Com és possible que alguns ocells, com els corbs, tinguin capacitats cognitives equiparables als grans micos, donada la diferent organització neuronal cerebral dels ocells i els mamífers? És una pregunta que la neurociència fins ara no ha pogut respondre. De fet, l'escorça del cervell dels ocells no posseeix l'arquitectura estratificada de l'escorça dels mamífers. No obstant això, una recerca publicada en la revista Science revela que algunes àrees segueixen patrons similars als del neocortex. És més, s'ha comprovat que, a l'ésser les neurones dels ocells més petits, el nombre de neurones per a processar la informació és molt major que el dels cervells mamífers de la mateixa grandària.
Segons els investigadors, sembla que una major densitat neuronal en la superfície cerebral augmenta la capacitat cognitiva. Els éssers humans, per exemple, encara que el nostre cervell tingui la meitat de la grandària del cervell d'un elefant, tenim tres vegades més neurones: 16 mil milions aproximadament. Les veles i els lloros superen els 0,5 mil milions i poden arribar als 1-2 mil milions, com els micos.
A més, per a analitzar les capacitats cognitives dels ocells, en una segona recerca s'ha estudiat la resposta neuronal de les veles en respondre a estímuls visuals. A la vista del patró neuronal de la resposta, han vist indicis de consciència sensorial, com es veu en l'escorça cerebral prefrontal dels primats.
Aquesta qüestió planteja noves preguntes. Ocells i mamífers estan molt lluny d'evolucionar, ja que totes dues línies es van ramificar fa 320 milions d'anys. Així, quan va sorgir la base neuronal que permet la consciència sensorial? L'últim avantpassat comú d'ocells i mamífers ja tenia aquesta base assentada en el cervell o, per contra, va sorgir posteriorment de manera independent en tots dos grups, amb una evolució convergent? En qualsevol cas, els investigadors consideren provat que per a facilitar la intel·ligència no és necessària una escorça cerebral com la dels mamífers.