La supervivència humana mitjana ha augmentat en 20 anys respecte a fa cent anys. No obstant això, els científics no creuen que es vagi a allargar molt més en els pròxims cent anys. A més, en definitiva, la qual cosa hem aconseguit ha estat retardar la mort, però com aquest assoliment no ha vingut en tots els casos de la mà de la millora de la qualitat de vida, l'envelliment de la població ha deixat conseqüències directes en la societat: tenim milers de persones majors amb dependència física total, mental, intel·lectual o sensorial, que necessiten una cura de 24 hores.
I és que l'objectiu no hauria de ser allargar la vida, sinó viure bé fins al final de l'any en què vivim. Allargar els anys sans. Hem volgut portar a aquest número els nous reptes que està tenint la ciència en aquest camp: retardar el propi procés d'envelliment, ja que fins ara hem estat tractant malalties derivades de l'envelliment –demència, càncer, malalties del cor…–, com ens ha reconegut Ander Matheu, del centre de recerca BioDonostia.
En els últims temps s'han produït grans avanços científics i sembla que retardar el procés d'envelliment pot, de pas, posar en perill la superació dels límits de la vida. No obstant això, els científics són cada vegada més conscients que la supervivència màxima té un límit insuperable.
El fet de voler canviar el propi procés d'envelliment també comporta el risc que el propi envelliment sigui considerat com una malaltia, i és important tenir clar que no és una patologia sinó un procés fisiològic propi de la vida. De fet, hauríem de reflexionar sobre si el desig de posposar la vellesa no es basa en la dificultat d'acceptar la mort.
Aprofito l'ocasió per a presentar-me: Sóc Aitziber Agirre Ruiz d'Arkaute. Vitòria-Gasteiz. Per formació, doctor en Bioquímica i, d'ofici, periodista científic. A partir d'ara, el nou director de la revista Elhuyar Zientzia eta Teknologia. Prendré el relleu d'Eider Carton Virto, que ha estat directora durant dotze anys. És un repte que els lectors responguin al que necessiteu i espereu, sobretot en els últims temps del canvi que viu el periodisme i la revista Elhuyar en general. Encara sort que la revista té un equip de treball amb molta experiència. Gràcies a vosaltres, els companys, m'he aferrat amb ganes a aquest nou treball.