Arbre ample i robust: castanyer
Castany
Dins d'aquesta família es troben principalment els arbres, constituint els boscos més importants de les regions temperades de l'Hemisferi Nord. En el seu interior s'esmenten 8 gèneres, els Fagus, Castanea i Quercus, molt coneguts en el nostre entorn. D'altra banda, dins del gènere Castanea s'esmenten 12 espècies, entre les quals es troba la Castanea sativa i la Castanea crenata originària de Corea, la Xina i el Japó.
Arbre robust, de fins a 30 m d'altura, amb copa ampla i arrodonida. Escorça fràgil, suau en els joves i marcada per l'edat. Les fulles són bastant grans, allargades-lanceolades i gruixudes serrades.
Les gambes neixen en axil·les de fulla, llargues, fines i horiscas. Les flors femenines són escasses als peus. Les flors masculines, per part seva, són molt més abundants i constitueixen la major part de l'ombra. Floreix a mitjan primavera. Té fruits, castanyes, carlo arrodonit i endurit (amb espines llargues pubescents). Les castanyes maduren a la tardor.
Aquesta espècie sembla ser originària del Mediterrani oriental, però la seva ubicació en la península és molt antiga. A Euskal Herria es van estendre àmpliament les castanyes, sobretot en el vessant atlàntic. Però des de principis d'aquest segle, a poc a poc ha sofert un gran retard degut a la influència de la tinta i el tancro. Avui dia, només hi ha algunes restes d'aquestes enormes castanyes, uns pocs arbres i uns pujos nascuts del darrere, que apareixen de manera dispersa. D'altra banda, es pot dir que el clima és humit i temperat en sòls àcids.
Les castanyes són aliments molt bons, malgrat la seva lentitud. A Euskal Herria ha estat una dels menjars tradicionals. La seva fusta dura és apreciada en fusteria i ebenisteria. S'ha utilitzat com a herba medicinal i la seva escorça és astringent.
Família: fagáceos |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
