Gènere en ciència i tecnologia
400
Molts estudis demostren que el gènere continua marcant una gran bretxa a l'hora de triar estudis entre nois i noies. Les noies són més proclius als temes d'humanitats i els nois a la ciència i la tecnologia. La diferència de gènere es manifesta clarament en l'elecció dels estudis una vegada finalitzat el període escolar obligatori. Tant en la formació professional com en els nivells preuniversitaris i universitaris, s'observa perfectament la distribució dels gèneres en els estudis seleccionats. En la universitat, en les ciències de la salut, més de tres quartes parts de l'alumnat són dones, però en enginyeria i arquitectura la majoria són homes. En total, els ensenyaments tècnics --sobretot enginyeries i arquitectures - són molt masculinizadas.
En general, els estudis en els quals el nombre de dones és major són aquells relacionats amb rols o elements considerats socialment com a femenins, com l'educació o la cura física, emocional, alimentari o social. Aquesta tendència a la resta, característica dels graus feminitzats, sembla no arrelar bé en els graus en els quals la majoria dels alumnes són nois, ja que tenen un caràcter molt més empresarial, industrial i instrumental, marcat per la tradició masculina. Si llegim aquestes dades des de la perspectiva de gènere, ens ve a la ment el mecanisme invisible que subjeu per aquí, en l'opció professional, seculizando rols i tendències de gènere.
Les últimes dades sobre els resultats acadèmics de les alumnes i alumnes mostren que els resultats de les noies són iguals o superiors als dels nois, tant en estudis preuniversitaris com universitaris, per la qual cosa la presència de dones en els camps de la ciència i la tecnologia no és degut a la menor capacitat de les noies, sinó que, inconscientment, donen l'esquena a la concepció de la tecnociència que es dóna als estudis d'aquestes disciplines.
Les aportacions de la línia de recerca "Gènere i Ciència", que engloba la recerca social sobre ciència i els estudis de gènere en ciències escolars, han posat de manifest que els estudis d'ensenyament de la ciència no estan dirigits a un subjecte neutre, ni han tingut ni han tingut una metodologia equilibrada, sinó que dissenyen estratègies concretes que, en la pràctica, tendeixen a excloure a les dones que trien estudis i professions cientificotècniques pels interessos dels alumnes i la seva experiència anterior.
L'estudi revela també que la percepció sobre les pròpies capacitats acadèmiques és diferent. Les noies se senten més modestes quant a les seves capacitats, rendiment i èxit futur, fins i tot si realitzen tan bé o millor que els nois les tasques que normalment considerem que són tasques masculines. No obstant això, no es consideren tan modestos en les tasques que normalment considerem tasques femenines, la qual cosa demostra que realment els estereotips tenen una influència enorme en el concepte que cadascun té de si mateix. I cal no oblidar que en moltes ocasions els professors de disciplines científiques, amb tendència, treballen més amb els alumnes masculins i reforcen més que les noies.
Per descomptat, no podem posar la culpa de la generositat que es produeix en l'àmbit de la ciència i la tecnologia en el serral del sistema educatiu, almenys no del tot; però, en qualsevol cas, hem d'aspirar a una cultura científica escolar que contribueixi a construir identitats femenines i masculines diferents a les que es feia fins ara.
La metodologia tradicional de la pedagogia s'ha construït sobre la base androcèntrica de l'anomenat saber científic, convertint-se així en racional, objectiu, abstracte, lògic i orientat a grans empreses. Aquesta perspectiva, no obstant això, no té en compte el coneixement i l'experiència de les dones, sinó que també les dones, individual i col·lectivament, han secundat i desenvolupat una vida que els ha proporcionat un gran suport durant generacions. Part d'aquest coneixement és l'aprenentatge de la vida quotidiana: fer tasques domèstiques o cuidar dels altres, que sempre han estat menyspreats en l'àmbit acadèmic.
Els programes de física continuen centrant-se en àrees tradicionalment considerades masculines, com la mecànica, l'electricitat o el magnetisme, i es presta menys atenció a qüestions que suposadament atraurien a les noies, com l'energia nuclear, els fenòmens meteorològics o les aplicacions de la física en la medicina o l'art.
I no podem ignorar que hi hagi poques científiques i tecnòlogues, o cap, perquè això també perjudica les noies, sense tenir models femenins per a seguir.
Finalment, un altre factor important a tenir en compte en l'anàlisi del paper de les dones en la ciència és el de les barreres que troben les científiques i tecnòlogues per a avançar professionalment. En la resta d'àmbits també les dones tenen dificultat i dificultat, però en aquest àmbit la discriminació cap a les dones ha estat encara més dura.
Hem de fer un esforç perquè les recerques siguin també de dones, de dones, és a dir, no es tracta que cada vegada hi hagi més científiques i tecnòlogues, sinó que també es realitzin recerques que afavoreixin la qualitat de vida i els interessos de les dones. Aquesta via d'igualtat no sols beneficia a les dones, sinó que també portarà recerques més justes i objectives que ajudin a millorar cada dia la vida.
Notes d'interès
* Les estratègies per a fomentar vocacions tecnicocientífiques que superin els estereotips de gènere mereixen ser destacades en els ensenyaments d'aquest camp. Aquest curs s'ha aplicat a deu escoles de primària de la CAPV (Programa Sota a la Ciència: www.zientziariso.org, impulsat per la UPV-EHU).
* L'any 2000, davant l'escassetat de dones en els llocs de responsabilitat de les institucions científiques, la Unió Europea va elaborar l'informe ETAN, que va aportar dades qualitatives i quantitatives sobre la posició de les dones en l'àmbit científic.
* Projecte Objectiu 15 promogut per l'Associació Espanyola de Parcs Científics i Tecnològics (APTE) i el Ministeri d'Igualtat. Es va iniciar en 2009 amb l'objectiu de facilitar a les dones dels parcs científics i tecnològics la seva incorporació als consells d'administració de les empreses cotitzades espanyoles. Amb el projecte Objectiu 15, el Parc Científic i Tecnològic de Bizkaia va crear una intensa xarxa de dones directives amb l'objectiu de compartir experiències i enfortir la igualtat a nivell directiu.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
