Nafarroako Unibertsitateko irakaslea eta mikrobiologiako katedraduna eta Salud Global (Osasun Bakarra) liburuaren egileetako bat
La resistència als antibiòtics és un problema global que afecta la salut humana i animal i té a veure amb la presència d'antibiòtics en el medi ambient. Aquesta interrelació és Salut Única o Salut Global (One Health).
En veterinària, els antibiòtics són indispensables per al tractament de malalties infeccioses, tant en animals de producció (bestiar, ocells de corral, porcí...) com en animals domèstics. En alguns casos, els antibiòtics s'utilitzen com a mesures preventives, sobretot en la cria intensiva d'animals, per a ajudar a prevenir brots infecciosos i reduir la proliferació de patògens. Encara que està prohibit a Europa, en alguns països és freqüent administrar als animals dosis baixes d'antibiòtics durant llargs períodes de temps per a afavorir el seu creixement i millorar la seva eficiència alimentària. Per tot això, l'ús indiscriminat i abusiu d'antibiòtics en veterinària implica el desenvolupament de resistències. Per tant, l'ús responsable d'antibiòtics en veterinària és imprescindible: s'ha de triar el medicament adequat, determinar la dosi adequada i la durada del tractament. A més, com en medicina humana i veterinària s'utilitzen antibiòtics idèntics o similars, la resistència als antibiòtics desenvolupats en animals pot passar als humans i viceversa. Per tant, és de vital importància utilitzar un enfocament integral per a abordar el problema en el seu conjunt.
D'altra banda, rares vegades es té en compte que la “vida” d'un fàrmac no acaba quan és expulsat del cos del pacient. Les restes d'antibiòtics procedents de la producció animal, les excrecions i els residus humans i animals s'acumulen en el sòl i l'aigua i els contaminen. Per exemple, els efluents de les plantes de tractament d'aigües residuals presenten concentracions significatives d'antibiòtics, i les restes d'antibiòtics de fem contaminen sòls i acaben en els aqüífers utilitzats per al reg i fertilització de cultius. La presència d'antibiòtics en medis naturals genera un entorn propici per al desenvolupament i reproducció de bacteris resistents. Els bacteris són capaços de transferir els seus gens resistents a altres bacteris. Així, a mesura que els bacteris resistents es multipliquen i s'expandeixen en el mitjà, la resistència augmenta.
La dispersió gènica entre bacteris d'origen animal i humà és preocupant des del punt de vista de la salut pública. Per a treballar aquest aspecte és necessari elaborar normatives i actuacions més rigoroses en la gestió dels residus i elaborar una visió integral que analitzi els problemes des del seu origen. En aquesta estratègia, la vigilància i monitoratge de la resistència als antibiòtics humans, animals i mediambientals és un aspecte fonamental. La recerca col·laborativa interdisciplinària és fonamental per al desenvolupament de nous medicaments i tecnologies que tinguin en compte la resistència als antibiòtics. La cerca i potenciació de teràpies alternatives pot ser també eficaç en humans i animals. Elaboració de polítiques i programes de formació conjunts en medicina humana i veterinària. En essència, la solució del problema de la resistència als antibiòtics passa per la coordinació i col·laboració dels professionals de la salut humana, veterinària i medi ambient. L'estratègia de Salut Única és la millor manera de combatre l'amenaça de resistència als antibiòtics.