“Està demostrat que la diversitat suposa fer millor ciència”
Aitzol García Etxarri, doctor en física, investiga en fotònica en el centre DIPC. En la universitat, no obstant això, no va triar la física, sinó l'enginyeria. "En Batxillerat em temia ser científic perquè em semblava molt difícil. El professor de Física, els meus pares i els altres em deien que ser investigador era dur, no tècnicament, sinó perquè hi havia poc treball i diners en aquest camp. De fet volia estudiar matemàtiques, però em van recomanar fer enginyeria. Que aprendria molt de matemàtiques i física, i que tindria l'oportunitat de tocar aquí, i que, al mateix temps, com a enginyer podria fer un treball normal i aconseguir diners", ha recordat.
Així va començar a estudiar enginyeria. No obstant això, en l'últim any li va tocar treballar i es va adonar que no volia continuar treballant. Per contra, li agradava molt la física, per la qual cosa quan se li podia anar als EUA per a fer el projecte fi de carrera, no el va desaprofitar: "Era per a treballar en física experimental, amb làser i així, així que imagina quina il·lusió! Després és cert que no vaig trobar el meu lloc. Vaig tenir l'oportunitat de doctorar-me en la Universitat Estatal de Colorado, però vaig renunciar i vaig tornar a Sant Sebastià".
Va tornar atenent "Tripei" i, a través d'un amic, va conèixer al carrer al qual seria el director de la seva tesi: "Així, se'm va obrir un nou camí per a fer el doctorat en física en el DIPC". I ara continua investigant.
Demanant que la seva trajectòria se centri en el millor i el pitjor, no ha dubtat amb el primer: la millor experiència per a ser científic. "Ser científic no és només fer ciència. També és un munt de viatges, congressos, postdoctorals, estades... I això suposa conèixer altres cultures i entorns i, sobretot, conèixer a fons a gent superinteresante", explica García-Etxarri.
El pitjor, com per a molts, és la precarietat. "Jo ja m'he estabilitzat en Donostia gràcies a DIPC i Ikerbasque. Però en alguns moments de la meva vida no he sabut si anava a tenir treball i sou el mes vinent".
El benefici de la diversitat
De tornada als aspectes positius, García destaca el benefici de la diversitat de grups de recerca: "Està demostrat que la diversitat en els grups de treball ajuda al fet que la ciència estigui millor. Jo ho vaig veure als EUA. Vaig fer el meu successor de doctrina en la Universitat de Stanford i des del primer moment em vaig adonar que els grups de treball tenen una diversitat molt major que aquí, no sols en el que a gènere es refereix, perquè això es veu molt fàcil, des del punt de vista de l'orientació i identitat sexual, des del punt de vista de la raça, la cultura, la religió... I vaig veure que una musulmana, per exemple, responia molt d'una altra manera davant un fracàs. Jo, per exemple, mentre em quedava abatut, ell acceptava".
Ha explicat que als EUA les polítiques de promoció de minories en la ciència tenen des de fa temps. També aquí s'estan donant grans avanços en gènere, posant com a exemple el DIPC. El Pla d'Igualtat ja està en marxa i el mateix García-Etxarri serà el coordinador en matèria de diversitat.
Abans, l'any passat va organitzar un acte en la ciència per a celebrar el dia de l'orgull. Malgrat la seva iniciativa, va ser patrocinada pel DIPC, CFM i Nanogune, i la gent ho va rebre molt bé: "Enguany també ho farem, perquè és molt necessari. Cal oferir als joves models i crear entorns respectuosos perquè tots se sentin acceptats".
Va néixer en Pasai Sant Pere en 1981. Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions en la Universitat de Navarra (Tecnun). Després de doctorar-se en nanociències sota l'auspici de Javier Aizpurua i Pedro Miguel Etxenike en el DIPC i en la UPV, va passar quatre anys com a investigador postdoctoral en la Universitat de Stanford. En 2014 va tornar al DIPC gràcies al programa "Fellows Guipúscoa" de la Diputació Foral de Guipúscoa. En l'actualitat, Ikerbasque Research lidera el seu equip de recerca com fellow en el DIPC en el camp de la nanofotònica.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
