Remolins perfectes de Van Gogh
En Vincent Van Gogh destaquen el color i el moviment. En algunes obres anteriors al suïcidi --Nit estavellada (1889), Camí amb xiprer i estrelles (1890) i Camp de blat amb veles (1890)- apareixen cels turbulents. Sembla que els remolins són el reflex de la situació de l'artista, que en aquella època sofria crisis psicòtiques. Ara, els físics de la Universitat de Mèxic han demostrat que aquests turbulents aparentment caòtics es corresponen amb la teoria dels fluxos turbulents.
Els científics han necessitat segles per a descriure un flux turbulent que no és gens fàcil. La teoria actual es basa en el treball realitzat en la dècada de 1940 pel científic Andrei Kolmogorov.
L'equació de Kolmogorov explica la probabilitat de conèixer la diferència de velocitat entre dos punts qualsevol en el flux. Els físics estudien si els remolins de Van Gogh s'ajusten a aquesta equació.
Per a això han pres imatges digitals dels quadres i han calculat la probabilitat que dos píxels separats tinguin la mateixa lluentor o lluminositat. Així, han demostrat que en els remolins pintats per Van Gogh la distribució de la lluminositat depèn de l'equació de Kolmogorov.
Figures similars apareixen també en obres d'altres artistes, com el quadre Garrasia d'Eduard Munch, però no coincideixen amb l'equació.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
