerca dels metamateriales i amb característiques inexistents en la naturalesa”, explica Jauregi.
Aquestes superfícies de metalls permeten delimitar la radiació electromagnètica teraherciense en zones molt petites, la qual cosa permet detectar estructures biològiques (proteïnes, fongs, microorganismes…). Amb la radiació Terahercia encara s'ha treballat poc, és un camp molt nou, i això també és atractiu per a Jauregi.
“De fet, en el treball de fi de grau vaig fer simulacions, però funcionaven molt bé. Després va sorgir un projecte de recerca, em van contractar i des de llavors estic. Encara no ho hem provat amb els fongs, però sí amb les resines i hem confirmat que funciona correctament. En breu esperem provar amb temes biològics”, explica Jauregi.
Afegeix que té aplicacions molt interessants per a la indústria alimentària i la salut: “A pesar que encara estem en una recerca inicial, ja hem començat a col·laborar amb els agrònoms perquè pot ser molt útil per a detectar substàncies en els aliments”.
De cara al futur, no descarta la realització de la tesi, però no el té clar. De moment s'està cursant el màster i en finalitzar el mateix es decidirà: “Requereix molt esforç i aquí no s'impulsa res la recerca. Per tant, molts han d'anar fora o acaben treballant en una altra cosa. Ja veuré”.
Irati Jauregi López va néixer a Pamplona en 1992. Va cursar el grau en Enginyeria en Tecnologies de la Telecomunicació en la Universitat Pública de Navarra, on continua desenvolupant el grau en Enginyeria de Telecomunicacions. El seu treball fi de grau en l'àrea de terahercias i metamateriales li va valer un premi. Continua investigant en el mateix camp.