El tiranosaure exercia gran força en mossegar-se amb la mandíbula, tal vegada la força suficient per a esquerdar el seu crani. Però això no ocorria. Segons alguns científics anglesos, el disseny del crani era capaç d'absorbir la tensió del graó.
De fet, el crani no era una estructura rígida, sinó que ocasionalment es va veure interrompuda. Això donava flexibilitat a l'estructura i, en fer la sagnia, l'os era deformat. Es calcula que si el crani hagués estat rígid, la tensió al voltant de l'ull augmentaria cada vegada que l'animal mossegués.