Cereals entre mans, abans del que es preveu
Un jaciment humà de fa 100.000 anys ha descobert restes de sorgo
Algunes restes oposades en una cova de Moçambic suggereixen que fa uns 100.000 anys els humans ja utilitzaven plantes cerealistes. L'estudi ha estat realitzat per un equip de la Universitat Canadenca de Calgary, i han afirmat que, encara que no tenen prova directa sobre aquest tema, la presència de restes de sorgo en les eines d'aquest grup humà suggereix que aquest tipus d'herba era utilitzada com a aliment.
Si es demostrés així, la seva creença en els avantpassats antics --segons els experts, fa uns 20.000 anys-- canviaria considerablement. I és que els cereals, abans del seu consum, han de ser manipulats, és a dir, s'han de coure o triturar fins a la farina... i no creien que els éssers humans anteriors a aquella època fossin capaces de fer-ho.
No obstant això, en les restes que han estudiat, en el 80% dels aparells s'han trobat restes de midó, del qual el 89% era midó de sorgo. Per tant, és de suposar que els habitants de Moçambic usaven assíduament aquesta herba.
A partir d'aquí, és a dir, determinar per a què utilitzaven, ha estat capaç de discutir. De fet, els investigadors creuen que l'explicació més senzilla és que recollien el sorgo per a menjar. Però no tots els experts estan d'acord. Alguns han anunciat en la revista Science que el vasarto pot ser utilitzat per a altres coses, com fer el llit o com a esca.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
