Es van destruir realment els dinosaures?
Un dels objectius de la paleontologia és investigar l'evolució de la vida, és a dir, com han sorgit i desaparegut les espècies i la informació obtinguda es recull en la Teoria de l'Evolució. Segons aquesta teoria, l'origen de tots els éssers vius està en un únic ser i els éssers vius actuals han estat creats per la transformació dels seus avantpassats. Aquesta teoria tràfic, per tant, d'explicar com es creen noves espècies de les espècies d'origen, analitzant detalladament les característiques de cada ser, les seves relacions entre els éssers i les seves relacions amb el mitjà.
Quan va publicar la Teoria de l'Evolució se li va demanar a Darwin que mostrés quines eren les espècies que podien ser transicions entre diferents espècies. Dos anys després de l'aparició de la teoria, el descobriment de l'ocell fòssil Archaeopteryx lithographica, que vivia fa 145 milions d'anys, va venir a empènyer, almenys en part, les idees de Darwin. Es tracta d'un ocell amb nombroses característiques de rèptils, però al seu torn amb nombroses plomes, la qual cosa la converteix en un animal entre rèptils i ocells. No obstant això, el famós Archaeopteryx era un ocell molt primitiu que podia volar d'una manera molt maldestra, amb salts llargs com a molt. Per tant , entre l'Archaeopteryx i els ocells reals encara quedava un gran buit per a emplenar amb espècies de transició.
Dos nous descobriments han vingut a omplir aquest forat en els últims mesos. D'una banda, el dinosaure Unenlagia comahuensis, descobert en el Cretàcic Superior de l'Argentina, i per un altre, un nou xoriço fòssil de Lleida.
La primera, Unenlaga, s'ha trobat en roques de fa 90 milions d'años1. A pesar que no se'l coneix cap ploma, els ocells es caracteritzen per les seves extremitats anteriors plegades com a ales i per la seva pelvis entre rèptils i ocells.
La segona és el bell fòssil d'un ocell descobert per un afeccionat fa vuit anys en les calcàries litogràfiques de la Pedrera en el massís del Montsec, a la província de Lleida. Aquest petit ocell, tal com demostren les foraminas òssies, encara era suficient per a estar en el niu, però a causa d'un accident, tal vegada aprenent a volar, va caure en el llac local, ofegat i enterrat en argiles de fons fa 135 milions d'anys. Aquest ocellet dentat de la grandària d'un pardal apareix en roques de 10 milions d'anys després de l'Archaeopteryx. El seu crani té moltes característiques dels dinosaures sauriscosos, els carnívors. Per contra, els ocells presenten característiques d'ocells com a ales i plomes.
D'altra banda, els paleontòlegs expliquen que els dinosaures van desaparèixer fa 65 milions d'anys, al final del Cretàcic, per secula seculorum. No obstant això, els ocells no van ser destruïdes. No obstant això, si l'ocellet és un dinosaure modificat, i així ho demostren les seves característiques, haurem de dir que els dinosaures no van desaparèixer i que van aconseguir mantenir-se convertits en ocells.
No obstant això, encara existeixen paleontòlegs que no accepten aquesta hipòtesi. Segons ells, l'origen dels ocells i els dinosaures es troba en dues branques hipotètiques diferents dels rèptils molt primitius que habitaven en Arkosaurio, és a dir, fa 250 milions d'anys. No obstant això, aquestes dues branques no han estat descobertes per ningú i mai sembla que hagin ocorregut.
Finalment, igual que en el seu moment Archaeopteryx va impulsar la teoria de Darwin, podem dir que els últims fòssils oposats a l'Argentina i Lleida demostren l'evolució d'una branca de dinosaures. Els descobriments demostren que els dinosaures no es van destruir del tot i que van aconseguir sobreviure en una altra mena de criatures, els ocells.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
