En el número de setembre hem donat tot protagonisme al medi ambient perquè les circumstàncies així ho exigeixen. Un dels grans reptes de la humanitat en l'actualitat és qüestionar aquesta forma de vida insostenible i donar una resposta ferma a aquesta emergència ambiental global. I, com a mitjà de comunicació, ens toca a nosaltres transmetre la informació científica transparent, precisa i clara necessària per a fer possible aquesta resposta.
Per a això hem aportat opinions qualificades. L'economista Mirene Begiristain Zubillaga i el biòleg Arturo Elosegi Irurtia han realitzat una profunda reflexió sobre l'economia ecològica. Segons ells, “cuidar el medi ambient és cuidar-nos”. I en el debat sobre la pèrdua global de biodiversitat també hem posat sobre la taula variables que s'allunyen de les visions habituals, de la mà de l'economista ambiental Unai Pascual García d'Azilu: els valors emocionals que ens connecten amb la naturalesa, l'adhesió al basc i l'opinió de les comunitats indígenes que viuen plenament integrades en la naturalesa. Són factors que fins ara no s'han considerat però que poden contribuir a allunyar-se de la visió instrumentalista del desenvolupament i de l'economia i a dibuixar un futur sostenible.
En l'apartat d'anàlisi ens hem centrat en la mercantilització del cos humà. Els continus avanços de la medicina i la biotecnologia generen esperança en molts camps, però les preocupacions són cada vegada més escoltades: patents de la vida, direcció de la fecunditat artificial, privatització... Alguns experts ja parlen de noves formes d'explotació del cos humà. Hem rebut les opinions de la jurista Itziar Alkorta Idiakez i de l'antropòloga Mirin Guilló Arakistain.
Per a finalitzar, hem donat la paraula als arbres. En les seves entranyes apareix dibuixat el fil del temps i d'elles podem obtenir el relat de la història. D'aquesta manera s'ha posat de manifest part de la història d'Euskal Herria, com la creació de caserius. Els anells i vetes de la fusta han recollit la portada de la revista i els sorprenents paisatges de Mart.