L'or no és immutable
En la nostra societat es prenen les coses d'or com per sempre. En qualsevol cas, la paraula per sempre és innegable en crisi, ja que cada vegada es valoren més les coses del moment. L'or semblava estar fora d'aquesta crisi, però diversos investigadors francesos i britànics han posat potes enlaire la hipòtesi anterior.
Segons ells, certes condicions físiques i químiques presents en el sòl modifiquen l'or.
Per a poder fer aquesta afirmació, s'ha fet una gran feina en el cor de la República Centreafricana i la selva equatorial de Gabon. Entre elles s'han realitzat milers d'hores d'observació al microscopi, centenars d'anàlisis químiques i diversos càlculs matemàtics i termodinàmics. L'anàlisi de mostres ha permès conèixer la distribució de l'or i el mapa químic mitjançant minerals purs i alterats.
La conclusió més sorprenent d'aquests estudis és que com més a prop es troba de la superfície, més canvis químics es manifesten. Segons els models termodinàmics, en paviments bastant àcids s'ha observat la dissolució d'or i l'addició d'or dissolt a clorurs d'origen marí i àcids orgànics procedents de la degradació de les plantes.
Aquests episodis no sols es donen en boscos tropicals sinó també en boscos temperats. Per tant, l'or pot ser un bon testimoni dels canvis en els paviments. D'altra banda, aquest descobriment pot oferir una important ajuda als esforços per trobar or a Àfrica i en el tròpic en general.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
