És absolutament necessària la vacuna contra el VIH?
Al juny de 1981 es van descriure els primers casos del que posteriorment es denominaria Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) i a partir de llavors la malaltia va anar estenent-se. En 1984, després de confirmar que el Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) aïllat l'any anterior era el causant de la SIDA, es pensava que s'anava a desenvolupar ràpidament una vacuna eficaç. No obstant això, en aquella època ningú sabia que aconseguir la vacuna contra el VIH seria molt més complex que aconseguir vacunes reeixides contra altres virus. Actualment la majoria de les vacunes virals es basen en virus atenuats i inactius, però totes dues opcions van ser descartades per considerar-les com a perilloses. Així, i seguint el model de vacuna contra l'hepatitis B, la comunitat científica va apostar per vacunes basades en la glicoproteïna superficial del VIH. Lamentablement, passats 30 anys, no disposem de vacunes contra el VIH.
En l'última dècada, no obstant això, s'han aconseguit grans avanços en el control de la malaltia. L'informe 2013 del Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre la SIDA (UNAIDS) revela que les morts per SIDA i les noves infeccions han disminuït un terç respecte als valors màxims. Aquestes millores han estat derivades de la implantació de programes de prevenció i tractament, principalment per antiretrovirals. Els antiretrovirals, a més d'evitar el desenvolupament i la mort de la malaltia, poden reduir la transmissió del virus fins a un 96%. Als països de renda baixa i mitjana, les persones que reben retrovirals van passar de 300.000 persones en 2002 a 9,7 milions en 2012.
D'altra banda, els mètodes preventius també han tingut efectes positius, com les circumcisions voluntàries dels homes, que poden reduir la transmissió del virus en un 60%, i la prevenció de la transmissió del virus de la mare als seus fills, que ha evitat que 670.000 nens i nenes poguessin atrapar el virus entre 2009 i 2012. L'objectiu d'UNAIDS és ampliar aquestes mesures per a reduir al màxim les noves infeccions del virus. Per tant, necessitem una vacuna eficaç per a eliminar aquesta greu pandèmia?
La resposta és afirmativa. A pesar que els mètodes de lluita contra el virus estan cada vegada més disponibles, en 2012 35,3 milions de persones vivien amb el VIH-1, el 70% a Àfrica Subsahariana. Cada dia es van produir 6.300 noves infeccions, el 95% en països de renda baixa i mitjana, destacant les dificultats dels països amb menys recursos. De fet, malgrat els avanços experimentats, només el 34% dels potencials receptors rep antiretrovirals. En la lluita contra el VIH, els països més pobres continuen estant en mans de l'ajuda internacional. No obstant això, els recursos reduïts d'un poble no són l'únic obstacle. La transmissió del virus també es dóna en les economies desenvolupades, encara que tenen accés a molta informació i recursos. La responsabilitat en l'adopció de mesures és sobretot conseqüència de la pròpia naturalesa, és a dir, que la prevenció depèn de les pròpies opcions saludables. A Espanya, el nombre de nous infectats a penes disminueix any rere any. En 2012 es van notificar 3.210 noves infeccions, 161 a Euskadi. A més, el fet que un individu no sàpiga que és portador és un problema enorme, ja que a aquests infectats, uns 45.000 a Espanya, se'ls acusa la major part de la transmissió del virus.
Tot això ens demostra que en un context sense vacunes hi ha moltes barreres per a erradicar el virus. Mantenint l'actual tendència del VIH/SIDA, una hipotètica vacuna implantada en 2020, encara que parcialment eficaç, pot tenir una gran incidència als països de renda baixa i mitjana. De fet, la Iniciativa per al Desenvolupament de la Vacuna contra la Sida (IAVI) ha valorat que entre 5,2 i 10,7 milions de nous VIH podrien prevenir infeccions. Això suposaria a més un estalvi de 46-95 mil milions de dòlars en antiretrovirals. D'altra banda, una vacuna permetria a aquells que no disposen d'una infraestructura estable de vigilància de la salut rebre un tractament a una o poques dosis, evitant no sols la infecció, sinó també el costós tractament d'antiretrovirals per a tota la vida. Als països de renda baixa i mitjana, la disponibilitat d'antiretrovirals és molt més complexa que la falta de diners. L'estigma social de les persones VIH-Positives provoca que moltes d'elles es neguin a acudir a les clíniques a buscar medicaments. A més, la malnutrició que sofreixen alguns pobles redueix l'eficàcia de l'antiretroviral.
Per tant, hauríem d'apostar per una vacuna contra el VIH. Des del descobriment del virus, el coneixement adquirit sobre el virus i el funcionament del sistema immune pot conduir a noves estratègies de disseny de la vacuna. Sabem que durant els tres primers anys d'infecció, entre el 20 i el 30% dels infectats desenvolupen la capacitat de neutralitzar els diferents ceps del virus. Lamentablement, quan es produeixen anticossos responsables d'aquesta capacitat, ja està establert el dipòsit latent del virus. Per això, s'estan realitzant esforços intensos per a aclarir com i en quines condicions es produeixen aquests anticossos neutralitzadors. El nombre d'anticossos neutralitzadors coneguts en els últims anys ha augmentat. Els anticossos mostren zones vulnerables al virus i, estudiant les seves característiques, es poden determinar els components que necessita una vacuna per a produir anticossos. A més, s'ha donat a conèixer que l'assaig de vacunació RV-144 realitzat a Tailàndia ha obtingut resultats reeixits, aconseguint una eficàcia mínima del 31%. La recerca d'aquestes respostes immunes protectores també pot contribuir a la lluita contra el virus.
Encara que la tendència dels últims anys ha estat la de reduir el finançament de la recerca vacunal, la comunitat científica ha fomentat la col·laboració per a millorar l'eficiència de l'ús del coneixement col·lectiu i de les infraestructures de recerca, mitjançant la creació d'equips multidisciplinaris. En qualsevol cas, fins que es disposi d'una vacuna eficaç, s'hauran de promoure i difondre mètodes de prevenció per al control efectiu de la pandèmia. És especialment important que ni la societat ni els finançadors pensin que estem a punt de derrotar el virus, ja que això pot provocar efectes nocius, ja que hi hauria risc de prendre menys mesures.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
