Què són els Polímers?

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

Els polímers són estructures moleculars gegants formades per la unió de petites molècules. Igual que es construeix una paret a través de la unió dels maons, per a la síntesi de polímers s'utilitzen petites molècules denominades "monòmers". Entre aquestes macroestructuras (macromolècules) hi ha moltes molècules imprescindibles per a la vida, proteïnes, àcids nucleics, etc. Per exemple, l'hemoglobina que transporta oxigen en la sang, el famós ADN que conté la informació genètica o les macromolècules naturals de cel·lulosa que formen el paper tradicional.

Els éssers humans també hem après a construir noves macromolècules. D'algunes plantes tropicals s'extreia el cautxú natural. En el segle XIX es va descobrir que la molècula denominada isopreno podia ser silenciada. A més, a partir de l'isopreno s'obtenien altres substàncies en forma de cautxú. L'altre polímer que es va aprendre a transformar en la mateixa època va ser el nitrat de cel·lulosa. En conseqüència, al nou material obtingut se'l va denominar “cel·luloide”.

Però el primer que va obrir la porta als polímers sintètics va ser el belga Leo Hendrick Baekeland (1863-1944). En 1906 Baekeland va fer reaccionar el fenol i el formaldehid i es va formar la resina. En escalfar la resina obtinguda es podia convertir en plàstic i abocar dins d'un motlle produir un objecte de qualsevol forma. Aquesta resina es va denominar "baquelita".

Bakelita es va integrar en tots els àmbits de la tecnologia i va donar principi a l'Era "de Plàstic". La recerca sobre la síntesi d'aquests compostos es va estendre ràpidament. Precisament, un de les fites més destacades d'aquest segle ha estat el desenvolupament de la síntesi de polímers artificials en el món de la Química.

Hermann Staudinger va ser el primer a proposar una estructura de polímers basada en cadenes i xarxes moleculars. Els següents experiments van confirmar aquesta proposta. En 1953 va rebre el Premi Nobel pel seu treball amb polímers. La unió successiva de monòmers permet construir cadenes moleculars. D'altra banda, mitjançant l'ús de monòmers especials es poden formar cadenes ramificades o xarxes tridimensionals. D'aquesta forma es poden formar compostos de diferents propietats en funció de la seva longitud i composició. El comportament químic i físic d'aquestes molècules és diferent al d'altres substàncies. Per tant, s'ha consolidat un nou camp de la ciència a tots els nivells.

Els polímers són la majoria de les coses que són habituals en la vida quotidiana. Coneguts com a plàstics, resines, làtex, pintures, coles, vernissos, teles, tefló utilitzat en la fabricació de paelles o PVC que ha generat polèmica són alguns dels polímers que avui ens resulten imprescindibles.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila