Volcà sota el gel
Si s'encén el volcà oposat en el Pol Sud, la capa de gel local es fondria.
Aquest volcà va ser investigat en una obra d'observació realitzada en 1987 per Donald Blankenship. La seva petjada va ser el ràpid desglaç d'una part de la capa de gel.
Blankenship formava part del prestigiós observatori Lamont-Doherty, el més complet d'aparells i tècniques de la Terra. L'objectiu de les recerques era conèixer amb precisió l'Antàrtica. El que al principi era només intuïció, calia demostrar-ho, per la qual cosa més tard va tornar a realitzar els mesuraments amb el seu company Robin Bell. Es van mesurar l'amplària i altura dels gels, el camp magnètic i l'atracció gravitatòria del sòl de pedra, entre altres.
Blankenship, si una capa de gel es fonia més ràpid que una altra, era evident que es devia a l'existència d'una font calenta. Alguns investigadors no estaven d'acord amb aquests arguments, però en 1992 Blankenship va demostrar la presència d'un volcà en la latitud sud de 81° 52,6 i en la longitud occidental de 111° 18,1”. L'amplària de la capa de gel en aquesta zona és de 2.000 m i a la vista dels ulls no s'observen grans canvis de relleu. Però gràcies al radar s'ha descobert una muntanya de 650 m d'altura sota el gel.
Segons les mesures magnètiques realitzades, s'ha observat que la citada muntanya té molta magnetita i que la seva presència és característica dels volcans. També s'ha detectat un con mitjançant mesures de gravetat. El diàmetre del con és de 6 km i la profunditat de 50 m. Allí el gel es fon sense interrupció.
Altres mesures han demostrat que el volcà proporciona una potència d'entre 10 i 50 W per metre quadrat. Com aquesta potència és 1000 vegades major que la proporcionada per l'escorça terrestre, es conclou que el volcà no està apagat i adormit.
Existeixen altres volcans al voltant de l'Antàrtida, però aquest ha estat el primer descobert sota el gel.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
