Sirià és l'estrella blanca més brillant de la nostra galàxia. Per què els astrònoms de l'antiguitat deien que era vermell? Un grup d'astrònoms americans acaba de proposar una resposta. Parteixen de la hipòtesi que una estavella nana pot convertir-se en súper gegant i tornar a contreure-la en un curt espai.
Sirià és una estrella estable i el seu amic el nano blanc Sirià B. Una sèrie d'anàlisi ha revelat que Sirià B està compost gairebé íntegrament per diòxid de carboni altament comprimit. Sobre ella hi ha una fina capa d'heli i una atmosfera d'hidrogen.
L'enorme calor produïda per la fusió d'heli i hidrogen va propiciar l'expansió de l'atmosfera i es va convertir en milers de vegades major que la seva grandària inicial. El nan blanc es va convertir en un gegant vermell. Quan la temperatura va disminuir, l'estrella va recuperar la grandària inicial. Segons aquesta teoria, la qual cosa els romans van conèixer com l'estrella vermella del gos no és el seu amic nano Sirià.