La reprogramació cel·lular frena l'envelliment en el ratolí
Els investigadors de l'Institut Salk de Califòrnia han aconseguit frenar l'envelliment mitjançant la reprogramació cel·lular en ratolins adults i allargar la seva vida. La reprogramació parcial de les cèl·lules ha influït en les marques epigenètiques del genoma i els investigadors creuen que la clau és aquí. L'estudi ha estat publicat en la revista Cell.
En la recerca s'han utilitzat ratolins amb una mutació que produeix un envelliment prematur. La reprogramació de les seves cèl·lules va millorar diverses característiques relacionades amb l'envelliment i va augmentar la vida mitjana de 18 a 24 setmanes. “No hem corregit la mutació que provoca l'envelliment prematur –ha aclarit l'investigador que dirigeix la recerca, Juan Carlos Izpia-, sinó que hem influït en l'envelliment canviant l'epigenoma. Això suggereix que l'envelliment és un procés plàstic”.
És la primera vegada que mitjançant la reprogramació cel·lular s'aconsegueix allargar la vida d'un animal. En els assajos anteriors els ratolins morien immediatament o desenvolupaven tumors. En aquesta ocasió s'han reprogramat parcialment les cèl·lules.
Per a la reprogramació de cèl·lules madures s'expressen en les cèl·lules quatre factors genètics anomenats factors de Yamanaka. Expressant aquests factors durant 2 o 3 setmanes, les cèl·lules adultes es reprogramen completament i es converteixen en pluripotentes. En aquest cas, no obstant això, només han fet expressar-se durant 2-4 dies. Així, les cèl·lules no es converteixen en pluripotentes, continuen sent cèl·lules madures, però els investigadors han vist que els danys acumulats en l'ADN es redueixen i es restaura l'estructura nuclear. “Aquests canvis són conseqüència de la recuperació epigenètica de les cèl·lules”, afirma el Pànic.
Les marques epigenètiques regulen l'expressió del genoma i el mig va canviant amb el temps. Al llarg de la vida, les marques s'afegeixen, suprimeixen i transformen, i aquest estudi suggereix que aquests canvis poden tenir una incidència directa en l'envelliment.
Els investigadors van reprogramar parcialment totes les cèl·lules dels ratolins i van detectar millores en diferents òrgans. Van descobrir, per exemple, que l'aspecte de les cèl·lules de calma, ronyó, estómac i pell va millorar notablement al microscopi. També es va millorar l'estructura i funció de l'aparell circulatori que sovint falla en aquests ratolins.
Els investigadors reconeixen que és difícil saber exactament per què s'allarga la vida dels ratolins, però el que han vist és que la reprogramació parcial produeix canvis epigenètics que suposen millores a nivell cel·lular i orgànic. “Ara hem de tornar enrere i explorar quines marques canvien i, per tant, quins tenen influència en l'envelliment”, explica Izpisua.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
