"El millor és que sempre estic aprenent coses noves"
Itziar Irakulis Loitxate va néixer en un caseriu d'Etxano i sempre ha estat envoltada de naturalesa. Així, ha tingut l'oportunitat d'observar, experimentar i sadollar la curiositat, i els locals també han animat a investigar. A l'escola també li agradaven les ciències. Quant a l'elecció dels estudis universitaris, va tenir molts dubtes, ja que gairebé totes les carreres li agradaven.
"Em va resultar molt difícil triar. La meva tendència era ciències naturals, però també era bona en dibuix tècnic, matemàtiques i física, per la qual cosa m'atreien les enginyeries. Finalment vaig trobar el Grau en Enginyeria en Geomàtica i Topografia. Posseeix una part de les ciències naturals (geologia, meteorologia, geomorfologia...) i una altra d'enginyeria (matemàtiques, física, dibuix tècnic...), així com de l'exploració espacial (satèl·lits, etc.). Em va semblar que obria un munt de portes i vaig decidir anar per aquí", ha recordat Irakulis.
Reconeix que va ser una bona decisió: "El millor d'aquest camí que he triat és que sempre estic aprenent coses noves, i en la ciència en general és així. Ara estic en l'observació de la Terra, utilitzant satèl·lits, i com gairebé tot es pot veure a través dels satèl·lits, em dóna l'oportunitat de veure i aprendre sobre molts camps. Això és el millor de la recerca: ho poses en una cosa, però també aprens molts més alhora".
La seva tesi se centra en la detecció de gasos d'efecte d'hivernacle per satèl·lit, especialment el metà, en alta definició. En opinió d'Irakulis, la preocupació per l'emergència climàtica és ara major que quan es va iniciar. Llavors només hi havia quatre grups a nivell mundial: Un equip d'Harvard, JPL (NASA), Environmental Defense Fund i uns altres. "Treballem junts, però en això hi ha tan poca gent, tot està per fer. De fet, la recerca va bé, però la veritat és que les emissions que estem veient són enormes. La majoria es produeixen en l'extracció de combustibles fòssils, i és d'estranyar com no els arreglen, ja que les emissions són enormes".
Fent front a l'emergència climàtica
Segons Irakulis, aquestes emissions no s'han tingut en compte fins al moment, s'han menyspreat. "Encara queda molta feina per fer. El meu primer article, publicat recentment en la revista Science Advance, tracta sobre les emissions de la Conca Permiar (Permian Basin) dels EUA En aquesta conca es realitzen les principals extraccions de petroli i gas als EUA i s'han utilitzat satèl·lits d'alta definició per a veure d'on provenen les emissions i detectar un munt".
Al marge dels resultats científics, li agrada el món de la recerca, encara que li han tocat temps especials. De fet, va començar el seu doctorat l'any passat en la Universitat Politècnica de València i, poc després, va aparèixer la pandèmia. Per tant, encara no ha pogut conèixer la vida normal de l'investigador, però malgrat el seu treball i de la seva relació amb els seus companys de treball, està content. "Abans de cursar el màster vaig treballar en una empresa, en cartografia, i vaig tenir l'oportunitat de quedar-me allí, però em resulta molt més atractiu investigar. A més, sento que puc fer alguna cosa per a fer front a l'emergència climàtica i això em satisfà molt".
Finalitza assenyalant que el seu grup està equilibrat en gènere, però que en la resta de grups predominen significativament els homes. "Sembla que els satèl·lits són cosa d'homes. Al meu entendre, no obstant això, seria més enriquidor si hi hagués més dones; crec que la visió seria més completa".
Neix en Amorebieta-Etxano en 1996. Després de realitzar el grau d'Enginyeria en Geomàtica i Topografia en la UPV/EHU, va cursar el Màster en Teledetecció en la Universitat de València. Des de l'any 2020 està realitzant el doctorat en la Universitat Politècnica de València, dins del grup LARS Lur i Teledetecció de l'Atmosfera.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
