"Que nosaltres estem fent mai s'ha fet, així que estem aprenent constantment"
Leire Larizgoitia és física dels neutrins Arcocha, encara que quan va començar a estudiar física no sabia que hi havia partícules cridades neutrins. Recorda que en segon de batxillerat va haver-hi un bon professor de física: “A més d'explicar la teoria, feia experiments i se li entenia molt bé tot. Un dia li vaig dir que volia estudiar física i em va dir que la carrera dels físics era molt difícil. Tanmateix, vaig entrar i sí, és veritat que és difícil ser físic i investigador, però estic molt a gust”.
Va confessar que en tercer curs hi havia una assignatura de física de partícules, i llavors es va aficionar per complet. “Així que en tercer vaig ser al CERN a fer les pràctiques d'estiu (Suïssa) i allí em vaig adonar de què això era que jo volia fer: investigar els neutrins de forma experimental”. El CERN és un laboratori de referència internacional, i en aquest sentit, segons Larizgoitia, va ser una gran experiència: “Hi havia gent de tot el món, cadascun amb la seva cultura i pensament, i tots parlàvem anglès, però tots apreníem de tots. Va ser molt enriquidor i em va obrir moltes portes”.
Una vegada finalitzat el grau, es va traslladar al DIPC per fer les pràctiques d'estiu (Sant Sebastià) en el grup dels neutrins, on va començar a treballar. Després d'un màster en València, torna al grup dels neutrins del DIPC per fer la seva tesi.
“Som un grup experimental, així que tenim diversos experiments. Un d'ells és el NEXT, detector de neutrins en Canfrance, i jo estic fent la tesi en el projecte GanESS (Gaseous detectors for neutrí physics at the ESS). El nostre objectiu és construir un detector de neutrins en el DIPC pel seu posterior enviament a Lund (Suècia), el centre espacial ESS”, explica Larizgoitia. Diu que és bonic suposar que un detector desenvolupat aquí serà enviat a l'altra punta d'Europa perquè sigui utilitzat per investigadors punta per investigar neutrins.
Aprenentatge permanent
Reconeix que tenen molts retroactius en el projecte i que el camí no és correcte: “Però això ja ho sabem, i a més és una forma d'aprendre. En definitiva, que nosaltres estem fent mai s'ha fet, així que estem aprenent constantment”.
D'altra banda, comenta que l'ambient del laboratori és molt bo. Treballen amb persones d'altres disciplines com enginyers, empreses… “Les persones que treballem en l'experimentació això és bo: no és un treball individual, col·labores amb altres disciplines”.
Finalment, recorda que quan va estudiar el màster era l'única noia i que, encara que no ha percebut discriminació, a vegades falta tenir més noies al seu voltant. “Per sort, cada vegada som més, a poc a poc. S'agraeix”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
