Camí cap a Copenhaguen COP 15: pendent un important acord
Si bé en el COP 13 que es va elaborar en 2007 es va elaborar el denominat Pla d'Acció Bali per a Copenhaguen 2009 (COP 15) com a full de ruta i amb vista a l'aprovació del règim post-kioto, en 2008 no es va produir gens rellevant en Poznan (COP 14). El Pla d'Acció Bali va posar sobre la taula molts temes importants, com per exemple el tipus d'acord que es necessitava per al règim posterior a Kyoto, com es podien superar els obstacles per a una reducció significativa de les emissions o com es podien resoldre eficaçment els problemes d'adaptació. Aquestes preguntes encara estan pendents de resposta.
La falta de compromís dels EUA durant el mandat de Bush, la posició menys forta de la Unió Europea, i l'escàs interès dels grans països en vies de desenvolupament, com la Xina, l'Índia o el Brasil, són alguns dels factors que expliquen els fets ocorreguts en els últims anys. El futur està per arribar.
Des del COP 14 han estat nombroses les negociacions per a donar una resposta internacional, ambiciosa i eficaç al canvi climàtic, amb l'objectiu de pactar-lo a Copenhaguen. Les reunions s'han celebrat al març, juny i agost a Bonn, setembre i octubre a Bangkok i al novembre a Barcelona.
La base per a les negociacions de Copenhaguen ja està instal·lada. El nou president dels EUA, Obama, ha manifestat la seva disposició a arribar a un acord i el primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha promès un important compromís. Europa s'ha compromès a reduir les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en un 20% per a 2020 respecte a les de 1990 i no ha descartat la possibilitat de reduir-les fins a un 30% si s'aconsegueix un acord internacional global sobre el canvi climàtic. Aquesta és una part important de l'acord comunitari sobre energia i clima, 20-20-20. La UE està disposada a liderar de nou la política climàtica després d'uns pocs anys de lideratge poc clar, objectius ambiciosos que semblen ser un signe de valentia.
Les últimes negociacions a Bangkok al setembre i octubre han quedat frustrades per part dels països en vies de desenvolupament, que consideren que els països rics no s'esforcen per assumir compromisos de reducció significativa d'emissions. El comissionat xinès per a assumptes climàtics, Yu Qintag, ha acusat recentment els països desenvolupats d'intentar "canviar les regles del joc unes setmanes abans que els comissionats del món es reunissin a Copenhaguen [...]".
El propi negociador suec per a assumptes climàtics, que ostenta la presidència rotatòria de la UE, ha reconegut que les converses van lentament.
La reunió celebrada a Barcelona el mes de novembre passat ha ajudat a avançar cap a un major compromís a Copenhaguen, ja que almenys no han aparegut nous obstacles. Hi ha, per tant, un petit marge d'esperança. En qualsevol cas, és clar que els països rics han de fer un pas endavant i prometre una cosa seriosa i creïble. Sobretot, és urgent que els EUA publiqui objectius de reducció concrets i clars, a pesar que els estatunidencs volen posposar aquest fet fins que tingui una nova llei. Aquest és el major obstacle per a aconseguir un acord emparat per la llei, i en aquesta ocasió va quedar patent que no serà possible en la reunió dels Caps d'Estat celebrada el dia 14-15 de novembre. No obstant això, encara es pot arribar a un acord polític important. Així ho ha proposat el primer ministre danès, Lars Lokke Rasmussen, i ha confirmat el president dels EUA, Barack Obama. En qualsevol cas, cal tenir en compte que és normal que abans de les reunions es percebi una visió pessimista que permeti donar per bo qualsevol resultat que s'obtingui.
El que cal aconseguir
Segons el secretari executiu de la Convenció Marco de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic, Yvo de Boer, els quatre temes principals que s'abordaran en el COP 15 són, de forma resumida, els següents:
1. Quant estan disposats a reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle els països industrialitzats?
2. Què estan disposats a fer els grans països en desenvolupament per a limitar el creixement de les seves emissions?
3. Com es finançarà l'ajuda que necessiten els països en desenvolupament per a reduir les seves emissions i adaptar-se a l'efecte del canvi climàtic?
4t Com es gestionaran els recursos financers?
Perquè la reunió de Copenhaguen tingui èxit és necessari respondre a aquestes quatre preguntes i garantir un repartiment equitatiu de la càrrega del canvi climàtic.
És necessari que els països desenvolupats assumeixin el lideratge i es comprometin a reduir les emissions segons les recomanacions de l'IPCC. Però a més, ha de garantir-se el suport financer i tecnològic als països en desenvolupament. Kyoto hauria de formar part de la següent línia d'actuació: eliminar barreres comercials i tecnològiques a la transferència de tecnologia; fomentar la cooperació, la innovació i la recerca; i definir el Fons d'Adaptació i la seva gestió. Qüestions importants són la clarificació del procediment per a evitar la desforestació i la degradació dels països en vies de desenvolupament i l'estimació del CO 2 no abocat. Així mateix, s'haurà de dissenyar una estructura institucional que doni suport a la nova actuació contra el canvi climàtic.
El 17 de desembre sabrem si la reunió de Copenhaguen ha estat reeixida i si s'han aconseguit aquests compromisos.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
