El cristall sònic o fonónico és l'equivalent acústic del cristall fotònic. És a dir, en els cristalls fotònics, canviant l'índex de refracció, es deixa passar la llum de la longitud d'ona desitjada i no a la d'una altra longitud d'ona. El mateix ha aconseguit amb el so: canviant les característiques del cristall, es deixa entrar el so de la freqüència desitjada i no el d'altres freqüències.
Per a la realització d'aquest cristall especial s'han introduït cilindres d'un material en una altra zona, de manera que el rang de freqüències que deixa passar el cristall depèn de la periodicitat dels cilindres. En disminuir la periodicitat, l'interval es mou a altes freqüències. En freqüències hisónicas, entre 1 i 100 gigues, la periodicitat és similar a la de la longitud d'ona de la llum visible. Això significa que el cristall deixa passar simultàniament l'interval fotònic i fonónico desitjat.
La recerca ha estat realitzada conjuntament per MIT, la Universitat de Creta i l'institut Max Planck. En la seva opinió, els cristalls sònics poden tenir múltiples aplicacions, com la reducció del soroll en circuits electrònics, el control del flux de calor en nanoestructuras i la interacció d'ones de llum i so en els materials.