El treball s'ha basat en recerques in vitro liderades pel doctor Joaquín Castella i l'investigador d'Ikerbasque. “Hem repetit en laboratori com es repliquen els prions en animals, però d'una manera molt més ràpida i eficaç. En el nostre laboratori hem tractat de comprovar si aquesta suposada resistència dels conills era certa o no. El resultat ha estat sorprenent, ja que en el laboratori s'han utilitzat prions de diversos orígens (oví, boví, porcí, etc.) i gairebé tots han creat un prió de conill in vitro. Era la primera vegada que es veia un prió de conill”.
Després de la fase de laboratori, l'equip del Dr. Castella va analitzar la contaminació del producte obtingut in vitro en els conills i als 800 dies de la inoculació es va infectar un animal, que en quatre anys va continuar sent bo per a tots els altres. Inoculats en dos models animals, conills i ratolins transgènics, s'ha trigat un any a demostrar en el cas dels ratolins transgènics que el prió conill és eficaç per a transmetre'l a la mateixa espècie, mentre que en el cas dels conills s'ha trigat un any i mig. Aquesta és la prova definitiva del descobriment d'un prió de conill.
Font: NOSALTRES
Des que la malaltia de les vaques boges va saltar als mitjans de comunicació s'ha tractat de saber com afectaria altres animals i durant anys s'ha pensat que els conills eren resistents a la malaltia de l'encefalopatia espongiforme. Encara que no s'entenia, els conills van ser sotmesos a nombroses inoculacions experimentals amb prions de diferents procedències i no es va emmalaltir conill.
El descobriment del CIC Biogune va ser publicat en la revista especialitzada Proceedings of the National Academy of Science —PNAS— el 12 de març.
Font: www.basqueresearch.com