És una crisi que es farà visible a mesura que se superi el COVID-19. No és nou i, a diferència del COVID-19, ve a poc a poc i amb discreció. Però anuncien que sacsejant la medicina de les seves arrels. És la crisi dels antibiòtics.
A causa de les resistències que estan desenvolupant els bacteris, cada vegada és més freqüent que les malalties comunes no puguin curar-se amb antibiòtics que abans eren eficaços. És més, qualsevol cirurgia o tractament que requereixi profilaxi antibiòtica pot veure's amenaçada.
Decidim abordar el tema, impulsat per les preocupants recerques que constantment es recullen en la redacció: “un bacteri superresistente pot saltar de porcs a humans”; “la gran quantitat d'antibiòtics utilitzats en la pandèmia ha facilitat la formació de bacteris superresistentes”; “s'han trobat bacteris amb resistència natural a l'Antàrtida que poden augmentar la resistència en fondre's el gel”; “s'han detectat antibiòtics en animals criats sense antibiòtics”… Hem entrevistat a Lucía Gallego Andrés, microbiòloga mitjana que encara sembla una crisi difusa.
En aquest número s'inclouen altres temes d'actualitat. La intel·ligència artificial, per exemple. Moltes vegades surten a la llum les inquietuds i reflexions que aquesta tecnologia comporta, i aquesta vegada ens hem centrat en l'art. Proposem una pregunta: poden considerar-se art les imatges, textos i melodies que produeix la intel·ligència artificial?
Per a acabar, reflexions sobre la socialització de la ciència. El coneixement de la ciència i la tecnologia no pot ser en absolut el privilegi d'una elit il·lustrada. La ciència i la tecnologia són poder i un dret humà és tenir informació comprensible i accessible sobre ells. Tots, sense excepció. Aquest número suposa el col·loqui entre dues institucions que porten 50 anys integrant la recerca a Euskal Herria en basca: Elhuyar i la UEU. Amb l'objectiu d'empoderar a la ciutadania, s'han orientat cap al futur.