Cec en ciències
Dins de la recerca científica es poden distingir dues fases: recopilació i anàlisi de dades. És cert que per a una persona amb discapacitat física o orgànica pot resultar difícil realitzar amb cautela les mesures necessàries per a realitzar observacions i recopilar dades. No obstant això, l'anàlisi de les dades és un procés que es duu a terme sobretot en la ment dels investigadors, sense que la incapacitat de l'investigador tingui per què ser un obstacle. La principal adaptació consisteix a trobar vies per a la recollida de dades i la difusió de les seves argumentacions i anàlisis.
Les incapacitats orgàniques poden tenir un cert inconvenient: els cinc sentits són les nostres vies d'accés a la informació, i un d'ells pot tenir limitada la capacitat d'accés a les dades de recerca. Avui ens fixem en el cas dels cecs.
Braille científic
El sistema Braille és el mitjà de lectura utilitzat pels invidents i actualment és possible que un text escrit en format braille passi directament a un format informàtic. És a dir, els ordinadors són capaços d'interpretar els signes del braille.
També s'ha desenvolupat un braille científic que permet als cecs afeccionats a la ciència escriure i llegir textos de contingut científic. No obstant això, es tracta d'un recurs que encara està patoso, ja que la majoria dels cecs no coneixen el braille científic. D'altra banda, ara com ara no existeix una relació directa entre el braille científic i els formats per ordinador, per la qual cosa no és possible passar automàticament de l'un a l'altre.
Lectors de pantalla
En l'actualitat, els lectors de pantalla són habituals en el dia a dia dels cecs. A través d'ells es llegeix el que apareix en les pantalles dels ordinadors i es permet al cec rebre la informació auditiva que hauria d'haver rebut a través de la vista. De moment, no obstant això, aquests lectors de pantalla estan destinats al públic en general i no serveixen per a llegir expressions matemàtiques, diagrames, etc., habituals a nivell científic.
No obstant això, hi ha altres recursos que són útils a cecs científics. Un d'ells és el llenguatge d'edició LaTeX. A través d'ella s'aconsegueix escriure mitjançant un codi pla aquells continguts que estan replets de subíndexs, índexs superiors, lletres gregues, etc. Bàsicament, encara que els lectors de pantalla a dalt esmentats tenen dificultats per a llegir aquest tipus de continguts, no tenen cap problema a llegir el contingut que hi ha en el codi pla. Serà el cap del lector qui passarà després al format habitual el contingut recollit en el codi pla.
Això no és un recurs pensat en els cecs. S'utilitza amb freqüència per a la recerca i comunicació de la ciència, a través de la qual es redacten articles en format estàndard. Quant als invidents, aquest llenguatge d'edició, a més de facilitar l'accés al contingut científic, els permet desenvolupar de manera autònoma transparències a conferències o posters a congressos que habitualment estan plens de continguts visuals.
Aquest recurs contribueix, sobretot, des del codi pla al format habitual. És a dir, cal compilar el contingut escrit en el codi pla mitjançant un programa per a passar l'escrit al seu format habitual. En qualsevol cas, veient la utilitat de LaTeX per als llenguatges cecs, a poc a poc van sorgint programes que treballen en sentit contrari. És a dir, a través d'ells és possible adoptar continguts científics escrits per ordinador i crear el codi LaTeX corresponent. Sens dubte, aquest és un gran pas, ja que permet fer accessible qualsevol text científic per a cecs.
Treball en equip
Encara és necessari demanar ajuda a algú que no té problemes visuals. Però la ciència actual, si alguna cosa és, és un treball en equip que pot estendre's també a aquest àmbit. Això permetrà, en definitiva, una major accessibilitat a les ciències cegues, que obrirà noves portes a la inserció laboral dels cecs.
En aquest camp han treballat molt Henry B de la Universitat UC Davis de Califòrnia. El químic cec Wedler i el cap de l'equip de química teòrica i computacional, Dean Tantillo, van assenyalar en 2012, en un treball publicat en la revista Journal of Chemical Education, que es poden fer moltes coses perquè un cec pugui treballar pel seu compte en un laboratori de química teòrica. La clau està en el fet que les persones cegues no poden treballar en algunes àrees i ampliar la nostra visió sobre elles.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
