Sobre la digitalització
400
La digitalització està revolucionant la societat. Ràpid. Estem hiperconectados, la qual cosa ens està afectant a tots els àmbits: ens està canviant l'estil de vida, la manera de concebre el benestar, el desenvolupament econòmic… I s'han creat nous models de poder a partir de dades obtingudes de la digitalització i la intel·ligència artificial.
Una societat que enalteix la novetat. Però sabem on ens porta la digitalització? És un tema que mereix una reflexió profunda. Perquè hi ha moltes preocupacions en boca de tots: privacitat, control, bretxa digital, sobreinformación, seguretat, exclusions…
Quines oportunitats i riscos es concentren en l'accés globalitzat a les tecnologies digitals? Quines limitacions ètiques i democràtiques volem posar a la digitalització? Per al debat hem portat l'opinió de dos experts:
“Digitalització: El descobriment i el revers”
Olatz Arbelaitz Gallego
Informático i Investigador en Intel·ligència Artificial
La digitalització ens ha entrat a casa, en el treball, en l'educació i en l'oci, i ens hem convertit en una societat digital. Les innovacions digitals permeten crear entorns més saludables en el camp de la salut, optimitzar la detecció, diagnòstic i tractament de malalties i millorar l'eficàcia i qualitat de la cura; poden servir per a crear infraestructures per a gestionar l'impacte del canvi climàtic i la transició cap a una major sostenibilitat; la fabricació i la indústria han canviat dràsticament a causa de l'ús intensiu de dades i les impressores 3D; permeten millorar els models de governança, ajudant els polítics a prendre millors decisions i a involucrar als ciutadans.
Nosaltres mateixos tenim la informació al nostre abast en tot moment per a resoldre dubtes de qualsevol àmbit o per a trobar el camí a seguir per a arribar a un destí, ens comuniquem més fàcilment amb els companys llunyans, podem treballar sense moure'ns de casa i s'han multiplicat les possibilitats de socialitzar les nostres idees. Però aquesta moneda també té altres diferències.
Bretxes noves
A pesar que Internet i la digitalització han passat de ser una eina de luxe a ser una eina imprescindible, 3,6 mil milions de persones en el món encara no tenen connexió. Les desigualtats digitals reflecteixen la discriminació existent en la societat i, en conseqüència, són les nenes, les dones i els grups marginats els qui menys oportunitats tenen d'accedir a la tecnologia.
Encara que la tecnologia no sigui justa, els més afectats són els mateixos grups personals. De fet, ens hem fixat en la capacitat transformadora de la tecnologia, sense adonar-se que els sistemes creats poden ser excloents. Avui dia, en una part significativa de la digitalització, en la intel·ligència artificial, els algorismes s'entrenen amb un propòsit concret i utilitzant una gran quantitat de dades. Les dades són, en general, un reflex de la societat, i si no els seleccionem i analitzem acuradament, els sistemes que es generaran no seran neutres, suposaran un risc d'exclusió. Per això, els sistemes d'intel·ligència artificial, malgrat ser molt útils com a eines de suport, hauran de ser utilitzats amb cautela, especialment en aquells àmbits que afectin les condicions de vida de les persones. Per a la consecució d'una ciència de dades responsable serà imprescindible un treball interdisciplinari en el qual la informàtica i els científics de base col·laborin amb experts en ciències humanes i socials.
Consum energètic i emergència meteorològica
Segons fonts diverses, en utilitzar Internet i la tecnologia generem una petjada ecològica enorme. En paraules de Greenpeace, si el núvol fos un país, en 2011 seria el sisè país del món que més contaminava. Aquest port ha estat sobrepassat i actualment consumeix el 8% de l'energia mundial.
Segons el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), generem també 50 milions de tones d'escombraries tecnològiques a l'any, que produeix un alt nivell de consum i produeix efectes negatius sobre la salut i el medi ambient. I és que, encara que en treballar des de casa evitem la contaminació per desplaçament, les aplicacions amb les quals ens comuniquem contaminen molt i les noves computadores adquirides augmenten la quantitat d'escombraries tecnològiques. Serà necessari avançar en tecnologia i energia verda.
Més riscos
Les noves formes de comunicació poden, a més, reduir les nostres capacitats socials i eliminar la força de la comunitat. Poden fer que la societat sigui més passiva i crear en els nens ansietat, inseguretat i problemes emocionals. D'altra banda, la informació centralitzada dona pas als crims digitals i serà necessari acordar i regular els drets digitals.
Per tant, la digitalització no és tot or. Ens pot aportar molts beneficis però no serà un repte si volem evitar o minimitzar els problemes que pot generar.
"La revolució tecnològica: l'únic camí per a imaginar el futur?"
Sr. Iñigo Martínez Peña
Filósofo i professor de Batxillerat
El més habitual era imaginar el futur a través de les revolucions polítiques. Avui dia, en lloc de parlar de les revolucions polítiques, hem passat a parlar de la revolució tecnològica, els nostres futurs imaginaris han pres la forma de ciència-ficció, per a bé i per a mal. L'optimisme tecnològic i el pessimisme conviuen en nosaltres, com la sèrie Black Mirror o les promeses funeràries d'activistes de Silicon Valley. I el paradigma d'aquesta revolució és la “transformació digital”. Aquest és el lema de tots els governs, empreses i institucions actuals, el mandat ineludible a seguir, l'únic camí per a unir-se al rumb de la història. La pressió del lobby de la indústria digital és terrible i volen que la guia algorítmica de la vida s'estengui a tots els àmbits per a exagerar el seu negoci. Només hi ha una inclinació del cap enfront d'aquest suposat destí ineludible?
Guia algorítmica de la vida
La digitalització pretén, per tant, establir una completa guia algorítmica de la vida quotidiana. Però darrere d'aquesta tirania digital, disfressada de bones intencions per a facilitar la vida, hi ha enormes interessos econòmics privats. Diuen que els nous dispositius digitals són indispensables per a poder portar la nostra vida, com els matalassos connectats al nostre telèfon intel·ligent, els raspalls de dents, els vàters, les bàscules, els miralls o els vestits de bany. Cap dels nostres gestos pot escapar a la indústria de la vida quotidiana, vol convertir tots els moviments en dades per a explotar-los.
Al matí, per exemple, el smart matalàs connectat al telèfon intel·ligent em dirà què tal he dormit i què puc dormir millor; després d'aixecar-me, mentre em raspallo les dents, el smart raspall de dents m'estudiarà l'estat de l'esmalt de les meves dents, i em proposarà una nova pasta dentària que més em convé… ja no hem de decidir res! On ha quedat la responsabilitat que suposen les decisions? A quins models de racionalitat ens sumem?
El final de les decisions i la tirania digital
Hi ha molts exemples preocupants com el model algorítmic d'enjudiciament en marxa en l'àmbit de la justícia. Encara que sembli mentida, als Estats Units moltes decisions judicials es prenen de manera digital robotitzada. Un programa informàtic calcula les possibilitats que té el presoner de repetir el delicte i l'obliga a alliberar-lo o a romandre a la presó. Aquest procés kafkià es realitza sense judicis ni jutges, els algorismes determinen. Però, on està el dret a la defensa del pres? Què ha passat amb la possibilitat de parlar i reflexionar sobre un mateix?
Riscos ecològics i nous reptes
Encara que la llista de riscos és extensa, moltes vegades es descarta l'anàlisi dels efectes ecològics de la digitalització. No hi ha molt d'interès a mesurar el cost energètic dels magatzems d'aquest Big Data, malgrat el creixent nombre de veus que últimament estan posant sobre la taula aquesta preocupació. Javier Echeverria, per exemple, l'enviament d'una fotografia a través d'Instagram equival a tenir enceses quatre bombetes durant vint-i-quatre hores. Sembla que van a una velocitat d'escalfament global i digitalització.
Per tant, en els últims anys hem estat fascinats per la digitalització, tot ha estat molt ràpid i no hem tingut molt de marge per a pensar políticament sobre aquest tema. Però ja estem sofrint algunes conseqüències i necessitem compartir una reflexió crítica sobre aquesta situació. Eric Sadine, per exemple, reivindica la renúncia a tots els dispositius i sensors connectats i demana que no es comprin. Estem disposats a escoltar? O estem atrapats pels dispositius i no veiem res més enllà de les pantalles?
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
