el que amaga el PIB i el que no mesura l'Índex de Desenvolupament Humà
Una dona del cor indígena em va preguntar una vegada: Per què els economistes consideraven al meu poble indesarrollado si en la nostra comunitat compartim el que ens regala cada dia la vida i ningú coneix la desprotecció i la solitud de l'ànima, ni els nens, ni els ancians? I en reflexionar sobre aquest tema em vaig adonar de què havia de parlar del Producte Interior Brut (PIB) i de la cohesió social.
El PIB és un indicador monetari que reflecteix tot el paper que es negocia en el mercat. Quant menor és la seguretat d'una societat desenvolupada, més gasta en defensa i protecció interna, la qual cosa augmenta el PIB; o, com més malalta, més consumeix elements farmacològics, la qual cosa també augmenta el PIB. La qualitat de vida, la felicitat i el PIB no tenen per què anar en la mateixa direcció, i la realitat ens demostra que poques vegades tenen la mateixa direcció.
R. 1968 Kennedy va afirmar que el PIB pot utilitzar-se per a mesurar el seu nivell de destrucció: "El nostre PIB, a l'hora de realitzar estimacions, té en compte les produccions causants de la contaminació, però no la contaminació atmosfèrica, incloent la publicitat sobre el tabac i les ambulàncies que van a la recerca dels ferits de les nostres carreteres (però no la seguretat de les carreteres). Els costos dels sistemes de seguretat que instal·lem per a protegir les nostres llars, així com els costos d'entrada accidental a les nostres llars, són registrats per la presó. Implica la destrucció dels boscos i la seva substitució per urbanitzacions caòtiques. Inclou la producció d'armes nuclears i la producció de vehicles blindats que utilitza la policia per a reprimir manifestacions d'insatisfacció social (...)".
Així, cal tenir en compte que al País Basc existeixen diversos factors que estan provocant una deterioració constant de la qualitat de vida, encara que el nivell del PIB, l'esperança de vida o els alts nivells educatius, que són els actuals mesuradors de l'Índex de Desenvolupament Humà.
Una nova concepció del desenvolupament ha de fer front als actuals models de creixement econòmic i a les conseqüències que això comporta, tant als impactes ambientals (deterioració dels ecosistemes, esgotament dels recursos...) com als impactes socials (desocupació, exclusió, dualitat, guerres...). Per a això, és imprescindible "aconseguir un canvi en els processos de desenvolupament actuals i, sobretot, en la concepció econòmica que ha existit fins ara, i establir noves pautes d'intervenció internacional i un nou model de desenvolupament que permeti aconseguir un món ecològicament viable i socialment equitatiu, superant les diferències entre nord i sud" (Conferència de Riu-1991).
El concepte de “desenvolupament humà” respon en certa manera a això, ja que incorpora un nou mètode per a mesurar el grau de desenvolupament, incidint en el desenvolupament de capacitats com l'estat de salut i els millors coneixements, però obviant alguns indicadors clau com la distribució de la riquesa o l'accés a l'ocupació, la qualitat del treball, la qualitat ambiental, la integració cultural, la satisfacció de les necessitats d'habitatge, psíquiques i afectives.
Però el desenvolupament humà no acabaria aquí: hi ha altres opcions, des de la llibertat política, econòmica i social, fins a la possibilitat de ser creatiu i productiu amb la garantia dels drets humans. Donar oportunitat al desenvolupament humà al País Basc suposaria aprofundir en la veritable democràcia i, a partir d'aquí, buscar i dur a terme un model econòmic que prioritzi l'ús racional i harmònic dels recursos humans i naturals disponibles per a satisfer les necessitats individuals i col·lectives de tots els seus membres, sense posar en perill la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats.
La crisi no és només una crisi econòmica, sinó també una crisi ecològica, de sobirania alimentària, de salut, de relacions de gènere i de valors. És la crisi del paradigma de la civilització desenvolupada pel capitalisme; en definitiva, la crisi del model ideològic basat en el capitalisme.
Aquests valors en crisis fan del País Basc una societat precària i sotmesa a la llei. La deterioració de les condicions de vida de la majoria de la població (immigrants, dones, joves i persones majors) s'ha produït a través de la intervenció del sector públic, mitjançant lleis que inregulan i desemparen el mercat laboral i la protecció social. Però aquesta realitat queda oculta en les mitjanes estadístiques amb tocs de triomf, on no s'esmenten els extrems i les diferències.
Perquè una societat sigui realment sostenible és imprescindible ser sostenible a nivell físic (ús sostenible dels recursos) i social (superació de les desigualtats socials i territorials). No pot existir sostenibilitat sense igualtat.
Una societat realment sostenible prioritza el desenvolupament enfront del creixement; la qualitativa (qualitat de vida) enfront de la quantitativa (nivell de vida); i la solidaritat enfront de la competitivitat. La democràcia econòmica que s'estén a la suficiència, justícia i igualtat de tota la comunitat pot ser, potser, el valor més gran i complet, que no és mesurat pel PIB ni pel seu corrector, l'actual Índex de Desenvolupament Humà.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
